Ja fa un mes de les eleccions presidencials
als Estats Units i s’han pogut llegir moltes opinions sobre les raons de la
victòria del Trump: populisme, missatge simplista, guanya l’anti-establishment,
i moltes mes. Potser una de les explicacions mes esteses és que en Trump ha
aconseguit mobilitzar darrera seu el vot de la classe mitjana blanca de les
zones industrials, empobrida per la globalització.
Veure l’evolució global del vot popular al
llarg de les eleccions que han tingut lloc durant el segle XXI, dona una perspectiva
una mica diferent. Veiem el quadre amb les dades resum de les últimes 5
eleccions presidencials:
El gràfic següent mostra l’evolució
comparada del total de vot popular a demòcrates i republicans des de l’any 2000
Les conclusions o observacions que podem
fer són les següents:
- Hillary Clinton, la
candidata demòcrata, ha obtingut quasi els mateixos vots que va tenir Obama en
les eleccions anteriors de 2012. Ha perdut només 727.000 vots d’un total de 66
milions, és a dir un 1,22% de vots menys.
- Donald Trump, el
candidat republicà, ha rebut només 622.000 vots més que els que va tenir G.W.
Bush l’any 2004. Un 1% més de vots en termes absoluts, però si tenim en compte
el creixement de població als USA des de 2004, el vot a Trump ha perdut un sis
milions respecte al de Bush
- Per tant, en termes
globals, Trump no ha mobilitzat, no ha captat, a votants nous que abans
votessin demòcrata o s’abstinguessin. Fins i tot ha perdut percentatge de votants
respecte al total.
- De la mateixa
manera, el problema per a Hillary ha estat no poder mantenir o incrementar els
votants d’Obama i el no fer-ho especialment en alguns estats claus (els
coneguts com a Swing-States), però no ho ha sigut –com diuen molts- l’abandonament
de part del grup social blanc, anglosaxó i protestant (els WASP).
- El Partit demòcrata
ha obtingut 2,5 milions de vots més que els Partit Republicà, quasi un 2% més
de vot popular. És la segona vegada que passa (al menys des de 1976) que no és
President el candidat que obté més vots; l’anterior va ser el 2000 quan Al Gore
va obtenir mig milió de vots més que G. W. Bush, però aquest cop la diferència
és cinc vegades més gran. Cal elogiar el fair play del Partit demòcrata
acceptant els resultats; dubto que Trump hagués fet el mateix en una situació inversa,
donat que ja va advertir que només respectaria els resultats si guanyava ell.
- De fet el percentatge
de vot popular obtingut pel candidat guanyador és el més petit (47.57) en
aquest segle i en canvi el Partit Republicà controla la Presidència i les dues
Cambres legislatives. Està clar que el sistema de representació americà
necessita d’una pensada i redefinició.
- Un ultima apunt, i
no menor: el vot obtingut per la tercera candidatura supera els 4.400.000 vots,
quan en la resta de eleccions considerades amb prou feines arribava al milió. Amb
una excepció, la de l’any 2000 en que quasi aconsegueix 3 milions, el que va provocar
el mateix resultat que ara: els candidats demòcrates van guanyar en vots, però
van perdre en delegats, i per tant els republicans van arribar a la
Presidència. Conclusió: quan un tercer partit obté un bon resultat, el partit
demòcrata perd; una versió americana de la conseqüència de la desunió de les
esquerres
Per tant l’anàlisi
dels resultats globals ens diu que la derrota de Hillary ha estat més per la incapacitat
de mobilitzar a tots els possibles votants demòcrates, que ho be es van
abstenir o van votar a la tercera opció. Els perquè són més discutibles:
percepció de Hillary com a casta? dels Clinton com a dinastia? suficiència o supèrbia per part de la
candidata? confiança en que era impossible que Trump guanyés?
Segurament tot això
existia, però tinc la sospita personal que al final a Hillary li va pesar el
fet de ser dona i blanca. Hi havia americans (i americanes) que no estaven
preparats per que després de tenir un president negre, ara tenir per primera
vegada una dona; igualment, és possible que determinats sectors afro-americans
no la votessin per ser blanca, i dona a més.
JL Campa
