El passat 2 d’octubre vaig publicar un post
amb un petit anàlisi en base als noms dels candidats a les llistes de candidats
a les eleccions del 27S, classificant-los en noms en català, en castellà, noms
iguals en els dos idiomes i noms en un altre idioma.
La conclusió que donava era que “En el supòsit –molt opinable- que el nom
dels candidats tingui un significat polític, la conclusió és que existeix una
correlació entre els noms dels candidats i la posició de cada candidatura en
l’eix nacional: a més espanyolisme més noms en castellà, i a més catalanisme,
més noms en català“
Ho torno ara a repetir amb una petita adaptació:
donat que les llistes per la circumscripció de la província de Barcelona –sobre
les que faig el recompte- són ara de 31 membres només faré la comparació amb el
total de les llistes i amb els 10 primers, que són les que tenen més
probabilitats de resultar escollits
Els resultats pels total de les llistes
són:
Els resultats globals donen un resultat
equilibrat: un 40% tant en català com en castellà, i un 20% amb nom igual en
les dues llengües. Però és un equilibri global que oculta diferències radicals
entre les diferents candidatures, on són evidents tres subgrups diferents:
- L’espanyolista (PP+C,s) amb els seus candidats molt
majoritàriament amb noms en castellà. En aquest cas considero destacable que
entre els candidats de C,s només un tingui el nom en català.
- Terceres vies (PSC+ECP) que mostren un equilibri entre
els seus noms, sense que hi hagi un biaix destacable cap a un idioma concret
- Sobiranistes pota negre (CiL+ERC). En aquest
cas la situació es decanta cap a una majoria clara de noms en català. Curiós
que en el cas de CiL cap candidat tingui el nom en castellà.
Si limitem les dades als 10 primers candidats,
els resultats són:
Encara que es veuen també els tres subgrups
anteriors, cal ressaltar que ERC passa a ser del subgrup de les llistes que
tenen resultats equilibrats.
En el cas de C,s s’accentua el biaix cap
als noms en castellà doncs 9 dels 10 primers tenen el nom en castellà, i l’altre
no és en català. A més, si fem una comparativa amb la composició de noms el 27S
destaca l’increment de candidats amb nom en castellà de C,s, potser responent
al caràcter d’àmbit espanyol de les eleccions del passat diumenge; al setembre
va tenir un 15% de candidats en nom en català i ara un 3%. La resta de
candidatures no ha mostrat canvis significatius.
La conclusió és la mateixa que vem treure
al setembre: existeix una correlació entre els noms dels candidats i la posició
de cada candidatura en l’eix nacional. El canvi observable més significatiu és l’increment
de noms en castellà a la candidatura de C,s. Aquest partit cada vegada és més el
Partit Nacionalista Espanyol. Potser per això el crit de la seva militància és
el “yo soy espanyol” i acaben de
proposar un “Pacto por España”. Això
sí, no es reconeixen a si mateixos com a nacionalistes.
Tinc un altra de conclusió: l’idioma dels
noms dels candidats no és una anècdota ni un paràmetre independent de la
ideologia i composició dels partits; està relacionat.
JL Campa
