Molt aviat farà
un any del discurs que el Rei d’Espanya, Felip VI (en endavant F6), va fer desprès de
l’1-O a Catalunya. És oportú repassar-ho i comentar-ho:
Palacio
de La Zarzuela. Madrid, 03.10.2017
Buenas
noches,
Estamos
viviendo momentos muy graves para nuestra vida democrática. Y en estas
circunstancias, quiero dirigirme directamente a todos los españoles. Todos
hemos sido testigos de los hechos que se han ido produciendo en Cataluña, con
la pretensión final de la Generalitat de que sea proclamada −ilegalmente−la
independencia de Cataluña.
F6 obvia tant els
precedents al voltant de la tramitació, “cepillado” i escapçament final de
l’Estatut pel TC, com la inacció política dels governs del PP. No recorda que
la pretensió principal al llarg de tot el “procés” era poder votar.
La referencia a
la il·legalitat posa a F6 al costat dels defensors de la legalitat, sense
considerar la legitimitat que pot enfrontar-se a aquesta legalitat. La independència
sempre haurà de ser il·legal sota el criteri de la sobirania única del conjunt
del poble espanyol, on el poble català és una minoria demogràfica.
Desde
hace ya tiempo, determinadas autoridades de Cataluña, de una manera reiterada,
consciente y deliberada, han venido incumpliendo la Constitución y su Estatuto
de Autonomía, que es la Ley que reconoce, protege y ampara sus instituciones
históricas y su autogobierno.
A quins 'incompliments
reiterats des de fa temps' es refereix? Fins i tot els sectors més antisoberanistes
només parlen del Ple del 6 i 7 de setembre de 2017 –menys d’un mes abans del
discurs- com el moment de ruptura de la legalitat (Encara que mesos més tard el
TC va validar la tramitació reglamentaria).
Si fa temps que
es venien produint incompliments constitucionals, ¿va haver-hi inacció de les
institucions de l’Estat?. No crec que el Govern espanyol avali aquest raonament;
penso més aviat que FB6 repeteix un argumentari dels tertulians més abrandats.
Una observació
gramatical o aritmètica: la Constitución y su Estatuto SON las leyes, no ES la ley
Con
sus decisiones han vulnerado de manera sistemática las normas aprobadas legal y
legítimamente, demostrando una deslealtad inadmisible hacia los poderes del
Estado. Un Estado al que, precisamente, esas autoridades representan en
Cataluña.
Considera F6
que va ser legítima la composició del TC en la Sentència de l’Estatut?: Un
Magistrat recusat i uns quants membres amb el període vençut, que no van poder
ser renovats o canviats per les maniobres leguleies del PP a fi i efecte que la
majoria existent en aquella època a les Corts no pogués proposar magistrats més
progressistes.
Veient que en
aquest paràgraf F6 fa servir simultàniament els dos termes (legalitat i
legitimitat); potser en el primer paràgraf no va atrevir-se a dir que la pretensió
d’independència era il·legítima.
Han
quebrantado los principios democráticos de todo Estado de Derecho y han
socavado la armonía y la convivencia en la propia sociedad catalana, llegando
─desgraciadamente─ a dividirla. Hoy la sociedad catalana está fracturada y
enfrentada. Esas autoridades han menospreciado los afectos y los sentimientos
de solidaridad que han unido y unirán al conjunto de los españoles; y con su
conducta irresponsable incluso pueden poner en riesgo la estabilidad económica
y social de Cataluña y de toda España.
F6 descriu una
societat catalana fracturada, enfrontada, sense convivència, harmonia,
insolidària. F6 compra i fa seu el nucli
del relat persistent que fan des de C,s i el PP. Però aquesta societat porta
manifestant-se, concentrant-se, votant i reclamant unes reivindicacions polítiques
de forma massiva i persistent, sense aldarulls, disturbis, agressions ni
intimidacions.
La menció a que
la ‘conducta irresponsable’ pot posar en risc l’estabilitat econòmica i social
del conjunt d’Espanya, pot llegir-se com una justificació del “a por ellos”, que va acompanyar a la
sortida dels aquarteraments de forces policials per intervenir a
Catalunya.
En
definitiva, todo ello ha supuesto la culminación de un inaceptable intento de
apropiación de las instituciones históricas de Cataluña. Esas autoridades, de
una manera clara y rotunda, se han situado totalmente al margen del derecho y
de la democracia. Han pretendido quebrar la unidad de España y la soberanía
nacional, que es el derecho de todos los españoles a decidir democráticamente
su vida en común.
F6 considera
que els representants d’un partits escollits democràticament sota les lleis
espanyoles, amb uns programes concrets que incorporaven el compromís
d’aconseguir exercir el dret a decidir –àmpliament recolzat per les enquestes
d’opinió-, s’han intentat apropiar de les institucions. Curiosament, esmenta el
“derecho de todos los españoles a
decidir”, amb la qual cosa es posiciona asimètricament, negant
el dret de la minoria, i renunciant a fer una possible tasca de mediació i
arbitratge, que és la que li reconeix la CE.
Por
todo ello y ante esta situación de extrema gravedad, que requiere el firme
compromiso de todos con los intereses generales, es responsabilidad de los
legítimos poderes del Estado asegurar el orden constitucional y el normal
funcionamiento de las instituciones, la vigencia del Estado de Derecho y el
autogobierno de Cataluña, basado en la Constitución y en su Estatuto de
Autonomía.
El seu pare
JCI va dir en el seu missatge el 23F: ‘mantener el orden constitucional
dentro de la legalidad vigente’. F6 fa servir paraules semblants:
assegurar, orden,
vigencia estado de derecho, Constitución. El marc conceptual
de resposta a una reclamació exercida de forma democràtica és el mateix que el
que es va utilitzar per aturar un cop militar amb ocupació del Congrés amb violència, armes i trets.
Hoy
quiero, además, transmitir varios mensajes a todos los españoles,
particularmente a los catalanes.
En aquest
moment F6 reconeix per primera vegada que existeixen els catalans, però fins i
tot torna a incloure’ls dins del conjunt dels espanyols, no vagi a ser que algú
li pugui dir que reconeix un possible subjecte polític diferenciat del conjunt.
Mostra o rebuig -o por- a qualsevol esquerda de la unitat i la uniformitat
espanyola.
A
los ciudadanos de Cataluña –a todos− quiero reiterarles que desde hace décadas
vivimos en un Estado democrático que ofrece las vías constitucionales para que
cualquier persona pueda defender sus ideas dentro del respeto a la ley. Porque,
como todos sabemos, sin ese respeto no hay convivencia democrática posible en
paz y libertad, ni en Cataluña, ni en el resto de España, ni en ningún lugar
del mundo. En la España constitucional y democrática, saben bien que tienen un
espacio de concordia y de encuentro con todos sus conciudadanos.
Les vies
democràtiques inclouen que l’Estatut vigent a Catalunya sigui l’únic no votat
pel poble? Inclouen les manipulacions en el TC? Inclouen la recollida de signatures
contra l’Estatut i les crides a fer boicots a productes catalans? Inclouen que
articles de l’Estatut declarats anticonstitucionals a Catalunya estiguin
vigents en altres Estatuts? Set anys de manifestacions massives, ordenades i
pacífiques no han obtingut una via constitucional ni tant sols per a negociar
un acord.
Sé
muy bien que en Cataluña también hay mucha preocupación y gran inquietud con la
conducta de las autoridades autonómicas. A quienes así lo sienten, les digo que
no están solos, ni lo estarán; que tienen todo el apoyo y la solidaridad del
resto de los españoles, y la garantía absoluta de nuestro Estado de Derecho en
la defensa de su libertad y de sus derechos.
Paràgraf en que
F6 es dirigeix només a una part dels catalans i es posiciona com el Rei només
d’ells. Els altres no es mereixen ni mitja frase. Llegim la frase en negatiu:
‘A los
que están de acuerdo con las autoridades autonómicas ... les digo que están
solos y lo estarán. Que no tienen el apoyo y la solidaridad del resto de les
españoles”.
Però el que potser
és més greu –des d’un punt de vista espanyol-, F6 es posiciona contra tots els
espanyols que defensen una votació, i es posiciona com el rei dels espanyols
més uniformistes i antidemocràtics. I no són pocs: segons una enquesta de El
Mundo feta 4 dies abans del missatge, ‘El 57% de los españoles está a favor
del referéndum pactado ... el 37,9% de los ciudadanos se oponen a la
realización de la consulta’. F6 potser està defensant una
minoria, per molt que s’ompli la boca de la paraula democràcia
No deixa de ser
curiós observar que quan F6 no fa de rei de tots els espanyols, no rep cap
crítica per part d’aquells que contínuament repeteixen que el Govern de la
Generalitat no governa pel conjunt dels catalans, i amb això el desqualifiquen
i li neguen legitimitat d’exercici.
Y
al conjunto de los españoles, que viven con desasosiego y tristeza estos
acontecimientos, les transmito un mensaje de tranquilidad, de confianza y,
también, de esperanza.
Paraules buides.
Quina és l’esperança? Confiança en què? Tranquilitat per què? per que es deriva
de ‘tranca’, que és el que va haver l’1 d’Octubre?
Son
momentos difíciles, pero los superaremos. Son momentos muy complejos, pero
saldremos adelante. Porque creemos en nuestro país y nos sentimos orgullosos de
lo que somos. Porque nuestros principios democráticos son fuertes, son sólidos.
Y lo son porque están basados en el deseo de millones y millones de españoles
de convivir en paz y en libertad. Así hemos ido construyendo la España de las
últimas décadas. Y así debemos seguir ese camino, con serenidad y con
determinación. En ese camino, en esa España mejor que todos deseamos, estará
también Cataluña.
Més paraules
reiteratives utilitzant conceptes universals de forma parcial: principis
democràtics, desig de pau i llibertat, un país millor. La frase final ‘estará también Cataluña’ pot interpretar-se com a desig o com amenaça: estarà ‘tant si vol com si
no vol’
Termino
ya estas palabras, dirigidas a todo el pueblo español, para subrayar una vez
más el firme compromiso de la Corona con la Constitución y con la democracia,
mi entrega al entendimiento y la concordia entre españoles, y mi compromiso
como Rey con la unidad y la permanencia de España.
Resumeix el
posicionament general dirigint-se al conjunt suposadament uniforme del poble espanyol,
defensant la Constitució i la democràcia com s’han vingut aplicant en els
últims anys, i finalment com a cloenda, resum i lema: la sagrada unitat
d’Espanya; concepte moral i pre-constitucional per a una part dels espanyols,
però no per a tots.
Fins aquí els
comentaris en detall. A continuació intentaré expressar alguns conceptes
polítics més genèrics en relació al discurs:
El missatge de
F6 sembla influenciat pel del seu pare JCI el 23F. Aplicant psicologia
elemental, FB6 possiblement va considerar que era el seu ‘momentum’, on podia
per una banda donar la imatge de rei útil, i per un altre aconseguir
legitimitat pel seu regnat com va aconseguir el seu pare. Des d’un punt de
vista polític, no ha entès que la seva legitimitat no li arriba de la seva acció
sinó de la que li dona una Constitució democràtica. La monarquia parlamentari
–forma política de l’estat espanyol (art. 1.3 CE) no ha de necessitar d’actes
polítics reials per aconseguir legitimitat.
La CE només li
atribueix una funció propera a l’acció política: “arbitra y modera el
funcionamiento regular de las Instituciones (Art. 56.3 CE)”
doncs en totes les altres funcions polítiques “de los actos del
Rey serán responsables las personas que los refrenden (Art. 64.1 CE).
Arbitrar,
segons el diccionari de la RAE és, en l’accepció més adequada al cas, “Actuar o
intervenir como árbitro, especialmente en un conflicto entre partes” sent l’àrbitre una “Persona que, como autoridad reconocida o
designada por las partes, resuelve un conflicto o concilia intereses”. F6 no va actuar conciliant interessos, no va ajudar a resoldre el
conflicte i fins i tot va deixar de ser reconeguda com autoritat per una de les
parts. Va exercir amb parcialitat manifesta a favor dels interessos d’una de
les parts, ignorant a l’altre.
Podria ser que
el discurs no fos redactat pel rei, sinó pel govern. De fet és prou conegut que
quan al Regne Unit la reina fa un discurs, la totalitat del text ha estat redactat pel Primer Ministre. En
aquest cas, seria bo saber institucionalment si el missatge era propi del rei o
redactat directament del govern d’Espanya. En la tradició de la monarquia
restaurada al 1978, els missatges del rei són seus, encara que el govern pugui
tenir coneixement previ del contingut.
Fins i tot en el cas que no fos un discurs
redactat pel propi F6, sinó que hagués posat veu i imatge a un text
governamental, aleshores no calia el llenguatge corporal i la duresa en el
rictus del monarca; s’ho podia haver estalviat. El posat i la gravetat gestual
són aportació personal de F6.
En qualsevol
cas, el conjunt de l’estat espanyol -Catalunya inclosa- ho va interpretar com
un missatge propi del titular de la Corona, de forma que s’ha considerat com
una autorització reial a posteriori de la violència policial de l’1-O i també a
l’aplicació futura de l’article 155 i el processament dels polítics sobiranistes. Cal
recordar que poc dies abans (el 5/9/17), en l’apertura de l’any judicial Carlos
Lesmes, President del TS i del CGPJ, va dir davant del rei que “la
indisoluble unidad de la Nación española que proclama el artículo 2 de la
Constitución es un “mandato jurídico directo” que corresponde garantizar al
Poder Judicial “junto al resto de los Poderes del Estado. En definitiva, un
deber para todos nosotros de inexcusable cumplimiento”.
En resum, F6 va fer un discurs partidista, allunyat de la seva funció constitucional d’arbitratge i moderació, que va decebre fins i tot als sectors catalanistes més respectuosos amb la seva figura reial. Només cal recordar el tweet que un vice president de la fundació Príncep de Girona entre 2009 i 2013 va fer el dia 3 d’Octubre, tot just després del discurs: “Confiaba plenamente en Vos, pero hoy me habéis decepcionado profundamente... vaya con Dios Majestad!”
Acabaré amb una
frase d’un article de Suso de Toro la setmana passada: “la población
catalana que se movilizó para votar, además de castigada y agredida, se sintió
y se siente abandonada y traicionada por aquellos sectores, aquellas personas
de quien esperaban que los defendiesen de golpes y cárcel. Ofendida aunque no
vencida. Los lazos que debieran preocupar no son los lazos amarillos sino los
lazos rotos”.