Tot va molt de
presa, però ara que ja estan convocades unes noves eleccions (que no resoldran
res, doncs el problema no està en el que vota la gent sinó en que la classe
política actual no té capacitat de negociar i arribar a pactes), cal recordar
que es convoquen per la pressió asfixiant de la dreta carpetovetònica (que inclou bona part del PSOE) i per que els partits independentistes no han votat a favor d'aprovar els pressupostos.
Uns acusen a Sánchez de
negociar i acceptar relators i els altres de no negociar i de no fer gestos de
distensió. Paso del que diuen i fan els del trident autoritari, però m’interessa reflexionar sobre els altres, és
a dir sobre els indepes.
Per això he
llegit amb cura el document que el Govern espanyol ha publicat i que conté
l’últim posicionament en les negociacions per mirar d’enfocar la resolució del
tema de les relacions Catalunya-Espanya.
El document cita
primer una part de la coneguda com Declaració de Pedralbes de desembre de l’any
passat:
los
gobiernos de España y Cataluña convinieron en afirmar ... la existencia de un
conflicto sobre el futuro de Cataluña. Reconèixer la realitat del
conflicte és el primer pas –indispensable- cap a la seva solució. Rajoy no ho
va fer mai
Apuesta
por un diálogo efectivo que vehicule una propuesta política que cuente con un
amplio apoyo en la sociedad catalana. Diàleg, proposta, efectiva,
recolçament, societat catalana. Be, no?
Respuesta
democrática a las demandas de la ciudadanía de Cataluña, en el marco de la
seguridad jurídica. Torna a situar l’entorn de resolució del problema en la societat i
ciutadania de Catalunya, i la seguretat jurídica inclou una possible
modificació de la Constitució, i el que és més factible: una re-lectura més
oberta del seu text
A continuació
expressa que es necesario el
establecimiento de las bases de este diálogo y los objetivos que se pretenden i va dient diferents propostes per a fer-ho possible:
Convocatoria
de la comisión bilateral y de la mesa de partidos. De esta forma se amplían los
espacios de diálogo ya existentes en el Congreso de los Diputados y en el Parlament. Amplia el camp de joc institucional.
Recollida de
les propostes sobre la relación que se
propone entre Cataluña y el resto de España. Propostes
sense cap limitació en quan a forma o àmbit; totes a sobre la taula
Amb un
objectiu: cercar i acordar unes
propostes que
alcancen un amplio apoyo de la sociedad
catalana. Objectiu lògic, però que cal seguir ressaltant que torna
a circumscriure’s a l’espai polític català.
Aquesta
proposta democràtica resultant, deberá
articularse mediante las oportunas y posibles modificaciones legislativas, que hauran de gestionar els partits negociadors en els Parlaments
respectius
Detalla a
continuació la composició de la Mesa de
Partidos, on surt la figura de una
persona que facilite la coordinación de los trabajos, de las convocatorias y
fije el orden del día. Asimismo, ayudará a crear las condiciones idóneas para
el diálogo, dará fe de los acuerdos alcanzados y determinará el seguimiento de
su aplicación. No es tracta doncs ni d’un relator, ni d’un mediador sinó
d’un coordinador acceptat per tots per facilitar el desenvolupament de les
converses. Inclou el compromís de transparència en els acords assolits i abans
de finals de febrer es definirà la data de constitució de la Taula. Sembla doncs
una proposta concreta i orientada a l’efectivitat molt immediata de l’orgue de negociació
proposat.
Després inclou
en la Comisión Bilateral Estado-Generalitat
–organisme estatutari i per tant plenament constitucional- el fer de forma paral·lela
un diagnòstic del problema i de les seves solucions des d’un enfoc més institucional.
Els membres seran Secretaris d’estat, i representants de Presidència i Vicepresidència
de la Generalitat.
En resum:
reconeixement del problema polític existent, reconeixement de Catalunya com subjecte
polític del problema i com àmbit de legitimació de les propostes de solució que
es puguin trobar, cap limitació en els tipus de solució que es puguin debatre i
acordar, inici immediat de les converses, necessitat d’aprovació final per part
del poble de Catalunya.
I davant d’aquesta
proposta, que segur que estava al límit de les possibilitats del govern espanyol
actual, les declaracions de bona part del mon indepe anaven repetint el mantra
del reconeixement del dret d’autodeterminació com a condició prèvia, amb el
risc de ser acusat de traïció el que no ho demanés.
Un altre
oportunitat perduda de poder trobar, o explorar al menys, un camí de sortida al
atzucac en que ens trobem.
Només ens queda
desitjar que el resultat de les eleccions permetre reprendre el diàleg i la
negociació. I no només pel risc que els tres partits reaccionaris puguin
assolir la majoria a las Cortes, també per la possibilitat d’un pacte PSOE-C,s
amb el qual el camí fins ara proposat no seria possible.
Ah! ... I com pitjor, pitjor.
