10 ANYS DE PERSPECTIVA

El 2006 el Rei era Juan Carlos, Zapatero president del Govern, Bush president dels USA i Pasqual Maragall President de la Generalitat, s’aprovava el nou Estatut i ETA atemptava en la nova terminal de Barajas. El món occidental anava a tota marxa, es signaven hipoteques sense garanties, es multiplicaven els productes financers derivats sense valor, no existia l’Iphone ni els smartsphones, i Messi es consolidava com a part de l’equip titular del Barça.

L’any 2007 i 2008 sorgeix al món la gran depressió, que esclata en tota la seva magnitud a Espanya al maig de 2010, i passem de les facilitats i l’optimisme a la crisi i el pessimisme sobre el futur: la paraula mileurista passa de significar ser un “pringat” a ser quasi un privilegiat. Canvien les persones, les institucions, les expectatives, les polítiques socials.

Es nota tota això en l’opinió dels ciutadans de l’Estat espanyol? He agafat alguna de les enquestes que fa el CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) i he extret les respostes a algunes preguntes intentant veure si han canviat –i com- les opinions i percepcions de la gent

VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA ACTUAL

Al 2006 i 2007 un 25% dels enquestats creien que la situació era bona o molt bona, amb un altre 25% que creien era dolenta o molt dolenta. En un moment de creixement, sense esclatar la bombolla, el 75% dels ciutadans no la identifica com una bona situació; no deixa de ser curiós el poc reconeixement de una situació econòmica favorable mentre s’està donant. A partir de 2008, els que consideren que la situació és dolenta o molt dolenta es mou entre el 60/ 70% amb un màxim del 88,9% al setembre del 2012, un any després de ser President Rajoy

 

VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA PROSPECTIVA (1 AÑO) 

L’evolució de la pregunta sobre l’avaluació de les perspectives no mostra unes tendències clares, potser es destacable que el pitjor moment es dona el mateix setembre de 2012, quan quasi la mitat dels enquestats pensen que l’economia anirà a pitjor. Em de recordar que el govern estava implantant mesures que eren contràries a les proposades en el programa electoral del PP.

Independent ment de la situació econòmica, sempre hi ha molta més gent que preveu anar a pitjor que no a millor

 

Cal esmentar que les respostes sobre la situació política i sobre la seva perspectiva a un any, donen un panorama semblant a les anteriors respostes sobre la situació econòmica,

VALORACIÓ DE LA GESTIÓ DEL GOVERN ESPANYOL 

Des de l’esclat de la crisi econòmica, la valoració de la gestió de govern con Bona o Molt Bona cau de l’entorn del 25/30% a per sota del 10%. Ni els votants socialistes, ni els del PP, aproven la gestió dels seus respectius governs (encara que els segueixin votant en bona part). Els 3 primers anys de govern del PP han estat els pitjors valorats de la sèrie, encara que hi ha una millora en 2015. Des de l’octubre de 2015 no hi consta aquesta pregunta ¿perquè?

AUTOUBICACIÓ IDEOLÒGICA

Al llarg de la dècada hi ha de l’ordre de més del 30% de respostes que es declaren d’esquerres, entre el 22 i el 29% de centre mentre que els que es posicionen com de dretes només superen el 15% el Juliol de 2016. És un resultat que no es correspon amb els resultats electorals, doncs el PP va obtenir el 32,7% dels vots emesos el 2016, el 28,5% el 2015 i el 44% el 2011; al menys cal pensar que molta gent que s’autodefineix com de centre vota sense problemes al partit de dretes espanyol.

 Després del 2012 sembla augmentar els que es posicionen com extrema esquerra, potser com efecte del 15M del 2011 i de la consolidació de moviments polítics com els Comuns i Podemos.  

Tres problemes principals que existeixen actualment a Espanya

És destacable que el 2006 el principal problema pels espanyols era la immigració, que ara es un tema molt secundari. L’atur ja era el segon problema el 2006, però només l’anomenaven un 40% de respostes, i a partir de 2008 passa a ser el problema principal del país, arribant a cotes superiors al 80% i sense baixar del 75%

Han perdut pes en les preocupacions de la gent el terrorisme, la inseguretat ciutadana, i curiosament l’habitatge que ha passat del 37,3% al 2008 a un 1,4 el 2016.    

La corrupció i el frau no eren un problema pels espanyols mentre les coses anaven be, mentre es produïa, mentre els maletins circulaven per sota i per sobre de les taules.  Només a partir de 2013 passa a situar-se com a segon motiu de trasbals pels ciutadans, quan surten a la llum el cas Bàrcenas i cau Bankia entre d’altres. De tota manera, una lectura inversa diu que la corrupció no és un problema per mes de la mitat dels espanyols, i de fet no sembla tenir incidència en el vot al partit Popular

Es veu un lleuger increment de la preocupació per la sanitat i l’ensenyament coincidint amb l’arribada al govern del PP; no passa el mateix amb el tema de les pensions, tot i la continua aparició de notícies negatives i pessimistes sobre la seva viabilitat futura.

La política i els polítics, malgrat la crítica constant a que estan sotmesos (tots són iguals; que se vayan todos) han augmentat el seu nivell com a problema, però ha disminuït des del 30% del 2012 a menys del 20 enguany.

VOL QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT INDEPENDENT? 

Per a completar la visió d’aquest deu anys, i en relació al problema de relacions Catalunya-Espanya, els resultats que ofereix el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat) sobre l’opinió dels catalans.

És evident el creixement del sentiment independentista, que puja de menys del 20% al 2008 fins a nivells superiors al 40% després de 2012. La sentència del TC sobre l’Estatut va ser el 2010, així doncs aquestes dades suggereixen que el creixement independentista és potser més fruit de les reaccions polítiques posteriors a la sentència que no pas d’ella en sí mateixa: la inacció política del govern central –que ara és del PP-, la manca d’alternatives constitucionals, sembla va anar decantant moltes opinions cap al trencament amb Espanya. Caldrà veure en successius estudis si la baixada des del 48,5% al 2013 fins l’últim 41,6% és un procés de desinflament o de consolidació.  

En paral·lel perd força l’opció federal al temps que, després d’un període de caiguda fins 2013, sembla recuperar-se l’opció de seguir sent una Comunitat Autònoma, encara que amb molta més potència que abans de2010.

RESUM

Les èpoques de bona situació econòmica no són percebudes com a tal per molts ciutadans

El pessimisme sobre l’evolució de l’economia, i de la política,  sempre és molt superior a l’optimisme independentment del cicle econòmic

El govern del PP no ha aconseguit transmetre ni una realitat de millores ni esperança als espanyols.

Molts espanyols es declaren de centre esquerra, però voten a la dreta sense problemes

La corrupció no és vista com a problema mentre es produeix, mentre no es coneix. Cal tenir mecanismes institucionals (policia, mitjans de comunicació, organismes de control) que actuïn “in vigilando” i no a posteriori.

És curiós que l’arribada de la crisi hagi fet desaparèixer com a preocupació la inseguretat ciutadana i la immigració. No tinc explicació raonada.

Trobo inquietant que el futur de les pensions no estigui entre els temes rellevants per la ciutadania, tot i els avisos, alguns molt inquietants, sobre el seu futur. Potser vol dir que existeix un ampli consens social sobre que es farà el que calgui per garantir-les?   

Els ciutadans de Catalunya han incrementat de forma rellevant el seu posicionament cap a la independència d’Espanya.

JL CAMPA