He sentit que ahir el Sr. Guerra es va acomiadar
del Congrés dels Diputats i en conseqüència del seu paper com important actor polític
d’aquest país. Abans de llegir qué diuen els diaris sobre la seva biografia política
vull explicar per què D. Alfonso és, en la meva opinió, un dels polítics més “nefastos”
de l’actual període democràtic.
Va potenciar, amb la seva frase “el que se mueva no sale en la foto”, el
paper dels partits no tant com a entorn de participació política, sinó com a
eina i maquinària d’accés al poder i control de la militància. Juntament amb
les llistes tancades del sistema electoral, els secretaris generals del partits
decideixen qui va i qui no a les candidatures. Per tant, els diputats i
senadors, els nostres representants, es deuen més a qui controla el partit que
als ciutadans.
Quan es va descobrir que el seu germà Juan
mercadejava, des d’un despatx oficial, càrrecs, concessions, i subvencions (a un nivell ridícul comparat amb el que ja
passat amb posterioritat), es va enquistar en les seves posicions i no va
dimitir. No va transmetre un missatge clar contra la corrupció i l’ús indegut
del poder públic, sinó més aviat al contrari: el seu partit, els altres partits
i la societat van poder sentir-se autoritzats
a fer el mateix que ell , de forma que la corrupció va tenir camp d’actuació.
Per últim, cal recordar un altre aspecte rellevant
de la seva trajectòria política: el seu jacobinisme, centralisme i negació dels
fets nacionals diferencials existents a Espanya. S’evidencià en dos aspectes:
les dificultats del PSC per fer valer la seva autonomia respecte al PSOE i
sobre tot en un altre famosa frase, dita com a President de la Comissió Constitucional
del Congrés: “al Estatut le hemos pasado el cepillo”.
Resumint, durant quasi !40 anys!, ocupant
importants càrrecs en el sistema institucional espanyol, i des de preteses
posicions de guardià de les essències esquerranoses del socialisme, ha diluït als
partits polítics com a eines de participació ciutadana, ha permès el creixement
de la corrupció i ha negat la plurinacionalitat d’Espanya.
Don Alfonso: bon vent i barca nova!
JL Campa
JL Campa
