RECOMANACIONS

Des del 16 d’Octubre de 2017 hi han a Espanya polítics en presó i exiliats, per causa de la seva acció política, pacífica i no violenta.

divendres, 3 de maig del 2013

CRISI I BENEFICIS EMPRESARIALS

Tothom està d’acord que Espanya està des de 2007/8 en una profunda crisi econòmica, financera, industrial, social, institucional i de confiança general. La situació i les polítiques aplicades ens han dut a més de 6 milions d’aturats, a retallades en diferents aspectes de l’incipient estat del benestar que s’estava construint,  i a posar en qüestió la viabilitat del sistema de pensions públiques.
Han començat a sortir els resultats del primer trimestre de les empreses que cotitzen a l’IBEX35, que és de suposar estant sent fortament afectades per la crisi més forta des de la guerra civil espanyola. De les 17 conegudes fins ara (Font: www.invertia.com) cap ha sofert pèrdues, encara que algunes (6) han disminuït el percentatge de beneficis.
El total de beneficis trimestrals obtinguts és de 4.878 Milions d’euros; dit d’un altre manera, han guanyat  més de 54 milions cada dia.
Seguint el que ja vaig fer fa uns dies amb dades del Sr. Saenz (veure entrada “Banquers amb antecedents” del 14 d’abril) anem a posar aquestes quantitats en relació a l’assegurança d’atur i a les pensions mínimes. El quadre resum és el següent:
Per tant amb els beneficis trimestrals en aquesta època de crisi financera i industrial es podrien finançar més de 2,5 milions de salaris mínims, quasi la meitat dels aturats existents. Alternativament donen també per proveir a 2,7M de persones amb la pensió mínima.
Per cert, els beneficis dels bancs signifiquen el 71,3% del total.
Per últim, recordem que el  vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Competència, Joaquín Almunia, deia el passat desembre que “el coste total de la reestructuración bancaria en España para el contribuyente asciende a 52.000 millones de euros”. En el quadre següent es mostra l’equivalent en subsidis d’atur o en pensions mínimes anuals:
I en Rajoy demanant-nos paciència. Més?
Josep Lluís Campa