Un primer anàlisi del que va dir en el seu discurs lo JC1,
es pot fer mirant el núvol de paraules resultant del text facilitat per la web
de la Casa Real:
Ressalten per la seva presència els mots ESPAÑA i SOCIEDAD,
clarament per sobre dels altres. El segon grup de paraules més emprades són: QUIERO,
JUNTOS, CONVIVENCIA, SIEMPRE, INVITO i
CRISIS. Per tant un resum en una frase del seu missatge podria ser “Quiero
a España , y os invito a ello, como sociedad donde como siempre estemos juntos
y en convivència” (la veritat és que no sé on posar la paraula “crisis”)
I quines paraules rellevants no ha fet servir?: equitat,
benestar, desigualtat (nomes la cita en relació a la solidaritat entre els
espanyols), corrupció, decidir, abús, sanitat, pobresa. La llibertat només la cita
una vegada per lloar la Constitució, a l’igual que l’atur, al que només fa
esment una vegada, això sí, per fer un retret al govern situant la recuperació real
de la crisi quan els aturats puguin
tenir treball. Queda clara l’orientació ideològica del discurs: cap crida al
manteniment de l’estat social inclòs en la Constitució.
Tot i que reconeix una voluntat de part del poble espanyol a
reformar els acords de convivència, cosa que podria interpretar-se com una
crida a fer-ho i negociar sobre els canvis a fer, la veritat és que en el tema
català no hi ha gaires reconeixements, veient frases com “España es una
gran Nación que vale la pena vivir y querer, y por la que merece la pena
luchar”, “se cumplan y hagan cumplir la Constitución y las leyes, y
para que las diferencias y las controversias se resuelvan con arreglo a las
reglas de juego democráticas aprobadas por todos”. (els subratllats són meus)
Sí que és veritat que una frase podria ser interpretada
positivament: “hacer del diálogo el método prioritario y más eficaz de solución
de los problemas col·lectivos”. Però cal recordar que des del govern central s’està
dient que els que no volen dialogar són els que ja han decidit pregunta i
calendari. Així doncs una frase que tothom interpretarà com vulgui.
Per últim, és important veure que no se’n vol anar, que no
abdicarà, que no farà com Benet XVI, la reina d’Holanda, en part l’emperador
del Japó. El vell xaruc segueix. O has sentit Felip? parla amb el Charles d’Anglaterra
i ves prenent nota.
JL Campa
