EL DISCURS D’EN COSCUBIELA

De la sessió del Parlament del passat dia 7, s’ha fet viral un vídeo on es mostra a Joan Coscubiela -Coscu en endavant- dient una frase sobre quin tipus de país no vol pel seu fill, i com tots els grups de l’oposició (C,s, PSC i PP) s’aixequen aplaudint-lo entusiàsticament. Es va tractar d’un moment paradoxal, semblant a quan el 15 de desembre del 1982, un discurs en el Congreso del Ministre de l’Interior, José Barrionuevo, va ser ovacionat només pels diputats d’Alianza Popular.

Com que es tracta d’un vídeo editat, que no mostra la totalitat del discurs fet pel diputat, he anat al Diari de Sessions i he extret la seva intervenció completa (referència indicada al final).

En la meva opinió es tracta d’un discurs molt emotiu –fet amb les tripes dirien alguns-, confús a vegades, molt crític amb el procediment emprat per aprovar les lleis del referèndum i la desconnexió, i que en el fons vol defensar la legalitat i la legitimitat democràtica del conjunt de les institucions actuals d’autogovern a Catalunya: Govern, Parlament, Consell de Garanties. Interpreto que considera que una majoria simple d’un diputat, està impedint el dret dels altres partits a esmenar i discutir les citades propostes de Llei. Defensa aferrissadament la importància de complir les regles procedimentals democràtiques per a poder dur a terme un objectiu tan important com la independència de Catalunya. Defensa que el fi no justifica els mitjans, sinó que els mitjans condicionen els fins.

Per tant, coincideixo en bona part amb el que diu, doncs és semblant al que he vingut dient en diferents article en aquest blog:

“Una societat lliure es construeix en llibertat, una societat democràtica es construeix amb mètodes democràtics que inclouen la llibertat d’expressió i el reconeixement de les minories, una societat justa necessita de justícia ara i en tot moment, una societat igualitària es fa treballant contra la desigualtat. El camí cap a una Catalunya millor no permet etapes transitòries amb carències democràtiques” (15/6/17)

“No es pot reclamar la independència d’un país amb menys de la mitat de persones favorables a la mateixa ... no és gaire democràtic aplicar majories simples, d’un sol diputat, per a plantejar canvis que legalment necessitarien de majories qualificades de dos terços ... la revolució del somriures no tirarà endavant amb lleis i procediments no transparents i que no siguin impecables des del punt de vista democràtic” (1-9-17)

Discrepo profundament en canvi de la seva acceptació dels aplaudiments per part de l’oposició conservadora del règim del 78: “avui  no  tinc  cap  problema  en  que m’aplaudeixin determinades persones amb les que tinc una gran discrepància ideològica i que  voten  amb  vostès constantment les polítiques fiscals d’aquest país”. Discrepo per que un dels partits que l’aplaudien està en l’origen i desenvolupament del problema del trencament entre Espanya i Catalunya, un altre no ha tingut mai el coratge de defensar seriosament -des d’un enfoc d’esquerres- la plurinacionalitat de l’Estat, i l’altre és un partit anticatalanista en el seu origen i en la seva acció política.

No estic d’acord quan per justificar aquesta acceptació dels aplaudiments fa una comparació dels temps actuals amb els de la lluita contra la dictadura: “els que vam lluitar durant la dictadura ho fèiem amb gent d’ideologies radicalment diferents en defensa de la democràcia”. Sembla oblidar que el que representa ara el PP és el franquisme d’aleshores, i mai van lluitar a favor de la democràcia; mes be encara ara permeten el Valle de los caidos i el Pazo de Meirás

A més el mateix Coscu diu als independentistes una frase que l’hauria també d’aplicar a aquests que l’ovacionen: “és tan difícil que vostès entenguin que en democràcia la majoria no ho pot tot?”. Catalunya és una minoria demogràfica dins d’Espanya, i el simple joc de majories a nivell de les Corts espanyoles l’impedeix assolir ni tan sols el seu reconeixement com a subjecte polític

Crec que davant de l’entusiasme del bloc conservador del 78, la resposta d’en Coscu hagués tingut que ser rebutjar les aclamacions i ser més propera al que va dir Labordeta en el Congrés del Diputats, precisament als Diputats del PP (buscar vídeos del 5-3-2003).

Amb el munt de grans intervencions que ha tingut el Coscu al llarg de la seva història com a Diputat en el Congreso i al Parlament, discursos que han estat ningunejats i ocultats pels mitjans de comunicació, és una injustícia que si ara poses “Coscubiela + intervención” surti només el del passat dia 7.

Seria un epitafi polític molt injust.

JLC

Referència Diari de Sesions: Ple del Parlament / Sessió núm. 42.2 / 7 de setembre de 2017 Pàg.17