RECOMANACIONS

Des del 16 d’Octubre de 2017 hi han a Espanya polítics en presó i exiliats, per causa de la seva acció política, pacífica i no violenta.

dimecres, 16 d’octubre del 2013

LLIBERTAT I NACIÓ

Avui a EL PAIS un professor de filosofia del dret publica un article molt interesant sobre lel conflicte Catalunya / Espanya. Les dues frases més rellevants (tot l’article s’ho val) són:
Antaño, contra ETA, el lema que se escuchaba por doquier era “en democracia, sin violencia, todo es defendible”, y era difícil no estar de acuerdo. La división resultante era obvia: demócratas contra violentos. Pero es que, ahora, frente a un movimiento perfectamente pacífico, algunos parecen empeñados en demostrar que lo que en realidad se quería decir era que “en democracia todo es defendible… excepto el independentismo, claro, porque eso es siempre algo etnicista”. Pretender que la frontera que ahora se ha de dibujar sea entre demócratas e independentistas no es una buena idea. No solo no ayuda al encuentro, es que lo dinamita. Y ensancha el abismo que nos separa.
Solo podremos resolver la sempiterna cuestión nacional de España cuando seamos capaces no solo de aceptar, sino de desear que algunos de los que consideramos de los nuestros nos puedan abandonar si de veras quieren hacerlo. Y de alegrarnos por ellos y desearles lo mejor. Solo entonces habremos colocado la libertad, que es un ideal difícil y no dado que apunta hacia el futuro, por encima de la nación, que no es más que una losa heredada que fija nuestra mirada en el pasado y desde la que resulta muy cómodo dictaminar que “etnias” son siempre las otras, pero jamás la mía. Quizás el día que lo logremos nadie quiera irse a ningún lado… pero es que eso es precisamente lo que nos tiene que dar igual para poder lograrlo.
De fet posa en evidencia dues contradiccions constants en la dialèctica “espanyolista”: la negació de la qüestió política del independentisme com a part de l’agenda política de l’estat espanyol i la imputació de totes les característiques negatives del concepte “nacionalisme” als nacionalismes perifèrics, però no al nacionalisme espanyol
La segona invita a pensar la llibertat com a concepte prioritari sobre la unitat de la nació, proposant que una veritable nació és la que neix de la voluntat lliure dels seus ciutadans. No ho cita, però lliga amb la idea clàssica de Renan: la nació és una voluntat permanent dels seus ciutadans.
 
Josep Lluís Campa
 
 

diumenge, 13 d’octubre del 2013

COMPTAR MANIFESTANTS (3)

Amb els mateixos criteris i metodologia que per la manifestació de l’11 de setembre de 2012 i la Via Catalana del mateix 11 de setembre, però al 2013, passo avaluar els assistentes a la concentració d’ahir a la Plaça de Catalunya .
Per definir la zona ocupada pels manifestants em baso en les imatges d'ahir de TV3 i en les fotos que publiquen avui diaris com el País, Ara i Vilaweb. Els manifestants ocupaven l’espai comprés entre la part Nord-oest de la Plaça i el llindar marcat pel monument a Macià. Pels costats, no arribaven a ocupar les calçades laterals per fora del perímetre de la plaça central
Es tracta doncs d’un espai equivalen a un rectangle amb costats  de 120 i 140m. Comptant, com vaig  fer en el casi de la manifestació de l’any passat, 4 persones per metre quadrat  i “regalant“ per tant als manifestants tots els espais no utilitzables (fonts, jardins, arbres, etc.), em surt una xifra d’assistents de 67.200. Adjunto quadre de càlcul:
Per tant el resum d’assistents possibles als 3 esdeveniments considerats és:
-          Manifestació 11 de setembre 2012:           492.000
-          Via catalana 11 de setembre 2013:         1.000.000
-          Manifestació 12 d’octubre 2013:                  67.200
Es normal doncs que els que fins ara parlaven de “mayorias silenciosas”, comencin a canviar i parlin ara de “mayories silenciadas”. Els números no els hi surten, i s’han d’inventar altres justificacions, amb raó o sense.
JL Campa

divendres, 4 d’octubre del 2013

PERÒ QUÉ VA DIR RUBIO LLORENTE?

Ahir, l’exvicepresident del Tribunal Constitucional (TC) i expresident del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente, va participar en un col·loqui al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Què va dir? De la lectura dels titulars dels diaris no es treu l’entrellat:
- El País: Rubio Llorente descalifica las elecciones plebiscitarias de Mas
- El Periódico: Rubio Llorente defensa una consulta a Catalunya per evitar "efectes impredictibles"
- La Vanguardia: Rubio Llorente ve lícita una consulta pero por los cauces procedimentales
- ARA: Un exvicepresident del TC veu possible el referèndum a Catalunya
- Ideal: Rubio Llorente no ve imposible que el Estado convoque la consulta en Cataluña
- El diario.es: Rubio Llorente niega que Cataluña pueda decidir por sí sola su independencia de España
- Europa press: Rubio Llorente veu "lícita" la consulta si es reforma la llei de referèndums però rebutja la independència
- Economia digital: Rubio Llorente ve conveniente que el Estado convoque un referéndum sólo en Catalunya
- Noticias.com: Rubio Llorente ve posible que el Estado convoque una consulta en Catalunya
- La Gaceta: El referéndum independentista es 'imposible', según Rubio Llorente
- El Mundo, ABC, La Razón:  no diuen res de res.
Conclusió: els mitjans de comunicació actuen com a mitjans de confusió i no d’informació.
Problema: el ciutadà què pot fer? Intentar trobar la font original. Fins ara l'exposició més extensa que he trobat és el següent enllaç:
 
 
JL Campa