RESPOSTES A 20 PREGUNTES

`Ho sento, però avui toca un “totxo”. La FAES (no se si vol dir “Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales”, o “Fans de Aznar Estimulados con Sicotrópicos”, o es “FAlange Española”) ha publicat un document amb 20 preguntes i respostes sobre el “proceso de secesión de Catalunya”.

Un dels pilars de la comunicació i la política és que si pots concretar les preguntes, dominaràs les respostes i situaràs el tema on a tu t’interessi. Conscient d’això, accepto la bateria de preguntes plantejades –esbiaixades- i intento donar-l’hi resposta; al meu parer.

Torno a disculpar-me per la llargada.  

 

Per què? Els motius de la secessió

1. Es pot parlar amb raó d’una història de ”Espanya contra Catalunya”?

Pregunta falsa basada en el títol (no en els continguts) d’un seminari d’Història sobre el 1714 i el seus efectes. Demostració que en el procés no es poden fer errors (en termes futboleros podríem dir “no provocats”) com posar un títol erroni. Sí que es pot dir que una determinada concepció d’Espanya sempre ha estat contra un enfoc polític de la seva diversitat nacional i de llengües.

2. La Transició va ser volguda pels catalans?

Sí. Perquè com deia l’Assemblea de Catalunya, es volia “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, i el procés de transició era una via cap a aquests objectius. Un punt molt important sobre això: hi havia molta esperança en una societat millor i homologable amb les democràtiques.

3. La Constitució i l’Estatut de 1979 van ser volguts pels catalans?

Sí. Per la mateixa raó que en la resposta anterior. Hi havia creença en que es complirien les possibilitats que obria la CE respecte a construir una Espanya diferent de l’”Una Grande y Libre”. No havia passat el 23F, no havia hagut LOAPA, ni moltes actituds de resistència a l’autonomia i al reconeixement identitari. Hi havia el “compromís creïble”, per part de l’Espanya, de construir un estat diferent.

4. La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006 impedeix que els catalans tinguin un estatus satisfactori dintre del marc constitucional espanyol?

La Sentència, i el procés previ a la Sentència, trenquen la credibilitat de l’Estat espanyol a Catalunya sobre el reconeixement de Catalunya com a nació (ni tant sols com a “nacionalitat”). La sentencia és llegida a Catalunya com esbiaixada i com un retrocés en determinats aspectes a situacions d’abans de l’estatut de 1979. Com diuen Herrero de Miñón i Roca Junyent, a la CE cap el que es vulgui fer cabre, i per tant, no es va voler encabir el mínim reconeixement nacional contingut en l’estatut de 2009. Però el més important va ser el procés, amb un TC deslegitimitzat per haver-se superat períodes de mandat d’alguns membres, per impugnació de l’únic català per haver fet –anys enrere- un informe acadèmic per la Generalitat (ara el President del TC ha estat militant del PP, dada que va ocultar en el procés de aprovació al Parlamento)

5. Es pot parlar en algun sentit de falta de representació dels catalans en el procés constituent o en les institucions de l’Estat?

No en el procés constituent; sí desprès. Un exemple molt important: quan el dia desprès del 23F el Rei crida als partits a una reunió per analitzar la situació, no es convoca ni al PNB ni a CiU. D’un altre banda cal recordar, que en més de 30 anys, no s’ha reformat el Senat per que compleixi el seu rol constitucional de cambra de representació territorial.

à Conclusió: Un procés sense raons, un greuge inventat

La situació actual de l’estat espanyol està molt allunyada de les expectatives que va obrir la Constitució Espanyola i la possibilitat de l’autonomia. El “cafè para todos”, els successius intents re-centralitzadors, la negativa a assumir una visió pluralista d’Espanya, els atacs continus a la llengua catalana i la política d’estat de prioritzar les inversions públiques amb base a Madrid són part de greuges, que poden ser discutits, però no són inventats. Són sentits.

Com? La via de la secessió

6. Existeix un dret a decidir al marge de la Constitució i el Dret?

Pregunta mal formulada. La pregunta estaria millor formulada d’una forma tal com: existeix el dret d’un poble per decidir –democràticament- sobre la seva capacitat de govern?. Si el marc institucional no dona cabuda a aquesta possibilitat, és un marc legítim?.

7. És aplicable a Catalunya l’anomenat dret d’autodeterminació?

Una cita de Tully dona resposta a la pregunta: : La condició de llibertat d’una societat plurinacional es fonamenta en el fet que els seus membres siguin lliures d’emprendre discussions i  negociacions sobre el tema de possibles esmenes de l’estructura de reconeixement actualment en vigor i que, com a corol•lari, els altres membres tinguin el deure de donar resposta a aquestes demandes legítimes. Un membre que aspiri a ser reconegut en tant que nació (en una forma al seu torn oberta a una possible contestació) és lliure en la mesura que les possibilitats de discussions, negociacions i esmenes no quedin bloquejades, a la pràctica, per unes limitacions arbitràries. La constitució d’una societat on s’imposa un bloqueig d’aquesta mena ha de ser considerada com una camisa de força o com una estructura de dominació.

8. És legal convocar una consulta amb unes preguntes com les anunciades a Catalunya per al 9 de novembre del 2014?

El dret és interpretable, de fet per això existeix un TC, per que faci interpretacions del text constitucional. Per tant, les vies proposades pel Consell per la transició mostren possibilitats d’encabir la consulta en el marc legal actual. És qüestió de voluntat política

9. Pot l’Estat convocar la consulta o delegar la convocatòria d’aquesta en la Generalitat, tal com ha acordat el Parlament de Catalunya?

El Parlament ha acordat sol·licitar al Parlamento espanyol que es faci la delegació. I això és legal. La pregunta és redundant amb l’anterior

10. Hi ha cap altra via legal per a una consulta de secessió a Catalunya sense modificar la Constitució?

La voluntat política segur que permet trobar vies sense modificar la constitució, encara que sigui només fent un referèndum consultiu. És mes important el voler, o el no voler, que el poder. Pot ser és bo recordar, ara que els del PP reclamen un nou Tarradellas, que en Suárez, al veure els resultats del 15J i la gran manifestació del 11S de 1977, va fer política, va propiciar el retorn de Tarradellas, va restablir la Generalitat (única institució política d’origen en la II república recuperada) i ho va fer en un entorn legal pre-constitucional i bàsicament franquista. Si en aquell marc legal es va trobar una via legal per a fer-ho, què no es podria fer en un estat de dret democràtic. El que passa és que més que un Tarradellas, a Espanya li fa falta un Suárez

à Conclusió: Un procés que, de manera conscient i intencionada, s’està desenvolupant fora de l’Estat de Dret

No s’ha fet cap acció concreta fora de la legalitat. Fins i tot, Mas s’ha compromès a que no ho farà mai. No se si els de FAES s’estan avançant als esdeveniments o només menteixen

A quin preu? El cost de la secessió

11. Espanya ha robat en el passat a Catalunya?

El sistema de finançament autonòmic està mal plantejat d’origen; de fet hi ha autonomia en la despesa, però no hi autonomia en l’ingrés. L’evolució del sistema fiscal entre l’estat i les CCAA ha estat una història de regateig entre Catalunya i el poder central. Els increments de fons demanats sempre inicialment per Catalunya, han estat primer criticats i després demanats per la resta de CCAA. Crítica que no han rebut els sistemes forals de “cupo”, que per cert no són igual de solidaris.

12. Espanya roba avui dia a Catalunya

Potser si es publiquessin les famoses balances fiscals es podria respondre a la pregunta. Però estem davant d’un nou greuge: després de mesos anunciant la seva publicació, el govern d’Espanya diu que no ho farà i que en canvi presentarà una nova fórmula de càlcul per no donar munició a l’independentisme. És normal doncs deduir que el govern espanyol no les publica per que mostrarien que Catalunya aporta a l’estat més del que rep. Clar que també és possible que no les publiquin per pressió del barons de les autonomies receptores netes de renda. Manipular o canviar indexsos quan no et són favorables és típic de repúbliques bananeres, peronismes i chavismes

13. Quina seria la moneda d’una Catalunya fora d’Espanya?

L’euro, si Espanya no adopta un posició de bloqueig. L’adoptarà per venjança? o aplicarà una política realista i optarà per la col·laboració, que també la beneficiaria?

14. Seria més rica una Catalunya fora d’Espanya?

Potser no, encara que no tindria que ser més pobre. Això seria resultat de les seves pròpies decisions. Internament podríem enfrontar-nos més clarament als responsables de les decisions, sense que continuessin donant les culpes de tot a “Madrid”.

15. Quines serien les dades econòmiques d’una Catalunya escindida

No hi ha divorci que millori la situació inicial, però una separació amistosa sempre és més eficient que un enfrontament obert. A mig termini les dades podrien ser millors que les actuals

à Conclusió: Un procés per a la fallida econòmica i la fractura social

Fa gràcia sentir parlar de fallida econòmica i fractura social com a resultat d’un hipotètic procés d’independència, quan ja existeix a Espanya (i a Catalunya) una fallida econòmica, amb desmantellament de l'estat del benestar, del model de treball, del suport a les persones dependents. Quan la fractura en la societat espanyola (i catalana) entre uns pocs cada vegada més rics i altres cada vegada més pobres està creixent. L’enfoc és a l’inrevés: una part del creixement del sentiment independentista a Catalunya està basat en que és un projecte de futur, democràtic, de llibertat, d’esperança en poder aconseguir una societat millor. I a Espanya, ni el govern, ni els principals partits, ni les institucions han estat capaços de generar un projecte que doni nous horitzons a la societat.

Per a què? El resultat de la secessió

16. Continuaria Catalunya a la Unió Europea?

Si el procés continua amb les característiques actuals (democràtic, pacífic, tranquil, legal, pas a pas) em permeto dubtar que la Unió Europea expulsés a més de 7 milions de ciutadans que ja són ciutadans europeus i duen el cercle d’estrelles al passaport. La política europea trobarà, segur, les fórmules adients.

17. Continuaria Catalunya a l’OTAN?

Veure resposta anterior.

18. Continuaria Catalunya a l’ONU?

Per suposat. Insisteixo en el realisme regnant en les relacions internacionals, on no hi amistats, sinó interessos. Entraria recomanada per la pròpia Unió Europea. En aquest punt potser cal comentar que un procés d’independència no és avui voto i demà soc un nou país. Són necessaris passos (democràtics) i terminis (llargs) per negociar i fer les coses de forma ordenada

19. Quins són els tractats internacionals que hauria de negociar Catalunya si es produís la secessió?

Els que calgui, amb els processos, terminis i condicions esmentats en el punt anterior.

20. En conjunt, quin seria el resultat de la secessió per a Catalunya?

Un nou país de la Unió Europea; un nou membre de la federació, que això és el que és de fet la Unió. Amb cessió de competències a la Unió, amb acords de col·laboració especial amb Espanya, amb capacitat d’autogestió dels seus recursos i competències, amb aportació solidària de recursos als països i zones més pobres de la Unió. Un país normal d’Europa

à Conclusió: Un procés per a una Catalunya empobrida, esquinçada i aïllada

Encara rai que no diuen aniquilada!!!. Una ultima idea: un procés d’independència no ha de ser ni l’enfonsament total amb “llanto y crujir de dientes”, ni una camí de roses cap una terra promesa on “es lligaran els gossos amb llonganisses”. Cal pensar en un procés llarg i costós, molt costós, però ni molt menys impossible

De fet, possiblement la solució menys costosa per a tothom estaria en un punt intermig, negociat de igual a igual, amb gran autonomia financera i competencial de Catalunya, mantenint serveis comuns (federals) amb Espanya. Però, qui te credibilitat a Espanya per oferir-ho?

 

JL Campa