Ahir Pedro Sánchez va fer el seu primer discurs
com a candidat del PSOE a la Presidència del Govern d’Espanya. No vull parlar
de la bandera (espanyola), ni de l’americanització del míting, sinó comentar el
seu discurs en relació al problema de les relacions entre Espanya i Catalunya.
La primera cosa que crida l’atenció és que
cita España 29 vegades i Catalunya només una, per parlar de la manca de diàleg
entre el govern d’España y el de Catalunya.
També evidencia que comparteix la visió del
problema actual a Catalunya com un problema entre elits: “Nos separa
la miope ambición
de unas élites
que medran con el
conflicto”.
El corol·lari –que no diu, però es dedueix- és que els milions de participants
en les successives manifestacions demanant el reconeixement del dret a decidir
de Catalunya, eren unes masses manipulades per aquestes elits.
La seva proposta és fer una Espanya federal:
“Os propongo
construir una España
mejor, fuerte y
solidaria en el mundo.
Una España de
oportunidades. Una España
laica. Una España libre
de corrupción. Una
España federal con
la fuerza de sus
culturas, de sus lenguas
y de su
historia común, con
la fuerza de su
ejemplaridad interna y
externa. Una España
federal en una Europa federal”.
En relació al paràgraf anterior, destacar
que cada vegada que anomena Espanya, diu “Una
España”; si cambiem “mejor y fuerte”
per grande, ja només ens falta la
paraula libre, que està una mica mes
endarrera, per identificar –una vegada més- un èxit post-mortem del franquisme:
el concepte de España com “una, grande y libre”.
Torna l’apelació a la solució federal com
sortida evolutiva de l’actual model autonòmic. Però com moltes vegades –veure l’entrada
anterior en aquest mateix blog- no es concreta quin tipus de federalisme; no se
li posen qualificatius al concepte federal, amb la qual cosa no s’està dient
res.
O sí. En la resta del discurs només una
vegada es fa servir el concepte plural (“España ... una
forma de convivir plurales y unidos”), no s’esmenta l’existència ni de nacions
ni de nacionalitats, no es parla de reconeixement. Possiblement s’està pensant
en el tipus de federalisme uniforme, que és una bona solució per societats
uniformes.
Pedro Sánchez hagués pogut assumir, quinze
anys desprès, una de les primeres propostes que va fer Pasqual Maragall en el
2001 en el següent decàleg:
1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara
territorial.
2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del
Estado.
3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral
con los del régimen común.
4. Redistribuir el gasto público en la proporción
40-30-30.
5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las
áreas metropolitanas.
6. Pagar por renta y recibir por población.
7. Conceder un período de diez años a las Comunidades
Autónomas con atrasos estructurales.
8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas
españolas.
9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la
historia común de los pueblos de España.
10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia
autonómicos con la excepción del recurso de unificación de doctrina
Però no crec que estigui en condicions d’acceptar,
entendre, proposar i liderar alguns dels criteris base del nou Estatut de 2006,
expressats també en el seu dia per Pasqual Maragall en onze proverbis:
Primer, Catalunya
és una nació, és una nació dintre de l'Estat espanyol.
Segon. Catalunya ha
viscut durant vint-i-cinc anys la primera etapa històrica llarga i sense
entrebancs d'autonomia, democràcia i de progrés
Tres. la
Generalitat no va deixar d'existir, en terra pròpia o en l'exili, gràcies a la
tenacitat del poble i a la fidelitat dels seus presidents
Quart. Catalunya té
un cert pensament del què Espanya és. Espanya és una nació de nacions i l'Estat
espanyol un estat de caràcter federal
Cinquè. En cas de
conflicte entre el dret general espanyol i el particular català s'aplicarà el
principi de subsidiarietat, que vol dir de proximitat;
Sisè. Catalunya ha
estat i és solidària amb els pobles d'Espanya, en funció d'un sistema fiscal
general regit pel principi d'obtenir serveis similars per un esforç fiscal
similar.
Setè. Catalunya es
regirà per sistemes propis de prestació i regulació de serveis en llengua,
cultura, dret civil i organització territorial.
Vuitè. subratllar
la importància del saber, de l'educació i de la igualtat de drets, i avui en
especial, de la igualtat entre l'home i la dona
Novè. accés als
sistemes universals de comunicació, d'innovació i tecnologia
Desè. A través de
l'Estat pertanyem a la Unió Europea.
Onzè. en el marc de
la Unió Europea, formar amb les Comunitats i Regions veïnes una Euroregió útil per progrés dels
interessos comuns.
Ja sabem com va acabar el citat Estatut. I
ara Sánchez ofereix com a solució el federalisme, sense més, oblidant que només
poden funcionar els sistemes polítics que donen solucions als problemes reals
de les societats.
En Miquel Iceta (ja vam comentar creu que cal
un federalisme amb dimensió plurinacional) ho segueix tenint difícil
JL Campa