ELECCIONS 21D: ENQUESTES

Ahir es van les ultimes enquestes pre-electorals “legals” segons la llei. He recollit totes les publicades des del 20 de novembre.

Són en total 18 enquestes, 7 fetes des de mitjans catalans i 11 per diaris de Madrid i el CIS.

Entre les característiques tècniques de la informació publicada cal esmentar que 6 no indiquen percentatge de participació previst, 10 no diuen el % de gent que encara no ha decidit el vot (No sap / No contesta) i 3 venen sense fitxa tècnica. El nombre de la mostra es mou entre les 800 enquestes i les 3.300

En quan a la participació prevista, totes donen un percentatge per sobre del 80%. Només La Razón, en la seva primera enquesta, donava un 71%. Per situar la previsió de participació, cal recordar que el promig històric en les eleccions generals és del 71,7%, a les catalanes del 60,8%, i que en les autonòmiques anteriors (2015) la participació va ser del 75%, quasi 15% per sobre de la mitja.

Sembla difícil arribar al 80% previst. De fet, des del punt de vista de l’unionisme són menys decisives que les anteriors, doncs la intervenció de la Generalitat per part del Govern espanyol, amb la quasi suspensió de la capacitat d’acció autònoma conseqüent al 155, ha allunyat el risc d’independència.

No es té experiència amb dades per estimar si el fet de fer-se en dia laborable tindrà algun efecte sobre la participació. En la meva opinió, si els empresaris no demanen als treballadors el justificant d’haver votat, el possible efecte serà inapreciable   

Repartiment per partits

Cal indicar en primer lloc que les enquestes que indiquen quants encara no han decidit el vot, aquest percentatge està al voltant del 23/24%, quasi una quarta part dels votants. I l’estimació de com votaran els indecisos, és una de les bases de la “cuina” de les enquestes, on està l’origen dels errors en les prediccions  

El següent gràfic recull com ha evolucionat el repartiment previst d’escons des de l’11 de novembre fins ahir.

Es pot observar que ERC va fer una forta baixada la primera setmana, en paral·lel a la pujada de JxCAT. Sembla tenir una certa tendència a l’alça. Han estat primers en 10 enquestes, especialment al principi. La forquilla prevista és entre 31-34 escons

C,s mostra una lleugera tendència a pujar. S’observen màxims en les enquestes de El país, i mínims en el Periódico. Primers en 8 enquestes, sobre tot cap el final. Entre 29-32 escons

JxCAT: La més oscilant. En les 5 enquestes d’ahir, els diaris de Madrid li donen menys que els de Catalunya. 25-28 escons

PSC: Resultats sense oscil·lacions, excepte les puntes de 4 escons de mes en el Periódico. 19-21 escons

Comuns: Sense oscil·lacions rellevants, es mouen entre els 8-10 escons

CUP: Mes variacions que en el cas de Comuns. Mínima previsió a La Vanguardia. Han estat els últims en 6 de les enquestes. 6-8 escons

PP: Línia plana, amb lleugera baixada al final. Últims en 12 enquestes. Entre 5 i 7 escons, encara que cal tenir en compte que sempre tenen molt volt ocult a les enquestes

Promig d’enquestes

El quadre, que mostra en la primera columna la mitja de totes les enquestes (treient el millor i pitjor resultat de cada partit) i en la segona el promig de les 5 enquestes publicades l’últim dia, no ens mostra gaires canvis. Les de l’últim dia confirmen una lleugera pujada de C,s, i ERC, amb baixada, també lleugera, de JxCAT i PSC

Visió plebiscitària

En primer lloc, el promig del percentatge de votants a cadascun dels blocs, dona que l’independentisme es situa en el llindar del 46% de vots. En cap enquesta arriba al 50%, doncs el màxim és del 48,4% en El Nacional l’últim dia, i el mínim li dona La Razón amb un 43,4%. El màxim estimat de vots al bloc del 155 és el 46,7% a La Vanguardia, i el mínim el 41,5% a El Español. Cap dels dos blocs guanya, però si sumem als Comuns, el % de votants que no estan d’acord amb l’actual marc autonòmic supera sempre el 50%, tenint un 53,9% de promig. És a dir, el sistema legal del 78 perdria un plebiscit, encara que l’independentisme no el guanyaria

Si ho mirem sota el prisma dels escons possibles, es veu una situació similar: el bloc independentista fregarà la majoria absoluta, amb menys escons que en la legislatura actual (en té 72) i el bloc dependentista està lluny de la majoria; els Comuns seran els escons decisius

Per cert, si apliquem el % de vot a cada bloc, el % de participació i el número de membres dels cens, el nombre de vots als partits del bloc independentista oscil·la entre els 2,4 i els 2,7 milions. Recordem que l’1 d’Octubre van anar a votar quasi 2,3 Milions; si els hi sumem els que no van poder exercir el vot, semblar poder-se deduir que continua mobilitzat l’electorat partidari de la independència.

Possibles Coalicions

Considerant el nombre promig d’escons previstos, només dos tipus de coalició pot aspirar a una majoria en el Parlament:

1 - El bloc independentista amb els Comuns; coalició que en totes les enquestes arriba a la majoria de 68 diputats

2 - La suma d’ERC, JxCAT mes els Comuns. En 13 enquestes arriben a sumar, en 5, no

Un tripartit d’esquerres només tindria 63 escons , 5 per sota de la majoria. Tres de les 18 enquestes han previst que podrien arribar a la majoria

Resum

Aquestes eleccions són anormals: Convocades pel Govern espanyol, amb la Generalitat intervinguda, amb presos polítics i exiliats molts dels quals són candidats, amb una Junta Electoral perseguint llaços grocs als arbres de Nadal, amb el Tribunal Suprem ampliant el nombre d’imputats, amb destacaments policials i del Guardia Civil enviats a Catalunya, amb la Ministre de Defensa dient a Reus “"per terra, mar i aire, les Forces Armades i la Guàrdia Civil es troben on calgui protegir els valors de la democràcia i de la Constitució, però també la integritat i sobirania d'Espanya"

Si normalment les enquestes pre-electorals fan errors en les seves prediccions, l’entorn social i polític del 21D pot fer que encara hi hagi mes risc d’error

Si els promitjos de totes elles estiguessin encertats, la situació seria de confluència de dues impotències: ni l’independentisme ni el bloc que ha recolzat el 155 tenen majoria.

Si cada sector s’entesta en la seva posició, possiblement estarem davant d’un escenari de noves eleccions. Per donar el mateix?

Caldria entrar en un període de confrontació democràtica d’idees, per intentar ampliar les respectives bases, o be trobar i definir un nou espai polític conviencial.

Però caldran dues coses que en els últims anys han mancat: Reconeixement del problema català, diàleg i respecte per part del PP i aliats. Renunciar als fulls de ruta unilaterals, als calendaris tancats i l’ara o mai per part dels sobiranistes.

Veurem les dades reals com van

JLC