Escoltats els resultats
del referèndum i sense llegir articles d’opinió sobre el mateix, faig les següents
reflexions:
Increïbles les dades d’enregistrament
per anar a votar (el 96%) encara que una mica incoherents amb la participació
final (84%). La gent s’apunta per desprès no anar-hi? En qualsevol cas, una
gran participació, i per tant una gran legitimitat del resultat.
Resultat previsible per tres
raons: L’opció d’independència significava un gran trencament amb la situació
inicial; Trencar un país de la tradició i força de la Gran Bretanya és molt
difícil. Pesen al final les tradicions i la història recent, que inclou haver
estat fins fa poc més de cent anys el país hegemònic al món, amb l’imperi més
gran conegut. En segon lloc, fa mig any, el vot independentista no superava el 30%,
i és molt difícil aconseguir un canvi tant important fins a superar més del
50%. Per últim, l’opció final pel votant escocès no ha estat entre independència
i seguir igual, sinó entre independència i més autonomia; votar NO era votar
per més autonomia dins del regne Unit (la tercera via)
En aquest tema, al Regne
Unit s’ha fet política des del principi: acord per fer el referèndum, pregunta
clara, debats argumentats, oferta de més autonomia. A més, la posició unionista
no ha estat desqualificadora del contrari, sinó que més aviat a intentat
aconseguir convèncer que no pas vèncer. És a dir, no ha amenaçat a Escòcia a
vagar per l’espai sideral.
Són evidents els problemes
que planteja sempre la celebració d’un referèndum puntual com a forma de
participació política: cal escollir entre dos posicions alternatives, sovint
antagòniques, sense deixar espai per a solucions intermitges. No li veig cap avantatge
sobre la democràcia representativa amb cultura de participació de la gent en
eles assumptes públics.
Vull recordar que en la
història recent d’Espanya, els referèndums que s’han fet els ha guanyat sempre
l’opció presentada pel govern de torn, que era la de menys risc teòric:
Referèndum per la Reforma Política (“reforma o ruptura”, guanya la reforma), Referèndum
Constitucional (ser democràcia o no ser-ho, guanya l’opció de ser democràcia),
Referèndum de la OTAN (continuar dins o sortir-se’n, guanya seguir dins)
De tota manera continua
sent present la contradicció a Catalunya i Espanya (molt mes clara fa pocs
anys), on els que perdrien la consulta per la independència la volen fer, i els
que la guanyarien no volen fer-la. País de bojos.
JL Campa
