Fa un any, l’independentisme tenia quatre cartes
guanyadores:
1- Un lema: “Volem Votar” (com Escòcia i Canadà). Clar, entenedor, democràtic,
inclusiu.
2- Un objectiu concret: dur a terme un referèndum –a ser possible legal i
pactat- on el conjunt de la ciutadania expressés la seva opinió
3- Un mètode: la mobilització popular, ordenada i pacífica. “la revolució dels
somriures”.
4- Temps: la independència ja arribarà, es qüestió de persistència. Només cal
recordar l’anunci electoral de la CUP: anem
a poc a poc perquè anem molt lluny.
La situació a hores d’ara no és igual, més aviat és
pitjor pels seus interessos.
El lema unitari s’ha perdut i esmicolat. A la pregunta de
‘què voleu?’, les respostes són variades i menys clares quan no confuses: la república
ja està proclamada, cal implantar la república, el referèndum ja s’ha fet, dret
a decidir, dret d’autodeterminació. No hi ha una proposta unívoca i fàcilment
comprensible.
L’objectiu de fer un referèndum ja no és comú. Uns el
donen per fet (pantalla passada), mentre d’altres reconeixen que cal fer-ho be,
amb llibertats i garanties.
El mètode pacífic es manté. Amb els actes de record del
17A així ha estat, i amb l’aniversari de l’1-O es tornarà a posar a prova. Hauran
d’estar atents a no caure en una resposta errònia a les provocacions dels grups
de la porra i la por, que ja s’ha vist el 17A que han pogut establir controls d’entrada
a la Plaça Catalunya.
La gestió del temps també s’ha perdut. Uns tenen molta
pressa per que ‘ara o mai’, altres ja han arribat a la meta (individualment ja
es senten independents), i també hi ha els que pensen que no s’aconseguirà en aquesta
generació i cal continuar picant pedra.
Recordo que a primer de Ciències Polítiques -al primer
trimestre- et deien que un país no es independent quan es declara, sinó quan
els altres països el reconeixen. La independència no és un tema de declaració
sinó de reconeixement. I des d’aquest punt de vista, el posicionament
independentista ha reculat i fet passes enrere, doncs les seves ‘cartes
guanyadores’ han perdut força i claredat com a conseqüència principalment de la
manca d'un anàlisi compartit de la situació i d’una estratègia comuna.
JLC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada