RECOMANACIONS

Des del 16 d’Octubre de 2017 hi han a Espanya polítics en presó i exiliats, per causa de la seva acció política, pacífica i no violenta.

dimarts, 31 de desembre del 2013

QUÈ MALAMENT HO TE ESPANYA!!!!

Ahir i avui El País publica dos articles d’opinió sobre el tema català escrits per dos intel·lectuals, catedràtics, de pensament oposat al sobiranisme. De fet són dos més d’una sèrie d’altres articles sobre el tema escrits per els Srs. Tortella, Ovejero, Sabater, i altres. Si aquest és el nivell argumental de la “intel·ligència” espanyola, expressant-se en el mitjà de comunicació més progresista i obert, sobre un tema polític tan delicat, Espanya ho te molt malament.
L’article d’ahir del Sr. De Carreras descriu les raons plantejades pel moviment nacionalista català i la seva tesi de fons es pot resumir en la frase “Esta pedagogía del odio ha hecho mella en el ciudadano: escuela, medios de comunicación, instituciones de la sociedad civil (entre ellas las distintas directivas del Barça), partidos políticos (incluidos los no oficialmente nacionalistas) y hasta sondeos demoscópicos manipulados, han contribuido a ello, todos a una. La hegemonía cultural ha pasado del paciente catalanismo político autonomista al independentismo más impaciente: “España está débil: ahora o nunca”. Esmenta a les hores el concepte de “espiral del silencio” basada en “para que en una sociedad se produzca el fenómeno de la espiral del silencio es preciso que previamente se infunda miedo, que los individuos tengan la percepción de que si se desvían del clima de opinión que se supone mayoritario están amenazados con el aislamiento y la exclusión
Acaba dient: “En Cataluña, durante más de treinta años, ha habido y hay miedo a la soledad y a la exclusión. Miedo en las personas, en los grupos y en los partidos políticos. Miedo en la sociedad. El nacionalismo ha dominado la escena y ha excluido, cuidando de que no se notase, las voces críticas. Los callados, para auto justificarse, se van pasando al independentismo que creen está a punto de triunfar”.  I es queda tant ample. No hi ha hagut campanyes anti-catalanes, recollides de signatures contra l’estatut, manipulació del Tribunal Constitucional, atacs a la unitat de la llengua, etc.; no ho esmenta ni ho te en compte.
El Sr. Gil Calvo es planteja una pregunta, ressaltada en el titular pel diari, “¿Cómo es posible que el pueblo más culto, moderno e ilustrado de la península Ibérica haya caído en semejante regresión irracional?”. Deu n’hi do!: regressió irracional; o sigui retorn a la fase simiesca.
Rebutja l’explicació de la manipulació i la propaganda per part de les elits nacionalistes i, comparant-ho amb el nacionalisme alemany d’entreguerres, la causalitat la imputa a “el factor responsable del hecho diferencial catalán y alemán es el modelo de familia troncal (también genuino de la comunidad foral vasco-navarra), basada en la autoridad paterna y el reparto desigual de la herencia en beneficio del primogénito con exclusión del igualitarismo fraterno”. Osti tu!!! D’una tacada l’alemanya nazi, els catalans, els bascos i els navarresos marcats per la figura de l’hereu i la pubilla. La veritat és que no tinc arguments; hem caldria l’ajuda dels antropòlegs més insignes.
Seguint amb el seu anàlisi, diu que “a la hora de plantear su demanda de secesión, las élites catalanas la formulen como un divorcio unilateral y contencioso, en lugar de inspirarse en el divorcio de mutuo acuerdo ...  resulta evidente que esta decisión de optar por el divorcio contencioso, siempre cargado de riesgos para ambas partes, en lugar de preferir el mucho más razonable divorcio de mutuo acuerdo, se ha adoptado para crear un artificial clima de polarización política que exacerbe las pasiones etnocéntricas del nosotros contra ellos y ellos contra nosotros”. A banda del detall de seguir amb el raca-raca de “las élites”, es tracta d’una mostra més de un dels principis de la propaganda, la regla de la transposició, basada en carregar sobre l’adversari els teus propis errors i defectes, és a dir acusar als altres de fer el que tu fas, negant que ho fas. Què més voldria el moviment independentista que l’estat espanyol s’avingués a negociar un divorci de mutu acord!; que fes el plantejament que fa la Gran Bretanya amb Escòcia.
Cal observar que reconèixer la relació Espanya-Catalunya com a matrimoni, i no com a cos unit, és una posició no majoritària a espanya; te la conseqüència que la independència es veu com una forma d’acabar una relació i no com una amputació. En aquest aspecte el Sr. Gil Cavo fa un reconeixement implícit de Catalunya com a subjecte polític. També cal ressaltar que en el seu últim paràgraf descriu críticament el tracte donat a l’últim estatut i per tant “este maltrato diferencial es el que más ha perjudicado al patriotismo constitucional hasta deslegitimarlo a juicio de buena parte de los catalanes
Si els arguments a favor d’una Catalunya espanyola són d’aquest nivell, el moviment sobiranista te moltes possibilitats d’èxit. L’important seria principalment no cometre errors, seguir la via democràtica i anar engegant polítiques socials que anessin sumant partidaris a la causa.

EL DISCURS D’EN MAS

Anem a fer un petit anàlisi del discurset d’en Mas, en la línia del que vam fer fa uns dies amb el Rei:
 
Las paraules més utilitzades han estat: decidir, país, futur, Catalunya, persones, any, dret. La frase resum del discurs podria ser una com: “cal a Catalunya que el país i les persones en el futur tirin pel dret a decidir”.
La paraula crisi només surt una vegada i en una frase ambigua, que permet tant una interpretació crítica respecte als paradigmes liberals, com dels paradigmes més socials.
No surten, com en el cas del rei, els conceptes equitat, benestar (en el sentit d’estat del benestar), desigualtat, corrupció, abús, sanitat, atur. Deu n’hi do els oblits!! sent un discurs del cap d’un govern executiu.
En Mas s’apunta a l’optimisme al dir textualment: “Moltes coses estan canviant, a millor. I moltes altres han de canviar encara”. A què es refereix en concret?. També s’ajunta al missatge del govern del Partit Popular dient que “sembla que per primer cop podem començar la remuntada ... aprofitar el canvi de tendència positiu que s’albira”.
El 80% del text està dedicat al tema sobiranista, reconeixent això sí, la pluralitat de posicions que hi ha a la societat catalana. Es centra molt en el dret a decidir (com a dret democràtic, com a sol·licitud de poder votar, de poder escollir) i no tant en el tema de la independència, paraula que no fa servir ni una sola vegada. Ves per on: una altre vagada jugant a la puta i la ramoneta.
JL Campa