Com quasi sempre que vaig de viatge als Estats
Units, a la tornada tinc alguns motius de reflexió sobre el país. Aquesta
vegada són les següents:
- Vaig poder assistir
a l’acte que per Sant Jordi va organitzar el Casal Català a Washington DC. Van instal·lar
al mig d’un dels llocs més emblemàtics de la ciutat –Dupont Cercle- un seguit
de paradetes amb llibres i roses, i un grup de voluntaris es dedicà durant tot
el dia a explicar als que passaven per allà el significat de la festa. A mitja
tarda van explicar en català el compte de Sant Jordi als més petits.
- L’estona que vaig
estar, la majoria d’assistents eren catalans, espanyols i hispanos en general. El que em va cridar més l’atenció és la
presència de dos paradetes de l’Ambaixada espanyola i l’absència en canvi de la
Generalitat de Catalunya. Vaig intentar preguntar per la raó de tal fet, i l’únic
que em van dir és que l’oficina de turisme de Catalunya està a Nova York, i que
deien que no tenien materials per aportar, però si havia assistit el Delegat
del Govern de la Generalitat. Em va resultar una mica estrany.
- Voltant per
Washington, vaig passar per davant de la residència oficial de l’ambaixador
espanyol. Està en un dels (molts) barris més luxosos de la ciutat, en una finca
que segons Google Earth té uns 10.000 m2, va costar 14 anys de fer (de 1989 a 2004) i uns 10 milions d’euros.
Això sí, l’edifici és d’en Rafael Moneo, però com a mostra que som capaços d’exportar
les “chapuses”, ha resultat amb greus problemes de construcció i altos costos
de manteniment. Una pregunta em sorgeix immediatament: Era necessari, o és una
nova forma de malbaratament de cabdals públics?
- El model d’urbanisme
és evident des de l’aire i desprès des de terra: un down-town concentrat rodejat de barris residencials dispersos i d’urbanitzacions
amb habitatges individuals; de tant en tant nuclis comercials i de serveis més
o menys grans. Molt diferent a l’europeu amb nuclis de pobles antics
concentrats al costat del campanar de l’església.
- Implica la preeminència
del cotxe com a mitjà de transport individual, per sobre del transport públic col·lectiu.
Implica també un alt cost de manteniment de carreteres, vorals, jardins, instal·lacions
i serveis. Tot plegat suposa una forma de vida amb un alt consum energètic,
facilitada això sí pels baixos preus de la gasolina (0.54 €/l) i el gasoil
(0,57 €/l).
- Els horaris de la
gent són molt diferents als nostres: a les set del mati d’un dissabte o
diumenge els gimnasos estan plens, i hi ha circulació densa per la majoria de
llocs; en un diumenge, a les 9 del mati està tot ple el pàrquing d’un
hipermercat, i a les 3 del migdia en una ferreteria de barri havien 20 persones
comprant; el comerç només els diumenges per la tarda tanca una mica més aviat,
cap a les 6.
- L’oferta comercial
és extensíssima. En els súpers hi han les lletges plenes de productes -fins i tot
de frescos i per tant amb data de caducitat temprana-, varietats, marques,
mides i gustos; em surt –però augmentada- la pregunta que ja em faig aquí a
Barcelona: tot es ven? Quanta quantitat es llença? No és tot plegat un
malbaratament d’aliments?
- Pels amants de l’uniformisme,
constantment et trobes amb diferències i diversitats a les no estem acostumats a
Espanya. Vaig veure cotxes de la policia metropolitana, de la policia del comptat,
de la policia de la Universitat, de la policia naval, fins i tot de la policia
secreta!!!, amb l’oficial amb una armilla reflectant que posava “SECRET SERVICE”.
Hi ha diferents tipus impositius sobre el consum segons estiguis comprant o
consumint en DC, o en Virginia o en Maryland; és a dir com si tinguéssim diferents
IVA a Barcelona, al Vallés i al Baix Llobregat. Ah!, i no tenen por de que la unitat de la pàtria,
o la seguretat estigui en perill.
- Una última
observació que em resulta molt sorprenent en el cas dels americans, tant
eficaços en molts àmbits i gran utilitzadors dels acrònims i les sigles per a
no tenir que explicar cada vegada tot el concepte. El fet és que moltes de les
senyals de circulació no són en base a senyals, sinó a texts escrits, que cal
llegir i interpretar per a saber què diuen. Adjunto alguns exemples.
JL Campa
