ENFOC DE LES ELECCIONS 21D

Sembla no haver-hi dubtes entre els diferents partits polítics catalans que cal presentar-se a les eleccions, tot i les anòmales circumstàncies en que es donen. L’abstenció o el bloqueig només faria que regalar durant 4 anys mínim les institucions catalanes a qui les volen desnaturalitzar. Recordant la història, les eleccions de febrer del 1936 es van fer amb el Govern de Catalunya empresonat. No serà per tant la primera vegada

Estan discutint ara si fer-ho amb una llista única de sobiranistes o per separat. Crec que el més democràtic, el que dona més opcions per a que puguin triar els ciutadans, és fer-ho en llistes separades. Si es vol donar un caire plebiscitari al 21D, el que es comptarà seran els vots a favor del sobiranisme i en contra, passant el nombre d’escons a ser secundaris.

Seria convenient això sí acordar uns possibles punts programàtics que poguessin ser incorporats de forma comuna en diferents candidatures. M’imagino tres punts a compartir de forma successiva: el primer per tots els demòcrates, el segon pels sobiranistes i el tercer pels independentistes:

1- Llibertat als presos polítics i retirada del 155

2- Celebració d’un referèndum consultiu sobre la voluntat (o no) d’independència de Catalunya (segons l’Art. 92 CE).

3- Ratificar la (no) declaració d’independència del passat 27-O

Els partits tindrien que presentar cadascun el seu programa d’acció política per desenvolupar en la propera legislatura; propostes sobre polítiques socials, sanitat, habitatge, infraestructures, relacions amb l’estat, ensenyament, dependència, etc. Hi ha vida més enllà del procés i cal tornar a governar el país.

Cal poder combinar la possibilitat d’escollir la teva millor opció política amb el rebuig al 155, a les detencions de polítics per fer política, a la demanda de reconeixement de Catalunya com a subjecte polític, o la demanda d’independència. A més, la varietat de llistes evita el efecte abstencionista que fa que, al votar als “teus” hagis de votar també a gent amb la que no combregues.

Seria bo també -per tenir unes eleccions profitoses- que els partits canviessin de líders candidats a la Presidència de la Generalitat. La legislatura finalitzada de forma abrupta, ha demostrat que els partits representats en el Parlament no han estat capaços de trobar amb aquests líders vies de consens, canalització i negociació del conflicte entre Catalunya i Espanya. Els seus líders són els principals responsables i per tant, ni Mas, ni Junqueras, ni Arrimades, ni Iceta, ni Garcia Albiol. Els Comuns ja han anunciat canvi de candidat i la CUP suposo que, com sempre, no repetirà candidats. (Òbviament això és d’aplicació a les properes eleccions espanyoles)

En el cas concret de Puigdemont hi ha tres raons per que no es torni a presentar. La primera per que des que és President ha repetit que no es presentaria. La segona és que –per dignitat i per autoritat política- no es pot tornar a presentar rodejat d’una bona part de la gent que el mati del dia 26 d’Octubre li va dir traïdor, botifler i Judes. La tercera es que després d’anys de dir que “estava a tocar”, no es pot dir ara “Al poble de Catalunya li demano que es prepari per a un camí llarg“.

Per tant crec que convenen llistes separades, punts programàtics comuns i renovació de líders. Em temo que la realitat serà diferent

JLC