Fa un temps em vaig
quedar xocat quan vaig veure en un súper una lleixa oferint pomes de !Nova Zelanda!,
a un preu inferior al de pomes produïdes a Lleida. Fa poc vaig sentir que el
90% dels espàrrecs consumits a Espanya són el 90% procedents de la Xina i el Perú
També em quedo a vegades
inquiet davant de la proliferació de verduleries i fruiteries amb productes que
a mi em semblen de ‘lowcost’, i que sempre tenen les prestatgeries plenes, sense
que puguis notar quan es produeix la renovació dels estocs consumits.
Quan hi ha incendis
forestals, moltes veus imputen part de les causes, a l’abandonament del medi
rural i la desaparició d’explotacions forestals, agrícoles i ramaderes,
provocades per la seva manca de rendibilitat-
Aquest dies s’està anunciant
una retallada del 14% dels fons agrícoles de la Unió Europea
Ahir va haver-hi
tractorades a diferents llocs de Catalunya i Espanya reivindicant que la pagesia
rebi un preu just pel seus productes, o al menys que estigui en proporció
raonable amb el preu final de venda als consumidors. Sembla que aquesta protesta
és alguna cosa més que un moment puntual, i enllaça amb moviments de fons com
el de l’Espanya (i la Catalunya) buidada.
En aquest context avui
el professor López Casasnovas publica avui un article a La Vanguardia que em
sembla molt aclaridor. Tot i que al final està l’enllaç a l’article, resumeixo les
idees més importants,:
-
Treballar per cobrir costos i amb incertesa no té futur
-
El posicionament negociador en la formació de preus de
pagesos i ramaders és d’inferioritat en vers les grans cadenes distribuïdores, que
actuen com monopolis de demanda i que ‘han integrado toda la
cadena de valor exceptuado el esfuerzo y el riesgo del trabajador’
-
El tipus de mercat en el que es mouen els nostres agricultors
és de competència imperfecta, amb grans barreres d’entrada per aconseguir equilibrar
la potència de la concentració de la demanda per parts dels intermediaris.
-
Els costos de transport d’importacions fetes des de tot el
mon (inclosa Nova Zelanda) no paguen per les seves externalitats negatives contaminants,
i no incorporen al seu preu aquest cost. Afegeixo que tampoc compensen el possible
dúmping social en relació als països d’origen.
-
Es contradictori lloar els èxits dels models tipus ‘mercadona’
i al mateix temps reivindicar la sostenibilitat mediambiental i la defensa del
medi rural i la pagesia. L’excedent i els beneficis de les grans cadenes intermediàries
són l’espoli dels productors agrícoles; aquest concepte em fa recordar al de la
‘plusvàlua’ marxista en la relació empresari-obrer
La conclusió de Guillem López Casasnovas és que cal un
increment de la responsabilitat social de les empreses distribuïdores, i si
aquestes no ho fan, les consumidors haurien de decidir millor on comprar.
Crec que les grans distribuïdores no canviaran; per tant hem de ser els ciutadans els que, aplicant
la ja vella dita ‘pensa globalment, actua localment’ haurem de seleccionar
el que comprem; no només en base al preu, sinó també a l’origen del producte,
incorporant a la nostra decisió el ser conscients dels costos amagats i de la
repercussió sobre el nostre entorn natural més proper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada