Ahir i avui s’han publicat dos articles sobre el tema amb
visions molt oposades
Un es fa des de fora de Catalunya i és Suso de Toro en el
diario.es. Opina que Espanya te una
crisi nacional, institucional i econòmica., amb trencament dels pactes socials.
La concreta en dos aspectes: la pèrdua
de prestigi de la monarquia i el plantejament de Catalunya sobre el dret a
decidir. Defensa el caràcter democràtic
del debat en la societat catalana, la seva realitat com a nació i desitja que “quienes, sin ser catalanes, vivimos en
España y deseamos verdaderamente vivir en democracia y libertad apoyemos su
demanda”.
L’altre article està escrit des de Catalunya per Francesc de
Carreres a El País. Contraposa la “razón democràtica” basada en la Constitució Espanyola
amb
la “democracia imaginaria” dels partidaris de la independència. Ve a donar com a causa del creixement del
sentiment catalanista “la presión mediática y social en la Cataluña de estos
últimos 35 años”. És a dir, utilitza l’argument de la dreta més extrema des de
fa anys: sols la manipulació mediàtica, l’escola en català, i la pressió social pot explicar que els catalans no desitgin
ser espanyols (como Dios manda, que diria en Rouco).
Ho escriu a rel de
comentar un altre reportatge de El País del diumenge passat on 6 diputats van conversar sobre el tema; el nivell de la
conversa, per cert, era deçevador per
totes bandes.
Fer notar que el Sr. de Carreras està sent el referent ¿intel·lectual?
que utilitza El País de forma continuada des de fa uns mesos en referència al conflicte. Ha fet 25 articles en els últims 4 mesos, més
d’un per setmana (tot i no ser col·laborador
fix) quan havia escrit només 3 en els 11 primers mesos de 2013.
Acabar amb un frase d’en Suso de Toro: “defender a Catalunya es defender la
democracia y la libertad”. Gràcies Suso.
JL Campa
