La Trinitat. En les sessions d’investidura del nou president he acabat entenent clarament el misteri de la Santíssima Trinitat, un dels conceptes més complexos i anti-intuitius de la doctrina catòlica: el de un sol Déu en tres persones diferents. La dreta espanyola és un exemple de Trinitat: tres partits i una sola ideologia. El PP seria el pare, del que surten els altres. El fill seria VOX, esqueix del PP especialitzat en remoure el fang i la brutícia. L’esperit serien els pocs que queden a C,s, que no son coloms, però si ‘montapollos’.
Poder. En primer de Ciències Polítiques es defineix de diverses formes el
concepte de poder. Una de les més planeres diu que poder es la
capacitat que algú té de fer el que un desitja, que altres facin el que ell vol
o que no facin el que els altres voldrien fer.
El Poder Judicial espanyol està
demostrant -en el tema del procés- el seu poder: processar per rebel·lió en
instància única i condemnar per sedició, mantenir en presó provisional als
acusats, encausar a una munió de persones, permetre i no permetre recollir
actes a diputats electes, demanar i retirar ordres d’extradició, inhabilitar a
diputats amb sentencies no fermes. Fent honor al seu nom, el Tribunal
Supremo (‘Altísimo o enorme, que
no tiene superior’) ha actuat interpretant les lleis i normes processals
d’una manera concreta, sempre contra els acusats, i en sentit contrari a les opinions d’altres juristes, catedràtics i
legisladors.
Però existeix -legal i institucionalment-
un poder judicial superior a nivell de
la Unió Europea i altres poders
judicials diferents en altres països europeus. Existeixen poders jurídics
diferents, quan no superiors, al que té el Tribunal Suprem. El Suprem no té el
poder absolut, està limitat pels altres, i haurà de respectar -tard o d’hora- la jerarquia i les competències que marca el 'imperio de la ley' i el respecte a
l’ordenament jurídic global.
Nou Govern. És fruit d’un pacte de debilitats. S’han ajuntat diversos partits que eren
conscients que no tenien, ni per separat ni en un altre forma d’aliança, una
alternativa millor. Pot ser un govern estable i que duri, precisament per
conjuminar-se les debilitats individuals amb la força conjunta. Però pot ser
fràgil, doncs dependrà de que cap dels actors implicats es senti ignorat o
menyspreat i li entrin ganes de trencar; a més, la possibilitat per algú d’actuar com a veto-player
es pot fer irresistible, en especial al final de la legislatura.
Al meu entendre tindrien que tenir 4 objectius:
1- Durar tres anys com a mínim (per poder assolir els altres tres)
2- Tornar a activar la feina legislativa amb
visió no curt-terminista (és a dir fer lleis que regulin a fons problemes
socials)
3- Preparar el terreny per a un enfoc plural de l’organització del
poder a Espanya.
4- El més difícil, reformar el poder judicial perquè pugui
arribar a tenir cultura democràtica.
Europa. Després dels fets d’Octubre, molts indepes -inclòs en Puigdemont- van criticar i menysprear el marc europeu per no haver donat aixopluc a les demandes de fer un referèndum. Les poques declaracions formals que s’han fet des dels organismes europeus han estat en el sentit que cal la resolució del conflicte per la via de l’acció política. Fins ara les sentències que s’han fet fora de l’àmbit espanyol en relació als polítics processats han estat emeses en sentit contrari al dels tribunals espanyols. La negació de l’extradició de Puigdemont per part de Bèlgica i Alemanya van ser una mostra de la separació real de poders existent en aquest països. El Parlament ha reconegut a 2 diputats independentistes després de la sentencia del TJUE. Europa no deu ser tant dolenta, n’est pas?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada