Adjunto
les dades resultants del recompte de possibles manifestants en la manifestació
d’ahir. Segons els comptes, fets amb la mateixa “metodologia” que faig servir
des de fa 6 anys, hi van haver 232.000 ciutadans:
La
veritat és que no m’ha costat gaire fer el càlcul, doncs només he tingut que
copiar les dades de la manifestació del 11S de 2012 sense considerar el Passeig
de Gràcia:
Com
sempre, un càlcul invers de la quantitat de manifestants aportada pels
organitzadors (950.000) ens mostra l’absurd de la dada: equival a dir que hi havien
més 16 persones per metre quadrat.
En
qualsevol cas, els dependentistes van
ahir multiplicar per 3,5 el màxim d’assistents que fins ara havien aconseguit:
67.200 el 12 d’Octubre de 2013.
De tota manera la manera més objectiva de saber on està la majoria no és en manifestacions sinó votant.
Un comentari sobre una frase de Vargas Llosa en el seu discurs d'ahir, que reflexa una constant
del seu pensament polític: “la (pasión) que ha causado más estragos en la historia, es la pasión
nacionalista”.
Això ho diu davant de milers de ciutadans que han sortit al carrer a defensar apassionadament,
amb majoria més que absoluta de banderes d’Espanya, que “La Constitución se
fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española” (Art. 2 CE).
Desqualifica el nacionalisme davant d’una concentració inequívocament
nacionalista, sense que li tremoli una cella. No sembla gaire coherent
Suposo
que pel Sr. Vargas hi han nacionalismes bons (els de les nacions amb Estat), i
nacionalismes dolents (els de les nacions sense Estat i que aspiren a tenir-ho);
hi ha el nacionalisme bo (el seu) i el dolent (els dels altres); el banal (quotidià,
normal, impregnat, dominant) i el reivindicatiu (per que no disposa d’espai
públic i polític). I ell està amb els
primers i desqualifica els altres.
JLC
