FETS CONSUETUDINARIS
Alguns comentaris sobre “eventos consuetudinarios que acontecen en la rue” (pels nostàlgics: aquest era el títol de la secció setmanal de Vázquez Montalbán: a “Por Favor”, encara que la frase original pertanyia a un poema de Antonio Machado)
1- El País del passat dia 10 donava una informació que em va sorprendre: el percentatge de casaments catòlics a Espanya ha passat d’un 75,6% l’any 2000 a menys d’un 23% l’any 2016; és un canvi sociològic radical en tant sols 15 anys.
Els resultats per província també són suggeridors, doncs mostra una concentració dels casaments catòlics en el sud d’Espanya, i més concretament en Castella - La Manxa i Andalusia, però en cap província els matrimonis catòlics superen el 53%, poc mes de la mitat
El mapa es curiosament prou semblat al següent (excepte Galicia), que mostra en carbassa les federacions del PSOE que estaven contra afavorir la investidura de Rajoy, en gris les dividides, i en verd les favorables a fer-lo president
2- La setmana passada un professor d’història va resumir ras i curt, aplicant-ho als Estats Units, el que vol dir la igualtat de drets dels ciutadans d’un estat federal: “Igualtat de drets és que quan vas a viure a un Estat, tens els mateixos drets (i deures) que la resta de ciutadans d’aquell Estat; només en els estats unitaris els ciutadans tenen els mateixos drets a tot el territori"
Crec que molts federalistes a Espanya, si n’hi ha, no ho tenen molt clar
3- En relació als Estats Units, ahir La Vanguardia publicava que els serveis secrets americans estan temorosos que la nova administració Trumpista filtri secrets d’Israel a Rússia, i de forma derivada a Iran. Si Israel tem que hi ha risc per la seva supervivència com estat, en Trump ha begut oli.
4- En Puigdemont diu que no es torna a presentar a unes hipotètiques eleccions.
En una enquesta de El Periódico al desembre, s’estimava que el partit hereu de CiU pot quedar situada com a quarta o cinquena força política en un hipotètic nou Parlament, amb un 11,5% de vots. Les enquestes no valen gaire com a prediccions de les eleccions, però el que està clar és que qualsevol resultat possible estarà molt lluny dels històrics 45% de l’època daurada de Pujol, i fins i tot del 30% del 2012.
Em temo que la raó de fons del President és que s’ho juga tot a una carta (la independència) i si això no surt, ningú en el PDECAT vol assumir la responsabilitat de una derrota anunciada.
D’aquí pocs anys, es podrà fer una o vàries Tesis Doctorals estudiant les ensulsiades del PSC i CiU
Per últim, anoto les referències de dos bons articles:
Un de l’Enric Marín al Periódico sobre el “Gihadisme i mitjans de comunicació” que defensa la bona informació sobre el que passa en el mon islàmic per evitar la xenofòbia i l’increment de l’extrema dreta a Europa i al món occidental
L’altre és el publicat a La Vanguardia per Xavier Más de Xaxás “La cara americana del feixisme” que compara els trets d’actuació del nou president amb la definició de feixisme que va fer Umberto Eco fa anys.
JLC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada