El procés català, fins la tardor de l’any passat, va tenir dos grans fortaleses: un objectiu clar resumit en un lema curt i entenedor (VOLEM VOTAR) i una acció política amb grans mobilitzacions però exquisidament pacífica.
El primer factor ha desaparegut per causa del fracàs de la semi-declaració d’independència, pel 155, la repressió i empresonament, i les baralles entre ERC, els Puigdemonistes i els post convergents per aconseguir dirigir la nova fase del procés. Si una persona de l’estranger pregunta ara ‘què vol ‘Catalunya’?’ les respostes són vàries, disperses i confuses. De fet, la manca de claredat en concretar el què es vol, és en el moment actual una debilitat de l’independentisme i una fortalesa del govern espanyol.
I el segon factor, el clar i constant pacifisme del moviment està en risc el proper divendres. Qualsevol incident protagonitzat per l’independentisme –cosa que no ha passat en 6 anys- serà aprofitat, magnificat, manipulat i escampat per la dreta espanyola. I ho serà per que necessiten, no només trencar el relat basat en l’evidència del pacifisme del sobiranisme, sinó reforçar el seu relat –inventat- conforme a l’octubre de l’any passat la única violència no va ser la protagonitzada per les forces policials espanyoles, sinó pels manifestants. Aquesta existència de violència (abans i ara) la necessiten per a justificar el delicte de rebel·lió que es jutjarà properament.
El proper divendres l’objectiu dels poders uniformistes estatals és poder culpar a l’independentisme de exercir la violència. Ho estan preparant de forma orquestrada: només cal veure què diuen els mitjans de comunicació i les declaracions reiterades dels líders del PP i C,s denunciant la situació de conflictivitat generalitzada –segons ells- a Catalunya.
En ciència política, la teoria dona una importància cabdal a dominar l’agenda política i a tenir la capacitat d’imposar el missatge, de controlar el relat. Ara per ara l’agenda política està en mans del jutges del Tribunal Suprem i el sobiranisme pot perdre davant del món la imatge de moviment pacífic. Seria una situació que afavoriria una més gran involució –encara- del sistema polític espanyol.
Davant d’això el millor que podria fer el conjunt del sobiranisme, i també els sectors catalanistes conscients de l’atac que es prepara contra l’autonomia de Catalunya, és “fer un Tortosa” i ignorar el Consell de Ministres a la Llotja. Que ho facin i que tots els nous piolines s’avorreixin mentre fan sudokus en les tocineres, i pensin per què coi els han fet venir, suspenen permisos de nadal.
Orate frates
PD: el 'xist' d'en Perich és del 1995
