Fa un temps em vaig comprar en una parada de mercat on
venien llibres vells, Los Nacimientos,
d’Eduardo Galeano. Un cop a casa em vaig adonar que contenia una dedicatòria
manuscrita molt emotiva. Adjunto la imatge
Em vaig quedar prou tocat en primer lloc pel fet que un
llibre dedicat amb tant d’amor per una mare a un fill, acabés en una llibreria
de vell, segurament després d’haver format part d’una venda a l’engròs d’un
paquet de llibres. A més el volum està marcat amb un ex-libris, la qual cosa
indica que possiblement va sortir d’una casa i una família que tenia llibres i
els apreciava.
És també un exemple de com un petit fet banal, pot
inspirar la imaginació d’un escriptor o novel·lista. Si jo –que no ho soc- he
pensat en diferents possibilitats que expliquessin l’abandó no tant del llibre,
com de la dedicatòria, què no podria fer una persona amb ofici per fabular i
construir històries.
Potser tot té una explicació tan senzilla com la mort de
l’Ester, la venda posterior del seu pis i les seves pertinences a l’engròs, fent
que aquestes acabessin en el circuit dels encants, amagant i llençant a les escombraries
memòries i records familiars.
Però fabulant, pensava en la possibilitat que la
dedicatòria fos una impostura, l’Ester una mare cruel i que el seu fill acabés
venent quan més aviat millor els llibres dedicats per la seva mare mentidera i
obsessiva. O potser el noi es va fer voluntari de l’estat islàmic i després de
canviar-se el nom a Yussuf i d’anar-se’n a Síria, la mare vengués tots els
llibres per a fer una donació a una ONG d’ajuda als cristians d’Egipte. També puc
imaginar-me un germà o germana gelós, que ven els llibres dedicats al germà
predilecte; es podria afegir que ho fes per influència d’un cunyat o cunyada
que odia a la sogra.
I si el novel·lista que expliqués la possible història
amagada darrera la dedicatòria, fos dels que defensen que hi ha un trencament
social a Catalunya per causa del ‘Procés’, el seu relat explicaria que el fill s’havia apuntat a Ciutadans, que
portava mesos manifestant-se amb Societat Civil Catalana, i sortia totes les
nits a treure llaços grocs dels carrers, en defensa d’una societat de ‘lliures
i iguals’; aleshores, la pèrfida Ester -en un atac d’intolerància- hauria
agafat tots els llibres del seu fill i els havia venut per a fer una donació a
la caixa de resistència dels presos polítics. Ah! I s’havia juramentat a que
mai mes regalaria un llibre en castellà a ningú!.
Una dedicatòria i moltes possibles històries
JL Campa
