El nou conflicte sobre la militància del
President del TC en el Partit Popular i la seva influència en la legitimitat del
propi President, i mes important del Tribunal en conjunt, em porta a recordar alguna
cosa del que diu la Teoria Política sobre aquests tipus de Tribunal:
-
Les
constitucions són elements limitatius sobre l’activitat futura dels governants.
Són autolimitacions que s’imposen uns governants, en un moment determinat, per
a garantir a la ciutadania que no actuaran condicionats pel cicle electoral
-
La
formació de Tribunals Constitucionals és un procés de delegació del poder
polític en un organisme independent i no sotmès a la pressió dels resultats electorals.
Les seves funcions bàsiques són d’interpretació de la Constitució i garantia del
seu compliment.
-
Es
dona doncs la paradoxa de que el poble escull a un uns governants democràticament
en base al vot, aquests governants limiten les seves competències fent una
Constitució, i deleguen la interpretació i criteris d’aplicació dels preceptes
constitucionals en un Tribunal no sotmès a cap tipus de control democràtics en
la seva actuació.
-
Això
neix del fet observat que si els governants actuen lliurament en el “mercat
electoral”, per aconseguir guanyar no apliquen les polítiques convenients sinó
les que els garanteixen la victòria en la següent elecció; s’arriba així a la “sub-optimalidad”.
Per evitar-la, es demana que hi hagin espais polítics no sotmesos al mecanisme bàsic
d’una democràcia: el vot.
-
La
base d’aquest procés de delegació és l’establiment del que es diuen “compromisos
creïbles”, és a dir, es dona la cessió de la part de sobirania en un agent independent
dels governs, per donar garantia de que el que faran aquests òrgans és definir
o aplicar les polítiques necessàries o convenients a llarga termini.
-
La
Delegació comentada no es dona només en el cas de les Constitucions i els Tribunals
constitucionals, sinó ho són també els Tribunals de Justícia, els Bancs Centrals,
les Agències Reguladores (energia, telecomunicacions) i es fa en base a la necessita
d’independència, la complexitat i coneixements necessaris per a definir els
criteris d’actuació en determinats àmbits.
Tot el dit fins ara fa quasi innecessari dir que la base d’aquests
procés de delegació en organismes independents ha de ser justament la independència
(i capacitat) de les persones que exerceixen aquestes funcions. Per això diferents
països han definit diferents sistemes, sigui amb un procés de selecció molt
acurat que garanteixi la capacitat i independència personal i donant als membres
dels organismes reguladors seguretat en la seva funció i suport a la capacitat
tècnica.
Per tant en el cas de
la militància del President del Tribunal Constitucional en el Partit Popular es
dona un supòsit raonable de manca d’independència i la seguretat que va ocultar
aquesta militància en el procés de selecció. Si no es resol amb la dimissió, la
conseqüència serà l’empitjorament de la manca de legitimitat de la institució,
ja molt malmesa pel procés de L’Estatut d’Autonomia.
Resumint-ho en una
comparació: seria imaginable en el futbol que el president o els membres del
Comitè de Competició fossin del Real Madrid?. ... Bé, no se si he posat un bon
exemple.
Josep Lluís Campa
