Doncs sí, crec que de nou arriba Espanya,
la seva pitjor versió, la Espanya una grande y libre 3.0. Després de la
ensulsiada del PSOE, que ha escollit convertir-se en PSOEA (Partit Socialista
de Extremadura y Andalusia), el panorama és tenebrós.
Sembla que el futur a curt i mitjà termini
és estar en mans de la dreta, del conservadorisme, de l’hegemonia de
l’individualisme. Estem abocats a tenir un govern d’un partit –el PP- hegemònic
a Espanya, encara que residual a Catalunya i el País Basc. Un partit que ha
sublimat i fet seves aquelles nafres que l’Aznar culpava al PSOE ("paro,
despilfarro y corrupción") però aconseguint que –per ells- no tinguin cap cost
electoral
El PP recolzat per Ciutadans -els “primos”
de Rivera, de pensament neofalangista nacionalista espanyol, creat amb l’únic objectiu de carregar-se el
catalanisme- podrà continuar duent a terme el seu programa màxim: ortodòxia
capitalista, desmuntar l’estat del benestar per a poder privatitzar els serveis
i les pensions, centralisme extrem per a concentrar el màxim de poder en el
millor nombre de persones i centres, abandonament de la lluita contra les
desigualtats, utilització en benefici propi de totes les institucions de
l’estat.
EL PSOEA sembla condemnat a deixar governar
al PP. A mes no podrà fer oposició real fins que no faci neteja, es reinventi,
i aclareixi si vol tornar a ser una alternativa de govern o vol seguir enrocat
en la defensa del poder actual dels seus barons. Si mirem als altres casos de
l’esquerra socialdemòcrata europea, hem de ser pessimistes respecte al seu
futur
I totes les opcions polítiques que no
formin part d’aquest nucli dur conservador, estan condemnades a ser
desautoritzades per l’orquestra de mitjans de comunicació que les qualificaran
en dues categories: populistes o independentistes. Seran de fet excloses del
nucli del sistema polític, reduïdes a fer soroll, però a no poder intervenir en
les decisions importants.
L’ofensiva contra els que no tenen la visió
de l‘Espanya UNA, uniforme, la nació més antiga del mon, serà constant i
inmisericorde. Oblidem qualsevol possibilitat de desenvolupar el concepte de
nació de nacions, de tenir en peu d’igualtat les llengües de l’estat, de poder
ser al menys “autònoms”, que vol dir tenir capacitat de decidir les nostres
lleis.
Quines alternatives tenim amb aquesta
Espanya que arriba? Com espanyols poques: el poder conservador espanyol és
poderosíssim, i ara fins i tot és una característica transversal a la societat
espanyola incloent part de l‘esquerra(ho defineix la frase “Virgencita que me
quede como estoy”).
I com a catalans? Si es confirmen els
negres pronòstics anteriors, les possibilitats de vies intermitjes quedaran
eliminades definitivament. Recordem un fet: en els quasi cinc anys de
”conflicte” entre Espanya i Catalunya no hi ha hagut per part de l’estat cap
oferta, cap negociació, cap concessió; només hi ha hagut manca de
reconeixement, amenaces, mentides, i utilitzar el “estado de derecho” en la
pitjor concepció del terme (recordem que ja era un argument del franquisme per
a oposar-se a les peticions de reformes democràtiques).
Desgraciadament només ens quedaran dos
opcions: assimilació o anar-nos.
JL Campa
PS: acabo de veure la vinyeta d'en Forges avui. com ve al cas, l'afageixo
PS: acabo de veure la vinyeta d'en Forges avui. com ve al cas, l'afageixo
