En base a les fotos, vídeos i informacions
publicades, la meva estimació dels assistents a la Diada del diumenge és la següent:
En relació a l’estimació de màxims prevists
en l’article del passat dissabte, els canvis introduïts són els següents:
Allargada la concentració de Berga en 300
metres, i acceptada la xifra
d’assistents oficial, doncs dona una densitat de 2,7 persones per metre quadrat
Allargada la de Salt en 400 metres, i
acceptada la dada de la Guàrdia Urbana, que dona una densitat de 3,2.
La concentració a Lleida ampliada en 100
metres. Aplicada una densitat de 3, el nombre d’assistents queda en 105.000
persones (no en 120.000 com diu l’organització)
La xifra oficial d’assistents a Tarragona
sembla versemblant.
A Barcelona, ampliant en 100 metres la
longitud de la concentració, i en base a 4 persones per metre quadrat, dona una
mica més de 300.000 persones. La dada de la Guardia Urbana de 540.000
assistents implica ubicar a 7 persones en cada metre quadrat, per tant no la
considero
716.000 assistents signifiquen una baixada
respecte a anteriors Diades?
Adjunto a continuació el quadre resum de
les meves estimacions d’assistents, fetes amb el mateix mètode i ja publicades
en el blog, a les concentracions d’altres anys
Es tracta evidentment d’una disminució de
l’assistència respecte a l’any passat, però cal tenir en compte el mètode
d’estimació, doncs si el 2015 consideréssim la mateixa densitat de 3,3
assistents per metre que la mitjana d’aquest any, el total hagués sigut de 728.000,
molt semblant a la dada d’enguany
El rellevant és que la capacitat de
convocatòria dels 5 últims onzes de setembre és impressionant i crec que sense
precedents en el món contemporani. Tant de debò hi hagi la capacitat política
per totes bandes per trobar solucions democràtiques al problema que hi ha
plantejat.
Em temo però que el conservadorisme
espanyol (el de dretes i el d’esquerra) no tingui la voluntat de voler
reconèixer la realitat, ni la intel·ligència i flexibilitat necessàries per a
cercar vies per abandonar l’immobilisme i desllorigar el problema més important que té
ara Espanya i Catalunya.
PD: quasi acabat l’article, he llegit a El País (dins de l’edició Catalunya, perquè l’editorial d’ahir
deia coses molt diferents) un escrit de l’Enric Company del qual adjunto unes frases
que van en el mateix sentit però estan millor escrites que les meves:
Les
manifestacions de la Diada van mostrar el diumenge passat que els partits i les
organitzacions independentistes mantenen una enorme capacitat de mobilització.
Els qui les minimitzen i menyspreen confonen els seus desitjos amb la realitat.
Durant cinc anys consecutius centenars de milers de ciutadans catalans han
atestat amb la seva presència al carrer que el gruix del catalanisme
autonomista ha abraçat la causa de la independència.
Això
és un canvi polític d’una gran magnitud, que ha modificat les coordenades de la
política catalana i ha contribuït a canviar el sistema català de partits. Unit
a la crisi del sistema espanyol de bipartidisme imperfecte, el canvi a
Catalunya ha contribuït a volatilitzar les condicions de l’estabilitat
parlamentària dels governs d’Espanya existent des de la dècada del 1990, amb
les conseqüències que són ben visibles: 10 mesos de govern en funcions i la
perspectiva d’unes terceres eleccions legislatives en un any.
Les
xifres d’assistents a les manifestacions d’aquest Onze de setembre poden ser
interpretades, magnificades, negades i manipulades, però res d’això impedeix
constatar que responen a un canvi polític de gran magnitud, que s’ha ratificat
a les urnes. Els qui deien fa tres anys que el suflé sobiranista baixava saben
ara que uns anys hi haurà més o menys manifestants que uns altres, però el
problema és aquí i no s’esfumarà. A l’inrevés, l’expectativa més raonable és
que la pressió del sobiranisme català s’orienti a provocar canvis polítics
substancials a Espanya a la manera en què al llarg del segle XX els va provocar
l’autonomisme.
