Ja es comencen a sentir moltes veus a Espanya
que ofereixen una reforma de la Constitució Espanyola en un sentit federal com
a sortida del problema de Catalunya en particular, i d’articulació territorial en
general,. Ho expressa el PSOE principalment, Podemos també, i fins i tot el
Ministre Margallo s’ha manifestat favorable a reformar la Constitució, encara
que de moment només ha aconseguit guanyar-se un calbot.
Com ja hem comentat en altres ocasions,
dins del concepte federal hi caben des
de solucions de tipus centralista i homogeneïtzador fins a plantejaments
plurinacionals i asimètrics; des de pensar en un simple procés de
descentralització d’un estat (devolution)
fins un acord entre diferents subjectes polítics considerats com a entitats
constituents.
Per tant, un cop obert un procés de reforma
constitucional, pot passar que el resultat sigui el contrari del que es
buscava, de forma que cercant una forma d’encabir millor a Catalunya dins d’Espanya,
acabi succeint l’efecte contrari: un model més homogeni i centralitzador.
I això penso que és molt possible tenint en
compte la diferent percepció del problema territorial que es te en el conjunt d’Espanya
respecte a Catalunya. Aquesta citada diferència queda reflectida en el següent
quadre * obtingut de les últimes enquestes del CIS (Centro de Investigaciones
Sociológicas):
Hi ha dos visions contraposades. Reduir les
capacitats autonòmiques té un suport de més del 30% a Espanya, i només del 13%
a Catalunya. A l’inrevés, augmentar la capacitat d’autonomia de les CCAA –incloent
el dret a la independència- té a més del 70% a favor en Catalunya mentre que a Espanya
només significa un 25% (incloent als catalans). Entre quedar-se igual que ara o
reduir les autonomies recull un suport de prop del 70% a espanya i només del
23% a Catalunya
Per tant, tenint en compte “les
preferències del mercat” espanyol, quin és el final més probable d’una reforma del
model territorial constitucional en el conjunt d’Espanya?. Doncs quedar-se
igual que ara, amb més elements centralitzadors (justificats en l’eficiència de
l’Administració) i amb petits maquillatges cosmètics una mica més reconeixedors
de la pluralitat espanyola.
Però guanyar en el conjunt d’Espanya pot
implicar perdre a Catalunya, tenint en compte altre vegada les preferències d’aquest
mercat particular. De fet l’estratègia del PP a Catalunya pot estar basada precisament
en considerar que no es pot guanyar a la vegada a Espanya i a Catalunya, i
molts dels mals del PSC-PSOE venen d’intentar conjuminar les dues realitats
I és que és molt difícil guanyar en els dos
escenaris. Caldria prèviament canviar a la vegada les percepcions, sensacions i
necessitats d’ambdues societats, l’espanyola i la catalana i canviar també les dinàmiques
internes i externes dels partits. I això necessitaria d’una gran capacitat de
lideratge, convenciment, d’acció política, per canviar les percepcions i la cultura
política d’ambdues parts.
És molt possible un escenari on després de
una legislatura discutint una reforma constitucional, la nova Constitució
acabés aprovada en el conjunt d’Espanya i rebutjada a Catalunya. Tornaríem a
estar on estem, doncs es seguiria d’una banda argumentant que la sobirania
recau en la globalitat del poble espanyol i del rebuig per part de Catalunya
del marc constitucional espanyol per un altre.
Això sí, tots estaríem molt més cansats
JL Campa
* Respostes
a la pregunta:
Le voy a presentar ahora algunas fórmulas alternativas de
organización territorial del Estado en España. Dígame, por favor, ¿con cuál
está Ud. más de acuerdo?
Un Estado con un único Gobierno
central sin autonomías
Un Estado en el que las
comunidades autónomas tengan menor autonomía que en la actualidad
Un Estado con comunidades
autónomas como en la actualidad
Un Estado en el que las
comunidades autónomas tengan mayor autonomía que en la actualidad
Un Estado en el que se reconociese a
las comunidades autónomas la posibilidad de convertirse en estados
independientes
