RECOMANACIONS

Des del 16 d’Octubre de 2017 hi han a Espanya polítics en presó i exiliats, per causa de la seva acció política, pacífica i no violenta.

dimecres, 13 de maig del 2015

LA UNITAT DE L’IDIOMA AL DIARI EL PAIS

Mai hagués pogut pensar que en el diari El País podria arribar a llegir una defensa de la unitat de l’idioma com en un article de Alex Grijelmo en el dominical del passat diumenge. Veiem el que venia a dir:

La lengua catalana goza de una gran unidad, casi nadie lo pone en duda. Dos catalanohablantes de cualquiera de los países que tienen este idioma como oficial y que acaben de conocerse se entenderán sin problema, a pesar que de vez en cuando surjan en su diálogo tres tipos de palabras conflictivas (en muy diferente grado):
1.- Las que uno de los dos no reconoce como parte de su léxico pero entiende perfectamente, sobre todo porque es capaz de deducir sus cromosomas: un catalán no quedará a s’hora baixa, pero sabrá perfectamente a qué se refiere su interlocutor mallorquín cuando se lo proponga.
2.- Aquellas otras que se desconocen por completo: ¿qué querrá decir uno de la Ribagorça que se refiere a la xirella (embutido de cordero)?
3.- Los términos que se conocen pero no significan lo mismo en según qué sitio. En Lleida l’avia és la padrina.
En cualquier caso, se trata de pequeñísimas dificultades que se suelen superar con el contexto”

Està clar que he fet trampa: he canviat les paraules en cursiva. El paràgraf original no es refereix a la unitat de la llengua catalana sinó a la de la llengua espanyola, però l’autor ens dona els arguments bàsics per defensar la unitat de la llengua catalana, tant discutida per bona part dels polítics espanyols, de dretes i d’esquerres.
A cap dels hispanohablantes se li acudeix dir que parla argentí, o bolivià, o zamorà, o gadità. Però el president del Partit Popular balear, parla de “mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense” (trobo a faltar el “cabrerense”).

Per últim, un paràgraf sobre el tem en un article de Lluis Bassets també en el País: “Els catalans, no els nacionalistes, no els sobiranistes, no els independentistes, simplement els catalans tenim seriosos arguments per sentir-nos vexats pel maltractament de la nostra llengua a les Balears, la Comunitat Valenciana i la zona fronterera de l’Aragó on es parla i s’escriu català. I més encara quan sabem que els mòbils que encoratgen l'ofensiva contra el català no són uns sinistres designis exterminadors sinó vulgars i miserables càlculs electorals”
JL Campa


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada