Dos
preguntes, quantes respostes?
No penso que s’arribi a votar el proper 9
de Novembre, però malgrat això penso és interesants plantejar les possibilitats
que ofereix el tipus de doble pregunta plantejada. No es tracta d’un referèndum
clàssic, amb un sola pregunta que es pot
respondre amb SI, NO o en blanc; és una pregunta encadenada, on la resposta a
la primera dona, o no, opció a respondre la segona.
Per tant, deixant de banda les abstencions,
els vots en blans i els nuls, ens trobem amb tres combinacions de respostes
possibles:
SI
/ SI: SI a la primera i SI a la segona. Recolza l’opció d’independència per
Catalunya
SI
/ NO: SI a la primera i NO a la segona. Tot i que no està gens clar el que es
vol dir amb voler ser “estat” i no ser independent, es pot interpretar que
seria l’opció coneguda com a “3ª via”, és a dir optar per augmentar l’autonomia
dins d’Espanya.
NO:
respondre NO a la primera no dona opció a respondre la segona. Significa optar
per l’estatus quo actual.
Les
combinacions bàsiques de percentatges de respostes que es poden donar son:
1) Guanya per majoria
una de les opcions. Resultat clar. Els resultats de les altres opcions es
secundari i no afecta al resultat. Mostrem a continuació exemples de victòria
del SI/SI, del SI/NO i del NO:
En el primer cas guanya l’opció
d’independència, en el tercer guanya el continuar com ara, i en el segon guanya
l’opció d’estat no independent (signifiqui el que signifiqui això, que diria en
Millás)
2) Cap de les tres
opcions obté la majoria absoluta, però la suma de dos d’elles, sí que mostra una
posició majoritària. Veiem les combinacions possibles:
|
S / S
|
29
|
|
S / N
|
29
|
|
N
|
42
|
Guanya la continuïtat (42), però en conjunt
guanyen, les opcions partidàries de canviar l’estatus quo actual (29+29). Però
també les opcions no independentistes (29+42)
|
S / S
|
42
|
|
S / N
|
29
|
|
N
|
29
|
Guanya sense majoria absoluta l’opció
independentista (42), i en conjunt les opcions partidàries de canviar la
situació (29+42), encara que també les no independentistes (29+29)
|
S / S
|
29
|
|
S / N
|
42
|
|
N
|
29
|
Guanya sense majoria l’opció intermitja
(42). També en aquest cas guanyen a la vegada la suma d’opcions de canvi (29+42)
i les no independentistes (42+29).
La conclusió pot
ser que si no guanya amb majoria absoluta una de les tres opcions, la
interpretació dels resultats serà un nou niu de problemes, i que en aquest cas
la clau serà la posició dels SI / NO, que poden decantar la seva força política
cap el canvi o cap a la continuïtat. És a dir, la tercera via com a àrbitre.
Eleccions plebiscitàries
Si, com penso, no
es pot fer el referèndum el 9N de forma legal i amb les garanties democràtiques
necessàries (pensant sobre tot en l’observació de la comunitat internacional)
la sortida pot acabar sent unes noves eleccions autonòmiques a les que es
voldrà donar “caràcter” plebiscitari.
Val a dir que no
existeixen les eleccions de tipus plebiscitari, es dona a unes eleccions “normals”
la característica de plebiscit sobre un tema. Crec que es pot fer de dues
formes: conformant una llista única entre varis partits sota un programa únic i
acordat, o fent que diversos partits, que es presenten per separat i amb
programes propis, incloguin un punt comú en els seus programes que serà
referendat (o no) pels resultats del conjunt de les eleccions.
No crec que la
primera opció sigui possible per la dificultat de renunciar els partits a les
seves pròpies sigles, per la barreja ideològica que representaria, i també per
l’extraordinari consens necessari per fer les llistes. Crec que és una opció
que només li convé a Convergència (no a Unió) per poder dissimular durant un
temps la seva caiguda respecte a ERC
Si ens volen proposar unes eleccions
plebiscitàries, les condicions haurien de ser:
- Acordar
conjuntament un punt de programa electoral que expliqués clarament
l’opció política i procedimental a dur a terme en cas de guanyar les eleccions
la suma del conjunt de partits que el recolzin
- Incorporar cada
partit individualment quina és la seva opció respecte al futur de les relacions
entre Espanya i Catalunya: Independència, Federació amb reconeixement nacional,
Federació tipus alemany, Confederació amb el regne d’Espanya, Status quo.
A nivell personal, voldria que fos
compatible votar a favor d’aconseguir el referèndum a Catalunya, però també poder
elegir entre donar el meu vot a una alternativa d’esquerres i no de dretes.
Prou que el procés sobiranista ha tapat a Catalunya la discussió sobre els
efectes i els responsables de la crisi econòmica, per que ara ens posin davant
d’unes eleccions només en base a l’eix nacional, fent desaparèixer els eixos
socials, polítics, ecològics, etc.
JL Campa