Fa fred i el preu d’electricitat s’ha
disparat. La pobresa energètica és ja un concepte introduït en la nostra
societat. El Ministeri vol actuar ara (sempre hi fa de forma reactiva) per minorar
l’increment de preus. Les ràdios donen instruccions sobre a quina hora cal
posar les rentadores, quan la immensa majoria de consumidors no tenen tarifa
amb discriminació horària. En resum el sistema elèctric espanyol torna a estar
a l’ull de la tempesta mediàtica
Com crec que continua sent vàlid, incloc a
continuació una part d’un treball que vaig fer fa uns dos anys cap al final del
Grau de Ciències Polítiques:
L’aplicació
a Espanya de la liberalització del mercat cercava dos objectius principals: la
lliure elecció d’empresa per part del client, i la baixada de preus que aniria
associada a la lliure competència. L’estat, d’acord amb la ideologia liberal,
actuaria només per definir i garantir el funcionament en condicions de lliure
competència; fins i tot per fer creïble aquest compromís, delegaria en la
Comissió Nacional de l’Energia les funcions de control i supervisió.
No
cal oblidar que, més enllà de criteris polítics o ideològics, hi havien uns
actors molt interessats en que aquest canvi es produís: les grans consultores.
Efectivament, un escenari de canvi com el plantejat, amb la incidència del
canvi sobre l’estructura de les empreses, els sistemes de gestió, les fusions i
separacions d’empreses i negocis, constituïen un filó de treball durant molts
anys per les consultores; a més, es donava una asimetria d’informació, doncs
les consultores tenien més coneixement sobre el model final a assolir que les
pròpies empreses, mes lligades a l’escenari inicial i a la gestió del dia a
dia. Igualment passa en relació als tècnics dels reguladors independents, que
tenen també una situació de poder i coneixement asimètric .
El
resultat del procés de liberalització a Espanya després de vint anys de canvis
i treballs no és el previst: els preus finals als consumidors només han baixat
quan el govern ha fixat les tarifes, encara molts clients petits segueixen en el
mercat regulat, el rebut de l’electricitat incorpora conceptes que són
resultat de decisions polítiques (primes a renovables, compensacions al carbó
nacional, eixugament del dèficit tarifari, tancament de nuclears no fetes), el
govern continua intervenint en el fixament de les tarifes.
...
La
posició de debilitat de les empreses elèctriques davant de l’opinió pública,
amb la conseqüent pèrdua de legitimitat social, en aquest tema rau en el fet
que han seguit repartint beneficis,
El
resultat és l’aparent caos actual, amb canvis de regulació estructurals en
funció de resultats conjunturals: suspensió del sistema de subhastes diàries
per la fixació del preu, establiment d’un preu de tarifa arbitrari temporalment
(veure en el gràfic la caiguda en 2014), i implantació d’un nou sistema de
facturació en base a lectures i preus horaris. Per una banda es tracta d’un sistema
amb dificultats d’implantació a curt termini (cal tenir instal·lats comptadors
electrònics i que estiguin connectats a concentradors) i per l’altre convertirà
l’electricitat en un producte amb una característica tan especial com és que el
consumidor final desconeixerà el seu preu de forma prèvia al consum (tret que
vagi consultant hora a hora el seu valor en la web de Red Eléctrica)
La
privatització no ha evitat que el sector elèctric continuï mantenint relacions
amb el poder polític que van més enllà de les esperables com a grup d’interès,
i que han fet que s’hagi convertit en un dels sectors refugi d’alts càrrecs
polítics quan deixen les responsabilitats governamentals, sent en aquest tema
indiferent el partit polític origen. Uns exemples són:
Rodolfo
Martín Villa va ser president d’Endesa
Felipe
Gonzalez, conseller independent de Gas Natural Fenosa
Elena
Salgado, assessora de Chilectra (filial d’Endesa a Sudamèrica)
José
María Aznar, assessor extern de Endesa
Pedro
Solbes, membre del Consell d’Administració de la matriu de Endesa, ENEL
Ángel
Acebes, Consell Administració Iberdrola
Miquel
Roca. Conseller Extern Independent d’Endesa
David
Madí, President del Consejo Asesor d’Endesa a Catalunya
Ramón
de Miguel, ex secretari d’Estat de Política Exterior. Cap Àrea
Internacional Iberdrola.
Narcís
Serra, Consell d’Administració de Gas Natural fins 2008
Josep
Borrell, Conseller independent de Abengoa.
Pío
Cabanillas, Director General de Comunicació d’Acciona, propietària parcial
d’Endesa fins la compra per ENEL
...
En la
meva opinió, una de les principals causes del fracàs del procés de
liberalització és la manca de veritable cultura liberal en la classe política i
econòmica. Hi ha a Espanya una gran tradició d’intervencionisme per part del
poder polític en el mon econòmic.
De
tota manera continua sent necessari replantejar-nos si l’electricitat és un be
comercial susceptible d’actuar en un mercat lliure. És un bé de mercat? o te
unes característiques de bé de primera necessitat, relacionat fins i tot amb el
concepte de “seguretat humana”, on cal que l’estat tingui àmbits d’actuació per
a garantir que arribi de forma equitativa al conjunt de la població?.
...
En
resum, un procés de canvi i liberalització del sistema elèctric que ha requerit
de més de vint anys de canvis en empreses, sistemes de gestió i regulacions,
amb dedicació de molts recursos econòmics directes i indirectes, no han dut al funcionament eficient i
transparent d’un mercat lliure, amb múltiples empreses oferents competint entre
elles, amb formació de preus en base a l’encreuament d’ofertes i demandes, ni a
la possibilitat d’escollir l’empresa subministradora del producte. El paradigma
liberal no ha funcionat, potser perquè no s’ha creat políticament un entorn de
lliure competència, ni tampoc han funcionat els esquemes que sobre el paper, en
els power-points, tant bé funcionaven.
...
Potser
podem plantejar-nos anar a un canvi cap a models diferents, retornant certes
activitats al sector públic, de forma que es pugui aconseguir a la vegada
l’eficiència econòmica i l’equitat social.
