Reconec que em vaig equivocar quan
intentava analitzar el desenvolupament del 'procés' fins els fets de l'Octubre del
2017. Vaig confiar en que estàvem en un sistema democràtic –conscient de que tots
són imperfectes- i que per tant les accions i el posicionament del govern –i de l’Estat-
espanyol eren part del joc democràtic, i que tot plegat acabaria més tard o més d'hora en un marc de
negociació política, més o menys ampli, transparent, embrollat o limitat
Deia que em vaig equivocar. Les
institucions de l’Estat espanyol no van tenir mai un enfocament democràtic del
conflicte ni van considerar mai la possibilitat d’una negociació. La resposta a les reivindicacions que es feien des de Catalunya des del 2010, va
ser doncs negativa, repressiva i punitiva. El règim polític espanyol no va actuar com
una democràcia.
Per tant, com a resultat dels fets
que culminen amb l’1-O, l’aplicació del 155, el no reconeixement dels resultats
de les eleccions de desembre i l’existència d’exiliats i presos preventius, cal
pensar que Espanya no és una democràcia. No ha gestionat per mitjans
democràtics el conflicte, primer sobiranista i després independentista. Només ha
aplicat el Imperio de la Ley de forma
torticera. Podria haver interpretat
la Constitució de forma més oberta. haver fer servir el soft power, el
convenciment, fins i tot la ‘compra’ de voluntats invertint en imfrastructures
a Catalunya. No va fer res de tot això.
Després del xoc institucional, podia
haver acusat als polítics catalans de desobediència i aplicar-li’s penes
d’inhabilitació política, però ha optat per l’autoritarisme judicial
inventant-se uns delictes de rebel·lió inexistents -per la manca de violència- i aplicant amb extrema duresa
la presó preventiva
Això no ha sigut gratis per España
doncs ha portat a una crisi institucional que afecta a la credibilitat dels Tribunals
Constitucional, Suprem i de Comptes; a la Monarquia, als cossos de seguretat, a
diaris com El País, a les empreses amb seu a Catalunya. Tot això amb el silenci
majoritari de l’esquerra.
Però d’un altre banda em pogut veure
el funcionament escrupolós d’una de les funcions bàsiques de la democràcia: la
possibilitat de canviar de govern. La moció de censura va significar la caiguda
del govern del PP –màxim responsable de tot el que està passant- i una
renovació d’interlocutors i de l’enfoc del problema: ara el problema polític a Catalunya existeix i
per tant cal donar-li una solució política i no judicial. Això, si al final no es queda només
en una nova operació de ‘talante’, és un canvi d’escenari i del camp de joc polític.
A més hem vist processats i comdemnats al propi
PP com a partit, a Rato, Bárcenas, el Bigotes i companyia, a Urdangarin i Camps, al rei
emèrit en la picota. Tot això son símptomes evidents d’un sistema democràtic.
En què quedem doncs? És una
democràcia o no ho és?
La meva resposta és que Espanya és
una democràcia homologable a qualsevol altre fins que no li toquis el voraviu.
La línia vermella es diu UNIDAD DE ESPAÑA: Una
única nación donde la soberanía recae en el conjunto del pueblo español, con uniformidad
e igualdad entre todos los españoles, con unidad de poder. La unidad de la
nación española precede a la constitución y es un valor moral. Davant de la possibilitat d’una segregació d’una part del territori,
s’abandonen els principis democràtics, actua la raó d’estat, i s’aplica
l’imperi de la llei (concepte molt estimat pel franquisme), es titlla de
traïdors als tebis i es canta el “a por
ellos”.
En referència al problema de segregació
del territori, possiblement molts sistemes democràtics tenen o tindrien una
línia vermella semblant. El problema a Espanya és que la Unidad de la Patria
incorpora també el concepte d’uniformitat; Espanya no es reconeix a sí mateixa com a plural, ni
políticament, ni nacionalment, ni lingüísticament. Ha de ser UNA Espanya UNIFORME.
El que ha passat ha vingut a
demostrar que era encertat el plantejament que vaig fer del Trilema d’Espanya
(veure article de 6 d’Octubre de 2015): Espanya no pot ser a la vegada
democràtica, uniforme, i tenir a Catalunya. O canvia la uniformitat per la plurinacionalitat,
o per mantenir dins a Catalunya deixarà de ser democràtica definitivament.
