RECOMANACIONS

Des del 16 d’Octubre de 2017 hi han a Espanya polítics en presó i exiliats, per causa de la seva acció política, pacífica i no violenta.

dimarts, 30 de juny del 2015

GRÈCIA

Reflexions sobre el tema:
Ningú no pot gastar de forma permanent més del que ingressa. Ni un estat, ni una empresa, ni una família.
Grècia pertany a la Comunitat Europea des de 1981 i encara no té un registre cadastral, ni un sistema fiscal modern. I sense ingressos no es poden donar serveis públics, que costen diners.
Grècia va poder complir els criteris d’entrada en el euro i els límits de deute exigits per Brussel·les amb l’ajuda -i l’enginyeria financera- de Goldman Sachs, on treballaven Mario Draghi i Luis de Guindos.
Porten més de 6 anys de retallades i baixades de sous, pensions, serveis públics. I no van a millor, al contrari; i les persones i els pobles necessiten tenir esperances en el futur.
Les receptes d’austeritat demanades per la Troika, estan fonamentades en qüestions ideològiques properes al fonamentalisme econòmic, no en evidències d’èxit.
El deute grec puja un 170% del PIB. És impagable amb uns interessos augmentats per una prima de risc propera al 14%. Per què entre les solucions es parla de quita, però no d’ampliar els terminis de devolució i aplicar interessos baixos?
Sortir de l’euro pot implicar la sortida de la Unió Europea. En qualsevol cas, un default i una nova moneda –molt devaluada- no són un escenari clar de sortida. Pot significar molts anys de patiment pel poble grec. Això sí, escollit i gestionat amb independència, sense limitacions comunitàries.
Per què votar en referèndum posa tant nerviosos als poders de la Unió? Des que van anunciar la celebració, semblen haver-se trencat els ponts de diàleg. Torna potser a ser una manifestació del Trilema de Rodrik, de la incompatibilitat d’aconseguir tenir a la vegada democràcia, sobirania y globalització.
Deixaran els Estats Units i els seus aliats que Grècia surti de la Unió Europea, i busqui recolzament i solucions als seus problemes en Rússia o Xina? Podrà continuar Grècia dins l’OTAN?
Tinc la sensació que en aquest últims dies la Merkel està callada. Perquè?
Si guanya el NO, hi haurà un esclat d’alegria per part de molta gent, però serà l’evidència d’un fracàs de la Unió Europea, i les conseqüències les pagarem tots. A curt i a llarg termini.
Per últim, recomano les dos opinions adjuntes, de Ramoneda y Krugman

JL Campa

dilluns, 22 de juny del 2015

SÀNCHEZ, EL FEDERALISME I MARAGALL

Ahir Pedro Sánchez va fer el seu primer discurs com a candidat del PSOE a la Presidència del Govern d’Espanya. No vull parlar de la bandera (espanyola), ni de l’americanització del míting, sinó comentar el seu discurs en relació al problema de les relacions entre Espanya i Catalunya.
La primera cosa que crida l’atenció és que cita España 29 vegades i Catalunya només una, per parlar de la manca de diàleg entre el govern d’España y el de Catalunya.
També evidencia que comparteix la visió del problema actual a Catalunya com un problema entre elits: Nos  separa  la  miope  ambición  de  unas  élites  que medran  con  el  conflicto. El corol·lari –que no diu, però es dedueix- és que els milions de participants en les successives manifestacions demanant el reconeixement del dret a decidir de Catalunya, eren unes masses manipulades per aquestes elits.
La seva proposta és fer una Espanya federal: Os  propongo  construir  una  España  mejor,  fuerte  y  solidaria  en  el mundo.  Una  España  de  oportunidades.  Una  España  laica.  Una España  libre  de  corrupción.  Una  España  federal  con  la  fuerza  de sus  culturas,  de sus  lenguas  y  de  su  historia  común,  con  la  fuerza de  su  ejemplaridad  interna  y  externa.  Una  España  federal  en una Europa federal.
En relació al paràgraf anterior, destacar que cada vegada que anomena Espanya, diu Una España; si cambiem mejor y fuerte per grande, ja només ens falta la paraula libre, que està una mica mes endarrera, per identificar –una vegada més- un èxit post-mortem del franquisme: el concepte de España com una, grande y libre.
Torna l’apelació a la solució federal com sortida evolutiva de l’actual model autonòmic. Però com moltes vegades –veure l’entrada anterior en aquest mateix blog- no es concreta quin tipus de federalisme; no se li posen qualificatius al concepte federal, amb la qual cosa no s’està dient res.
O sí. En la resta del discurs només una vegada es fa servir el concepte plural (España ...  una forma de convivir plurales y unidos), no s’esmenta l’existència ni de nacions ni de nacionalitats, no es parla de reconeixement. Possiblement s’està pensant en el tipus de federalisme uniforme, que és una bona solució per societats uniformes.  
Pedro Sánchez hagués pogut assumir, quinze anys desprès, una de les primeres propostes que va fer Pasqual Maragall en el 2001 en el següent decàleg:
1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial.
2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado.
3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los del régimen común.
4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30.
5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas metropolitanas.
6. Pagar por renta y recibir por población.
7. Conceder un período de diez años a las Comunidades Autónomas con atrasos estructurales.
8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas españolas.
9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la historia común de los pueblos de España.
10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia autonómicos con la excepción del recurso de unificación de doctrina
Però no crec que estigui en condicions d’acceptar, entendre, proposar i liderar alguns dels criteris base del nou Estatut de 2006, expressats també en el seu dia per Pasqual Maragall en onze proverbis:
Primer, Catalunya és una nació, és una nació dintre de l'Estat espanyol. 
Segon. Catalunya ha viscut durant vint-i-cinc anys la primera etapa històrica llarga i sense entrebancs d'autonomia, democràcia i de progrés
Tres. la Generalitat no va deixar d'existir, en terra pròpia o en l'exili, gràcies a la tenacitat del poble i a la fidelitat dels seus presidents
Quart. Catalunya té un cert pensament del què Espanya és. Espanya és una nació de nacions i l'Estat espanyol un estat de caràcter federal
Cinquè. En cas de conflicte entre el dret general espanyol i el particular català s'aplicarà el principi de subsidiarietat, que vol dir de proximitat;
Sisè. Catalunya ha estat i és solidària amb els pobles d'Espanya, en funció d'un sistema fiscal general regit pel principi d'obtenir serveis similars per un esforç fiscal similar.
Setè. Catalunya es regirà per sistemes propis de prestació i regulació de serveis en llengua, cultura, dret civil i organització territorial.
Vuitè. subratllar la importància del saber, de l'educació i de la igualtat de drets, i avui en especial, de la igualtat entre l'home i la dona
Novè. accés als sistemes universals de comunicació, d'innovació i tecnologia
Desè. A través de l'Estat pertanyem a la Unió Europea.
Onzè. en el marc de la Unió Europea, formar amb les Comunitats i Regions veïnes  una Euroregió útil per progrés dels interessos comuns.
Ja sabem com va acabar el citat Estatut. I ara Sánchez ofereix com a solució el federalisme, sense més, oblidant que només poden funcionar els sistemes polítics que donen solucions als problemes reals de les societats.
En Miquel Iceta (ja vam comentar creu que cal un federalisme amb dimensió plurinacional) ho segueix tenint difícil

JL Campa



dimarts, 9 de juny del 2015

UN TIPUS DE FEDERALISME

Ahir vaig anar a la presentació d’un llibre sobre federalisme en el segle XXI  (*), en un acte fet per “La tercera via” conjuntament amb “Federalistes d’esquerres”. Una primera cosa que em va cridar l’atenció és que un llibre publicat a finals de 2014 no es faci la presentació fins 6 mesos desprès. Ningú va donar cap raó, ni tant sols la tan típica sobre la dificultat de coordinació d’agendes
Hi havia un 50 assistents i jo era dels més joves, el que indica un problema per les dues entitats convocants, que no atrauen a gent jove (ni d’edat mitjana). Es coneixien entre ells, suposo que tots eren propers al PSC, doncs vaig identificar a Navarro, Iceta, Balletbó, Villarejo, Cruz. La presentació la va fer Francesc de Carreres
Segons els autors en les seves intervencions, el llibre és un exercici de política comparada que intenta descriure cóm funcionen en la realitat els sistemes polítics de països que estan organitzats en una estructura  federal, i es poden considerar que ho fan amb èxit. A partir d’aquí intenten  identificar els elements comuns, per poder-los tenir en compte en un possible procés de reforma constitucional a Espanya.
Es donen –segons els autors- dues característiques comuns. Una cultura política pactista, dialogant, tolerant, llunyana a l’existent a Espanya, i d’un altre banda una constitució federal, amb un repartiment clar dels poders i les competències entre Govern central i les entitats federades; això implica que per canviar les competències d’uns i altres cal canviar la constitució (a Espanya es poden canviar per majories parlamentàries conjunturals).
Els autors es situen en una posició reformista de la Constitució Espanyola del 78: cal canviar-la, però no començar de bell nou. Això sí, per introduir en la CE un repartiment fix de les competències cal assumir, discutir i resoldre un gran problema polític, que torna a ser el del model d’estat i les tensions entre posicions centralitzadores i descentralitzadores.
Van manifestar que en cap dels estats federals estudiats - ni tant sol en Canadà o en Suïssa- es dona l’aplicació del conegut com a federalisme plurinacional, “tan de moda en Cataluña”. Ho resolen dient que el que hi ha no és una forma constituent plurinacional, sinó una praxis política que sí te trets plurinacionals. Al final van manifestar que el model més convenient per una reforma a Espanya podria ser el model alemany.
En el torn de debat entre els assistents, el conjunt d’intervencions van anar en el sentit de fer una reforma federal, sense diferències ni asimetries, per resoldre el model d’estat a Espanya, tenint molt en compte la formació en paral.lel de la Unió Europea com a federació. Van haver molts atacs al model foral del País Basc i Navarra, sobre tot per estar basat en uns “derechos históricos”, que al no ser drets de les persones. no existeixen ni poden ser part de les raons o poders constituents.
Quan semblava que tot havia acabat, i tots estaven tant contents, va demanar la paraula Miquel Iceta i va fer una intervenció en sentit contrari: el federalisme ha de poder donar solució a l’existència de diferents realitats nacionals en l’estat espanyol; potser des d’un punt de vista acadèmic es pot dir que Canadà no és plurinacional però a ell ja li agradaria que el català fos oficial a tot l’estat com ho és el francès allà; també li agradaria que es pogués fer una pregunta clara als catalans sobre la seva forma d’integració (o no). És a dir, per que el federalisme pugui ser una solució adequada a la realitat espanyola, caldrà aprofundir en la dimensió plurinacional.
La resposta va ser –al meu parer- tremenda: home, potser, si un cas, es podria fer un cert reconeixement dels símbols, de les denominacions, de les particularitats, però des d’un punt de vista d’acció política, però mai constitucional. Y entre riures, algú va dir: però això no li agradaria a en Francesc de Carreras. I efectivament no li va agradar
A la sortida podies comprar el llibre. Vaig intentar fer una ullada, però estava embolicat en plàstic i no vaig poder. Per l’exterior del llibre em va venir un flaire de publicació poc comercial, més be de llibre oficial, com de text per oposicions a advocat de l’estat. Aquest matí he consultat per internet  i resulta que està editat per el “Centro de Estudios Políticos e Institucionales” del Ministerio de la Presidencia del Gobierno de España. Això no invalida el llibre, però no deixa de ser curiós que cap dels intervinents va fer esment a l’editor institucional.
Resumint: quan es parla de federalisme passa el mateix que quan es parla de democràcia: falta l’adjectiu qualificatiu, doncs no és el mateix parlar de democràcia representativa, que liberal, que directa, que popular, o que orgànica. En l’acte es va presentar com a federalisme del segle XXI una concepció concreta del federalisme, la que correspon a una forma d’organització homogènia, simètrica i igualitària d’un estat. Sense tenir en compte les diferències existents dins del nostre estat, ni altres tipus de concepció d’un estat federal.

JL Campa

(*) Federalismos del siglo XXI. Javier Tajadura y Josu de Miguel Bárcena (eds.); prólogo de Francesc de Carreras. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. Mº de la Presidencia. Desembre de 2014

dissabte, 6 de juny del 2015

CANVIS A LA POSTGUERRA

Remenant papers he trobat uns documents que ens mostren, encara que sigui anecdòticament, alguns aspectes del que va significar el trencament causat per la guerra i el conseqüent canvi de règim polític. Són unes paperetes -de les que es donaven amb els resultats dels exàmens- de l’Escola de Altos Estudios Mercantiles de Barcelona, corresponents a diferents anys acadèmics, .
La primera és de l’any 1936, porta l’escut i el segell corresponents a la República Espanyola, i malgrat portar ja 5 anys de nou règim, està redactada en castellà. La segona, és del curs 1936/37 i ja du l’escut de la Generalitat i manté el mateix segell de la República

 La següent imatge correspon a una papereta de l’any 1940 i es mostren l’anvers i el revers. L’anvers fa evident que s’ha tornat al castellà, i que tant l’escut com el segell són ja franquistes, amb àliga inclosa.
La sorpresa està en el revers, sense utilitat ni funció, però on hi ha un text corresponent a  l’administració republicana, que és un paper d’ofici per comunicar als professors que han estat anomenats (“pel company Comissari”) com a membres de tribunals examinadors. El text ve degudament anul·lat i estampillat amb un “Arriba España” de color vermell. La deducció més raonable és que es tracta d’un reaprofitament de paper degut a l’escassetat de recursos a la postguerra




Per últim una altra papereta -de l’any 1941- que sorprenentment conserva encara l’escut de la República. Aquí es pot suposar que també es torna aprofitar el paper, però perquè no ho van “estampillar” com en el cas anterior? En la meva opinió per dues raons: per una banda era la comunicació especial per les matrícules d’honor i per tant afectava a molt pocs casos; i en segon lloc, encara que portés l’escut republicà, estava redactat en castellà i no en català. 
L’escut del règim anterior podia passar, la llengua no.
JL Campa


dimecres, 3 de juny del 2015

MANUAL PELS NOUS ALCALDES I REGIDORS

Hi ha una amplia demanda d’una regeneració i neteja de les institucions públiques i els comportaments polítics. En aquest conjunt estan també les Corporacions Locals, és a dir els Ajuntaments, on s’acaben de fer unes eleccions que obren un horitzó de canvis significatius d’equips de govern.
Què podríem demanar als nous consistoris, als Alcaldes i Regidors, estiguin aquest en els equips de govern o en la oposició? En què pot consistir el canvi en la governança? Crec que una possible resposta ens la dona la guia que te l’Administració local de l’Estat de Victoria, pertanyent a la Commonwealth of Australia. (enllaç adjunt)
En primer lloc defineixen què entenen per bon govern:
 El buen gobierno se refiere a  los procesos para la elaboración y aplicación de las decisiones. No se trata de tomar decisiones "correctas", pero sí sobre cuál es el mejor procedimiento posible para tomar esas decisiones.
Los buenos procesos de toma de decisiones, y por lo tanto, la buena gobernanza, comparten varias características. Todos tienen un efecto positivo en varios aspectos de la administración local, incluyendo políticas de consulta, prácticas, los procedimientos de reuniones, protocolos de calidad de servicio, el concejal y la conducta de los directivos, acciones de aclaración y buenas relaciones de trabajo.
Després enumeren quines són les principals característiques:
-     El buen gobierno es responsable (accountable). El gobierno local tiene la obligación de informar, explicar y responder por las consecuencias de las decisiones que ha hecho en nombre de la comunidad que representa.
-     El buen gobierno es transparente. Las personas deben ser capaces de seguir y entender el proceso de toma de decisiones; ser capaces de ver con claridad cómo y por qué se tomó la decisión - qué información, asesoramiento y consulta consideró el Ayuntamiento,
-     El buen gobierno sigue el estado de derecho. Esto significa que las decisiones son coherentes con la legislación pertinente o de derecho común y están dentro de las facultades del Consejo.
-     El buen gobierno es receptivo (sensible) buscando el equilibrio de intereses en conflicto de una manera oportuna, adecuada y sensible.
-     El buen gobierno es equitativo e inclusivo. Los resultados en bienestar han de conseguir que de todos los miembros de una comunidad sientan que sus intereses han sido considerados en el proceso de toma de decisiones. Esto significa que todos los grupos, en particular los más vulnerables, deben tener la oportunidad de participar en el proceso.
-     El buen gobierno es eficaz y eficiente. El gobierno local debe poner en práctica las decisiones y seguir los procesos que hacen el mejor uso de la disposición de personas, recursos y tiempo para garantizar los mejores resultados posibles para su comunidad.
-     El buen gobierno es participativo. Cualquier persona afectada o interesada en una decisión debe tener la oportunidad de participar en el proceso para tomar esa decisión. Esto puede suceder de varias maneras - miembros de la comunidad pueden estar provistos de la información, se le preguntará por su opinión, da la oportunidad de hacer recomendaciones o, en algunos casos, ser parte del proceso de toma de decisiones efectiva.
D’un altre banda identifica quins són els beneficis de tenir un bon govern:
Promueve la confianza de la comunidad; Alienta a que los miembros electos y funcionarios del consejo actúen confiados; Conduce a tomar mejores decisiones; Ayuda a los gobiernos locales a cumplir con sus responsabilidades legislativas; Crea un entorno donde los miembros electos y funcionarios del Consejo al tomar decisiones se preguntan '¿qué es lo correcto a hacer?'.
El citat document dedica un important apartat sobre la Bona Conducta del Govern Local, tant dels membres del consistori com de l’estructura funcionarial, encara que posa èmfasi en els regidors:
Hay tres razones principales por las que los concejales deben seguir los principios de buena conducta:
El comportamiento de los Concejales 'se refleja en el Consistorio y en el gobierno local en su conjunto. Si se observa que los Ayuntamientos están actuando de manera justa y ética, sus decisiones serán más respetadas y serán mucho más propensas a ser aceptadas por la comunidad.
La conducta de los concejales individuales afecta a la capacidad del Ayuntamiento para que funcione correctamente. Si concejales se comportan mal, puede afectar negativamente a la calidad de sus relaciones con los demás. Esto puede conducir a una falta de confianza que socavaría la eficacia del Ayuntamiento en su conjunto.
Como líderes de la comunidad, los concejales deben reconocer su posición como modelos a seguir. Al igual que los líderes en los niveles estatal y federal de gobierno y otros ciudadanos prominentes, la conducta de los concejales establece el estándar a seguir  por otras personas.
Deixeu-me repetir l’últim paràgraf, ara en català: “de la mateixa manera que en el cas dels líders dels nivells estatal i federal de govern, la conducta dels regidors estableix l’estàndard a seguir per la resta de persones”.
Potser no cal que inventem gaire i copiem una guia d’actuació com la comentada, i sobre tot, posem en pràctica real les seves indicacions: responsabilitat, transparència, compliment de les lleis, receptivitat, equitable, inclusiu, eficàcia, eficiència, participació.
Amén

JL Campa



dimarts, 2 de juny del 2015

EFECTES DE LA FIFA

Clarificador gràfic dels efectes de determinades decisions presses per la FIFA:



Això sí, quan ens escandalitzem, procurem no oblidar qui és el patrocinador de la samarreta del Barça

JL Campa

FIFA Human Cost