John Rawls és un dels teòrics de la justícia més reconeguts del segle XX. Un dels conceptes més importants que va proposar és el del Vel de la ignorància. De forma simplificada consisteix en la idea (teòrica) que només és possible dissenyar un sistema social just si els que ho fan no coneixen quina serà la seva posició després dins d’aquest sistema. Si un no sap quina serà la seva situació en la societat, i per tant no sabrà quina serà la seva posició, sort i capacitats, procurarà un disseny en que tothom pugui viure de una forma digna i suficient.
Aplicat als polítics que tenen el poder sobre la definició de polítiques públiques, per a que els resultats siguin equitatius i justos, cal que ho facin ‘ignorant’ a quin grup afectat pertanyen ells personalment.
Recentment s’han reestructurat les tarifes de transport metropolità de Barcelona, la qual cosa ha provocat diferents queixes i reivindicacions de diferents colectius afectats pel canvi, tots defensant els seus propis interessos: els utilitzadors individuals, els familiars, els grups, el que l’agafen cada dia, el que ho fan de forma puntual, els joves, els jubilats, els que fans trajectes curts i els que els fan llargs. De forma especial, la discussió major ha estat entre -utilitzant la nova terminologia- els ‘casuals’, els ‘usuals’ i els que ja anaven be amb la T10, que permetia l’ús individual i de grup.
El canvi sembla voler afavorir de forma preferent als utilitzadors individuals freqüents per sobre dels esporàdics, i això ho fa via els preus a pagar, que són més econòmics quan més viatges tens previst fer en un període temporal.
Però no s’ha canviat l’estructura de segmentació de tarifes per intervals geogràfics discrets, que és precisament on rau la major inequitat i injustícia del sistema tarifari. Amb la nova targeta Usual un viatge de Sant Cugat a Castelldefels (són 36 km, passant òbviament per Barcelona) costa un 25% menys que anar de Vilassar a Montgat (3 km.) o de Sabadell a Terrassa (8,5 km.), doncs en aquests caso es tracta de dos zones diferents.
El criteri de Rawls hagués portat als dissenyadors de tarifes a concebre un sistema que estigués basat primordialment en la igualtat de costos d’us del sistema públic de transport en funció de la distancia recorreguda. I un cop establerta aquesta tarifa bàsica aplicar descomptes als utilitzadors més freqüents, doncs d’alguna manera són els que amortitzen més el servei de transports.
És fàcil suposar (només per càlcul de probabilitats) que la majoria dels participants en el disseny de la política de tarifes metropolitanes, es mouen dins de la zona 1, la de la conurbació barcelonina. Si haguessin actuat amb el ‘vel de la ignorància’, sense saber si viurien i treballarien a Barcelona, o a Manresa o Vilanova, segurament les tarifes serien unes altres més equitatives per aquests territoris allunyats de la capital.
