Els resultats de les eleccions d'ahir, amb el 99,67% escrutat, i d’acord
amb els criteris explicats en l'article del passat dia 22, són els següents:
- La independència,
amb el 48,6%, no té majoria absoluta de vots
- Una majoria
qualificada de catalans (60,2%) volen el reconeixement de Catalunya com a
subjecte polític sobirà.
- Només el 8,6% dels
catalans volen que el marc polític espanyol segueixi sense canvis.
- Encara que no ha
guanyat l’independentisme, cal un reconeixement de Catalunya com ens sobirà
Analitzant d’altre
forma els resultats en vots, he fet l’exercici d’agafar els resultats obtinguts
per les candidatures al 2012, els he reagrupat en la forma com s’han presentat
ahir, i els he incrementat de forma lineal amb la pujada de la participació.
Tot això per estimar, una mica a l’engròs, quines opcions han guanyat o perdut en
aquestes eleccions respecte a les anteriors
Totes les
candidatures excepte C,s i la CUP han perdut respecte al potencial que tenien
el 2012. Es pot deduir també que la formació de les dues coalicions noves en
aquestes eleccions (JpS i CSQP) no ha significat un factor multiplicador.
Afegim ara altres consideracions
sobre la situació davant els resultats:
- La gran
participació (77,44%; la més alta des de les generals de 1982) ens dona una
molt bona radiografia de com es posiciona políticament aquest país. Per tant
tots els partits tenen una bona base per conèixer les opcions polítiques del
conjunt del poble català, i faran be en estudiar en detall aquests resultats. Per
cert, s’ha acabat el mite de la minoria silenciosa: ahir va parlar.
- El triomf de les
opcions netament independentistes, amb el citat 48,6%, és molt clar, i tindrien
que estar molt contents. Més si tenim en compte que fa només 10 anys, a les
eleccions de 2006, la única força independentista del moment (ERC) va obtenir
un 14%. El salt quantitatiu donat en molt pocs anys és espectacular. I així es
valoraria per part dels mateixos indepes,
sinó fos per la pressa, la urgència, que és sempre una dolenta consellera. Recordar
un dels eslògans de la CUP: A poc a poc, que anem molt lluny.
- Curiosament els
resultats venen a donar la raó als que desprès del 9N van dir que aquella acció
participativa va mostrar el sostre independentista. Aquell dia van votar SI/ SI
1,89 milions de persones, i ahir entre JpS i CUP sumen 1,95. Per tant, a hores
d’ara, els votants netament independentistes estan al voltant dels 2 milions.
- Ahir es va
mobilitzar de forma important el votant no independentista, el que no va
participar en el 9N; es pot estimar que oscil·la en l’ordre de l’1,5 milions. Sense
analitzar els resultats territorials en detall, pot interpretar-se que existeix
una clivella socio-política que cal treballar per part del catalanisme i l’independentisme.
Conclusió evident: el camp de treball dels que desitgen més reconeixement per
Catalunya està en l’àrea metropolitana i els barris de les grans ciutats amb
molta població de parla castellana.
- El triomf de
Ciutadans amb el 18,2% és molt clar, ha recollit el vot de la por i s’ha aprofitat
de la seva netedat en relació a la corrupció (evidentment és fàcil no havent
governat mai). De tota manera potser es bo recordar que el PP, l’any 2000, va
obtenir un 22,79%. És una noticia dolenta pel catalanisme en general: s’ha
consolidat un partit que –encara que ara te vocació d’actuar a nivell espanyol-
va néixer a Catalunya amb un discurs bàsicament anti catalanista. Si sumem el
vot al PP, prop del 27% dels ciutadans de Catalunya escull opcions que s’oposen
no sols a l’independentisme, sinó també al catalanisme.
- Al meu parer, i
encara que sembli un oxímoron, el PSC ha recollit el vot conservador d’esquerres.
Els dels que no volien la independència,
però tampoc podien votar a partits de dreta. De fet és una posició coherent amb
la consideració del PSOE com un partits fonamentals per l’estatus quo espanyol.
El PSC podria jugar un bon paper si aconseguís el que proposa: una reforma
federal que reconegués Catalunya com a nació i ben finançada. El problema pel
PSC rau en la possibilitat que, amb els resultats de les properes eleccions
espanyoles el PSOE necessiti dels vots de Ciutadans en el Parlament espanyol per
aconseguir el govern. El PSC hauria begut oli, un altre vegada supeditat a les
necessitats del PSOE a Espanya.
- Catalunya-Sí-Que-Es-Pot
no ha obtingut els resultats que buscava, més tenint en compte que incloïa la
marca Podemos. Mal nom, candidat
desconegut, defensa del dret a decidir en el marc d’un acord amb Espanya, absència
de recolzaments externs (Colau), segon pla dels dirigents d’iniciativa-verds.
- El Partit Popular
rep una derrota aclaparadora. No obtenia un percentatge tan minso de vots des
de les autonòmiques del 1992. Crec és un bon resultat per la democràcia
espanyola, en tant es castiga un posicionament polític extrem, basat en la inacció,
la manipulació, la negació, el plasma, el frontisme i l’amenaça amb plagues
bíbliques. Les preguntes són quins efectes tindrà en les pròximes generals, si
canviaran de candidat, si s’enrocaran en més anticatalanisme presentant-se com
defensors de les essències pàtries. A curt termini possiblement veurem un
increment del discurs anti Ciudadanos.
- La CUP recull la
bona feina feta al Parlament en l’última legislatura. Estic d’acord amb els que
diuen que te una part de vots prestats, de gent que volia recolzar una opció
netament independentista sense donar suport a membres de l’últim govern de CiU
- Unió Democràtica no
ha obtingut cap escó. S’ha demostrat que fora de la coalició amb Convergència els
era difícil sobreviure. Veurem com es presenten a les generals, és a dir, amb
qui s’empelta en Duran.
Per últim insistir
en que cal reconèixer be la realitat per fer una bona acció política; cal allò tant
vell de no confondre els desitjos amb la realitat. El dinosauri continua
present; cada opció política té un davant seu. Però si s’identifica la realitat
social correctament i es treballa democràticament de la forma adequada, el país
anirà millor.
JL Campa
