QUANTS VAN SER A LA MERIDIANA AHIR?

Podem estimar ja quanta gent hi va assistir a l’acte de la Meridiana, d’acord amb la metodologia que vaig explicar en l’anterior escrit.

Finalment la Meridiana es va omplir en tot el recorregut previst, i en base a l’observació personal feta sobre el terreny i a les imatges vistes en els mitjans de comunicació, considero que es pot aplicar una densitat de 4 persones per metre quadrat, al llarg de tot l’ample de l’Avinguda Meridiana. Aquesta va ser també la densitat aplicada per calcular els assistents a la diada del 2012 al Passeig de Gràcia.

Per tant el total d’assistents es pot estimar en torn a les 880.000 persones.  

Ignoro com calcula la Guardia Urbana els assistents per donar la xifra de 1.400.000 persones, però d’acord amb el càlcul invers que serveix per obtenir quants manifestants tindria d’haver per metre quadrat per arribar a la citada xifra, ens dona que calen 6,3 persones per metre quadrat. Hi ha una  impossibilitat física per encabir-les.

El resum doncs de les mobilitzacions que s’han fet a Catalunya des de 2014 és el següent:

El clar que el nombre d’assistents a la concentració d’aquest any és menor que en les convocatòries dels dos anys anteriors; encara que molt superior a la manifestació de 2012, quan es va omplir tot el passeig Gràcia fins l’Estació de França.

En qualsevol cas, no crec que  això sigui un símptoma de desinflament. Els convocants han aconseguit -com sempre- el que s’havien plantejat. Cal tenir en compte, com ja havia comentat en la última entrada del blog, que l’abast de l’objectiu que es marcaven els convocants era d’un abast menor ja de partida, com ja es veu observant el tamany de la superfície plantejada per l’acte.

És extraordinari aconseguir mobilitzar any rere any, convocatòria rere convocatòria, que tanta gent s’apunti, es mogui, viatgi, assisteixi a uns actes que no tenen mes motiu que el fer palès que existeix una determinada voluntat de canviar el país. Són ja quatre anys de mobilitzacions tranquil·les, pacífiques, alegres, ordenades, familiars, transversals, amb absència de qualsevol incident. Va ser un nou gran èxit; punt.

Per últim, per una vegada estic d’acord amb l’Artur Mas que ahir va dir: “Al carrer s'influeix però a les urnes es decideix”. Les urnes comptaran de veritat les opcions dels catalans.

JL CAMPA