CANVI D’HORARI OFICIAL

El passat cap de setmana, la final de la Copa del Rei es va començar a jugar a 2/4 de deu de la nit del diumenge, i amb la pròrroga va acabar passada la mitja nit. La Federació va fixar aquest horari tot i saber que hi havien de l’ordre de 50.000 seguidors que desprès del partit tenien de tornar a Barcelona i Sevilla, i que el dilluns era dia laborable. La directiva del Barça va convocar l’acte de celebració del doblet en el Nou Camp, a una hora que va significar que la part principal començava a les deu de la nit.

Són dos exemples del tard que es fan moltes coses a Espanya i a Catalunya. Fa temps que es parla del tema dels horaris, doncs l’esforç de persones com Fabián Mohedano i d’organitzacions com ARHOE entre d’altres, han aconseguit posar-lo en l’agenda dels partits polítics; de fet el pacte entre PSOE i C,s (curiosament dins de les mesures per la igualtat entre homes i dones) proposa “la recuperación  del  huso  horario  GMT”, és a dir adoptar a Espanya el fus horari actual de la Gran Bretanya (el de les Canàries).   

Com es veu en el mapa adjunt, el conegut com a horari central europeu inclou ara des de Espanya fins a Polònia i Sèrbia; dit d’un altre manera, tenen la mateixa hora oficial Belgrad i La Corunya, el que significa que el sol surt (i es posa) quasi dues hores més tard a la ciutat galega. Sembla doncs raonable que Espanya estigui dins del horari europeu occidental, però potser també ho tindria d’estar França, doncs més de la mitat de la seva superfície està a l’oest del Cap de Creus

Si es fa el canvi de fus proposat, en què ens pot afectar als que vivim a Catalunya?. Hem de saber que segons l’horari oficial actual, al pic de l’hivern el sol surt a les 8:18 i es posa a les 17:22. La primera conseqüència serà doncs que es farà de nit abans de 2/4 de 5 de la tarda. Seguirem sopant passades les nou de la nit?

A l’estiu el canvi més notable serà al contrari: en l’actualitat al pic de l’estiu surt el sol a les 6:18 i es posa a les 21:29, i en el nou fus, el sol sortirà a les 5:18 i es posarà a les 20:28. Seguirem iniciant les activitats passades les vuit o les nou del matí renunciant a tres hores de claror?

La conseqüència implícita del comentat és que no hi ha prou amb canviar de fus horari per a racionalitzar l’aprofitament de l’horari solar sinó que cal reformar molts altres aspectes de la nostra forma de viure

Veiem en el gràfics següent un quadre publicat a El País de la diferent forma d’organitzar la vida en diferents països europeus: queda clar que a Espanya ens aixequem més tard, entrem a treballar més tard, ens agafem molta estona per dinar (perquè seguim dinant dos plats i postres),  sortim molt tard de treballar i en conseqüència sopem i ens anem a dormir també més tard.

En base al quadre es pot veure un detall curiós: els partits de la Champions, que comencen a 3/4 de nou de la nit, ho fan després de sopar en tots els països mostrats, excepte a Espanya, on es sopa moltes vegades quan acaben.

Un altre observació particular sobre els horaris de la gent, és que –al menys en el meu veïnatge- hi ha moltes més llums obertes a la una de la matinada que no pas a les set del matí. Dubto entre si és que hi ha molta gent que no treball o hi molta que no dorm.

Hi ha moltes activitats i hàbits implantats en aquest país que caldrà modificar per a poder aprofitar el proposat canvi d’horari: horaris de telenotícies (ara la majoria a les 21h); inici dels programes prime-time a TV (ara passades les 22.30); pel matí esmorzar més fort abans de sortir cap a la feina, i al migdia només prendre un plat o entrepà, que el sopar sigui  la menjada principal i fer-ho cap a les 8; avançar els horaris d’obertura de museus, exposicions i comerços; fer que les hores de feina presencial siguin més eficients per poder sortir abans.

Coneixent el país, el més probable és que finalment es faci només la cosa fàcil (canviar l’horari oficial, que només necessita publicar-se al BOE per ser efectiu) i no es facin les accions polítiques, laborals i socials impulsores dels canvis difícils: els dels hàbits que tenim com a ciutadans individuals i com a membres d’una societat ordenada d’una certa forma.

Em temo que podem anar comprant-nos cortines opaques per les finestres a les lluminoses matinades de l’estiu i bombetes per les llarguíssimes tardes d’hivern a les fosques.

 JL Campa