UNA MANTA A PLE ESTIU

El 7 de juliol esmentava la posició del PSC intentant trobar una via d’evitar una confrontació en el conflicte sobre l’encaix (o no) de Catalunya en Espanya, i deia que el problema és que ningú els hi compra la idea.

El PSOE i el PSC  acaben de emetre la Declaració de Granada, que vol recollir una proposta de reforma de la Constitució Espanyola en un sentit federal. Fent un cop d’ull a les webs del PSOE i el PSC, l’accés al document amb la citada Declaració no hi figura de forma destacada en cap de les dues webs; fet que no deixa de ser curiós, donat es tracta d’una proposta de canvi de la CE per part del PSOE, i d’una declaració que segons Pere Navarro “passarà a la història”.

Mala cosa quan en les webs l’esmentada Declaració no ocupa un lloc destacat. De fet això te relació amb el punt feble de la proposta: la manca de credibilitat. Cap dels dos partits sembla tenir capacitat per transmetre a la ciutadania i als seus votants la capacitat d’establir un compromís creïble de canvi profund i seriós en un sentit federal de la Constitució espanyola, I no només per que cal el consens amb la dreta de l’estat, sinó també per la poca claredat i rotunditat de la posició pròpia.

El fil argumental de la Declaració és una defensa de l’estat de les autonomies, constatar que cal una reforma per consolidar-lo i millorar-lo en base a l’experiència des del 78 fins ara, i en que un dels efectes de la crisi és la percepció de pèrdua d’operativitat de les autonomies. Això porta, segons els socialistes, al creixement de dues posicions antagòniques: la recentralitzadora i la secessionista (motivada únicament en el canvi dels nacionalistes catalans, de CiU).

Defensa a continuació un nou estat autonòmic basat en respecte a les identitats, solidaritat, cooperació, igualtat de drets bàsics, i eficàcia administrativa. Per això cal reformar la Constitució: Senat, concretar competències, sistema de finançament, garantia serveis socials, cooperació institucional, reforma de l’Administració, incorporar el recurs previ d’inconstitucionalitat als Estatuts d’Autonomia.

I de la qüestió nacional de Catalunya que diu?. El següent paràgraf: “Necesitamos reformar la Constitución para incorporar los hechos diferenciales y las singularidades políticas, institucionales, territoriales y lingüísticas que son expresión de nuestra diversidad”. Ho sento, però em sembla una frase digne del NODO o de TVE quan era la millor televisió d’Espanya.

Hi ha també en la web del PSOE un document complementari, no citat en la Declaració, que es diu HACIA UNA ESTRUCTURA FEDERAL DEL ESTADO, que fa una anàlisi més detallada de la situació i de les propostes de solució, encara que en el mateix sentit de la Declaració.

Reconeix 5 “fets diferencials” distintius d’alguns territoris:

-     La llengua. Proposa reforçat les competències de les autonomies en aquest tema. I que l’estat assumeixi de forma plena la seva existència.

-     Nacionalitats: ja estan reconegudes en l’actual CE i han de continuar sent-ho.

-     Insularitat

-     Existència política-històrica de determinats territoris: Catalunya, País Basc, Galicia, Navarra. I algunes alienes al procés històric: Aragó i Andalusia

-     Els territoris forals

Tot plegat no es concreta en res, només en demanar que hi hagi un títol específic de la nova Constitució que concretés la seva aplicació pràctica.

En l’apartat de nou finançament, diu els principis que l’han d’orientar: “entre otros, la autonomia financiera; la solidaridad interterritorial; el principio de corresponsabilidad; el principio de suficiència  y el principio de coordinación”.

I el famós principi d’ordinalitat? On és?. Doncs en un paràgraf posterior que diu: “sería aconsejable tomar como referencia el federalismo alemán, ... en la jurisprudencia constitucional alemana la precisión ratificada por el Tribunal Constitucional, de que la contribución interterritorial no coloque en “peor condición relativa de quien contribuye respecto a quien se beneficia” (Fundamento Jurídico sobre la ordinalidad contenido en sentencia del TC sobre el Estatuto de Cataluña). “

Està clar: l’ordinalitat no és un principi bàsic: és aconsellable, seria bo prendre com a referència el model alemany i el que diu ja la Sentència del TC sobre l’estatut. Cap compromís real de dur-ho  a terme.

En resum, el PSC no aconsegueix que el PSOE es comprometi amb un canvi del model d’estat que tingui en compte les diferències nacionals existents en  Espanya. El PSOE ha tret un document, signat per tots els seus barons territorials, ambigu, que permet moltes lectures, que no aclareix ni es compromet realment en un canvi real de relacions interterritorials. Evidentment és una situació millor que l’actual, millor que qualsevol que pogués fer el PP, però que arriba tard i crec que no dona solució al problema actual. Potser quan es negociava el segon estatut, un posicionament d’aquest tipus hagués sigut útil, però ho és ara?. El PSC i el PSOE ens estan venent una manta zamorana en ple estiu.

 

Josep Lluis Campa