L’Institut Nacional d’Estadística ha
publicat la part espanyola d’un estudi fet a nivell europeu amb una metodologia
comuna, sobre les grans ciutats i les seves conurbacions (109 ciutats per a
tota espanya). De la consulta del resum de premsa sobre el citat estudi, em
criden l’atenció les següents dades i temes:
La metodologia considera conurbació aquells
espais urbans on més del 25% de la població del seu centre urbà es situa fora
del terme municipal de la ciutat. A Europa hi han 26, a Espanya només dos.
Quines?: Barcelona i Bilbao
En quan a la renta neta de cada ciutat, l’estudi
no inclou dades de les ciutats basques i navarreses per manca de dades a acusa
del règim fiscal foral. No es pot dir que hi hagi transparència fiscal ni el
que s’anomena lleialtat federal en els sistemes federals. De qui és la culpa no
ho sé; potser no es donen les dades, potser ni es demanen.
De les 9 ciutats amb mes renda neta, 6 pertanyen
a la Comunitat de Madrid, amb la capital en novena posició. En quart lloc està
Sant Cugat, la única catalana entre les 10 primeres. Però em crida molt l’atenció
quina ciutat està en sisè lloc: Ceuta; i també que Melilla està en la posició
14ª de les 109 ciutats en relació a la renda neta disponible. Estrany fet,
encara suposant que segueixi vigent –no ho sé, la veritat- que els funcionaris
de l’Administració General de l’Estat cobraven un 50% més de sou que la resta.
Entre les 15 de major renda hi ha quatre
catalanes: Sant Cugat la 4ª, Cerdanyola la 11ª, Barcelona la 12ª i
Castelldefels la 15ª. Si em preguntessin quines són les ciutats catalanes amb
més renda, no hagués posat mai ni Cerdanyola, ni molt menys Castelldefels Mirant les 15 de menor renda d’Espanya,
només hi ha una de Catalunya: Santa Coloma de Gramenet en la posició 15ª, és a
dir la millor entre les quinze pitjors. Sorprèn que en la llista estiguin
ciutats de gran potencial turístic com Marbella, Torremolinos, Benidorm,
Fuengirola i Torrevieja. O el sector turístic del sud i el llevant espanyol
està muntat sobre la sobreexplotació i els sous de misèria, o està formant part
de l’economia submergida a nivells escandalosos. Potser és una combinació de
les dues coses. La pregunta és: Fa alguna cosa la Inspecció dels Ministeris d’Hisenda
i de Treball per a revertir aquesta situació?
En quan a l’atur, la llista de les 15 ciutats
amb menys atur es sembla a la les de més renda, afegint alguna ciutat basca.
Això sí, han desaparegut Ceuta i Melilla de tan privilegiada posició. Les 15
ciutats amb més atur es concentren en Andalusia (10) i Canàries (4). Això sí,
Marbella, Benidorm i Torrevieja no estan en aquest ranking, i sí ho estaven
entre les ciutats de menor renda
La ciutat d’Espanya amb més percentatge d’ocupació
en el sector industrial és Rubí, amb un 42%. Hi ha tres ciutats catalanes més a
la llista: Granollers, Vilanova i la Geltrú i Sant Boi de Llobregat, totes
elles entre el 18 i el 20%. L’observació a fer és la baixa ocupabilitat del sector
industrial en les grans ciutats espanyoles. Si mirem les ciutats amb menys
industria, ens trobem amb ciutats ja esmentades abans: Benidorm, Melilla,
Fuengirola, Torrevieja, Torremolinos
En bona lògica les llistes de les ciutats
amb més percentatge d’ocupació en el sector serveis són en bona part les mateixes
que en el sector industrial però amb el ranking canviat; Rubí és la ciutat amb
menys percentatge de serveis, i Benidorm és la tercera amb més ocupació en
serveis.
En quan a pernoctacions turístiques,
Barcelona és la primera d’Espanya, i la única catalana entre les 15 primeres. Entre
les que tenen menys pernoctacions estan Badalona, Vilanova, Manresa, Santa
Coloma i Viladecans.
Barcelona és la ciutat amb menys proporció
de trasllats a la feina en cotxe, la qual cosa, tenint en compte la quantitat d’habitants,
considero una dada molt positiva. I més si li sumem que L’Hospitalet és la
segona ciutat en utilització del transport públic per anar a la feina. Amb un
bon servei de rodalies aquestes dades encara es podrien millorar
Per últim l’estudi dona dades amb es
mateixos paràmetres però agrupades per les anomenades Àrees Urbanes Funcionals,
és a dir agrupacions d’una ciutat amb tots els municipis que formen part del
seu entorn d’influència funcional / laboral.
JL Campa
