EUROPA: CONTINENT SALVATGE

Aquest estiu he acabat de llegir el llibre de Keith Lowe Continente Salvaje, sobre la situació a Europa en els anys immediatament posteriors a la segona guerra mundial (2GM). Me’l vaig comprar per Sant Jordi i m’ha costat varis mesos acabar-ho, doncs la seva lectura és molt colpidora, i ho he anat fent molt a poc a poc.

Fa temps que penso que jo, i m’atreveixo a dir que molts de la meva generació a Catalunya i a Espanya, tinc un gran dèficit de coneixement i d’informació sobre la 2GM, les seves causes, les diverses facetes del conflicte, i les seves conseqüències. La postguerra espanyola -el franquisme- va ocultar, desenfocar i manipular l’abast de la guerra i el seu impacte a Europa. El cinema (dels vencedors) va ser el mitjà constant de coneixement sobre la 2GM

El llibre tracta principalment sobre quina va ser la situació política, social, econòmica, de supervivència, en els anys posteriors a la desfeta de les potencies nazis i feixistes. A vegades podem tenir la imatge seqüència sobre el final de la 2GM conforme Hitler es suïcida, les restes de l’exercit alemany es rendeix, s’acaba la guerra a Europa, els aliats ocupen els països centrals seguint els acords de Ialta i !ja està¡ Ja ha arribat la pau!. Tothom es posa a treballar en la reconstrucció, es fan els judicis de Nuremberg i el Pla Marshall acaba amb les penúries i posa les bases del creixement Europeu. El llibre contradiu aquesta visió simplista i optimista:

-     Europa va quedar destruïda, en especial Alemanya i molts països de l’est: ciutats, conreus, industries, ramaderia. I sobre tot persones: a la guerra van morir entre 35 i 42 milions de persones, un polonès de cada 6, un de cada 5 ucraïnesos, un de cada 4 bielorussos.

-     Els morts a la guerra van ocasionar una situació final de societats amb moltes més dones que homes (13 milions a Rússia), amb absència de la figura paterna per molts nens, un factor que va ajudar a la pèrdua general de la noció d’estabilitat, personal i col·lectiva

-     Al final de la guerra, Europa era una societat sense llei, amb absència d’estats que poguessin exercir les seves funcions, en especial la de garantir seguretat als seus habitants. Tant sols els exercits d’ocupació podien exercir –a les ciutats i zones on estaven físicament- tasques policials.

-     Va haver-hi situacions de neteja ètnica, en especial a Polònia i Ucraïna. La guerra havia fet prendre consciència de raça i ensenyat que algunes solucions podien ser radicals: Europa va perdre, en la postguerra molta diversitat interna en pobles i països. En concret a Polònia a finals de 1949 no quedaven minories ètniques.

-     Van haver-hi nous progroms i persecució de jueus: a Polònia, Hongria, Romania.  L’antisemitisme va augmentar en moltes zones que van aconseguir a nivell local expulsar dels seus pobles als jueus, a vegades per motius materials com quedar-se amb les seves propietats confiscades prèviament pels nazis.

-     Van haver grans desplaçaments de persones, amb els corresponents campaments de refugiats, per raons religioses, nacionals i polítiques (17 Milions només a Alemanya). La població a Europa va passar a ser inestable, volàtil, passatgera

-     La lluita per la supervivència diària va portar a situacions en que la recerca d’aliments portava al sacrifici de valors morals per a poder aconseguir-los. Els soldats britànics o americans –que tenien bens per intercanviar, no com els russos- podien escollir la dona amb qui dormir. Els robatoris i saquejos d’aliments, bens i cases, el mercat negre, eren formes normals de “transacció comercial”

-     En especial en la part ocupada per l’exercit soviètic, les violacions vans ser generalitzades. S’estima en 2 milions d’alemanyes les dones violades. També van sofrir discriminació i venjances les dones que havien tingut relacions amb soldats alemanys. Igualment van ser discriminats els fills que dones havien tingut amb soldats alemanys. Noruega els va treure la nacionalitat i deportar a tots a Alemanya.

-     Acabada formalment la 2GM, van continuar les guerres i conflictes. Partisans a França, Itàlia, Ucraïna i Països Bàltics, guerra civil a Grècia, noves dictadures a Romania, Hongria, Bulgària, etc.  Alguns com a continuació de problemes larvats i preexistents abans del gran conflicte, i altres com a expressió del nou confrontament posterior, de la guerra freda entre el mon capitalista i el comunista.

-     No es pot oblidar el cas iugoslau, amb 70.000 assassinats pels partisans, i milers de detinguts per raons polítiques. La voluntat de Tito de formar la federació iugoslava –negant  els problemes ètnics interns- es va traduir en la repressió de qualsevol opositor per raons nacionals o ideològiques, en especial dels feixistes ustachas croats; i aquest objectiu ideològic va ser complementat en molts casos pels desitjos de venjança personals.

Però el cas de la violència a Iugoslàvia no és per l’autor del llibre un cas especial ni únic: però sí condensa en un sol país tots els problemes que es van donar en diferents graus i formes en la resta de països al final de la 2GM. Precisament Iugoslàvia va ser l’únic país de l’est d’Europa que no va dur a terme un programa d’expulsions i deportacions desprès de la guerra; van seguir havent comunitats mixtes, que van conviure aparentment sense problemes fins que els odis i les tensions van esclatar en la guerra del 92.

D’aquell caos va poder forjar-se una nova Europa, una societat amb sanitat, educació i pensions públiques, una Europa que va saber oferir als seus ciutadans un present i un futur segurs, una Europa que va ser durant temps terra d’acollida dels refugiats polítics. Aquesta experiència d’èxit europea ¿és ara un valor exportable a altres situacions de conflicte?

Ara mateix s’està donant una situació en bona part semblant a la que va patir Europa un cop acabada la 2GM. Em refereixo en concret al que està passant amb la descomposició de molts estats a l’Orient mitjà, amb l’enfonsament de l’ordre heretat de l’imperi Britànic, amb les conseqüències de polítiques errònies acordades a les Açores. El resultat és una situació caòtica amb guerres, atemptats i persecucions que porten com a conseqüència migracions, neteges ètniques o religioses, manca de seguretat personal, i explotació per màfies.

Però Europa s’està comportant més com un simple mercat comú, que permet la lliure circulació de bens i capitals, al temps que posa tanques i filats per impedir que els refugiats de l’orient mitjà arribin a entrar. Europa no només no te empatia amb el patiment dels refugiats, sinó que ha oblidat el seu passat recent. Mala cosa.

Precisament en les conclusions del llibre, l’autor fa unes reflexions sobre el paper de la memòria i de la història en els esdeveniments dels estats i nacions. Copio: “olvidar no es una opción ... recordar los pecados del pasado no es lo que provoca nuestro odio, sino la manera en que los recordamos. Lo habitual es que el periodo de postguerra haya sido descuidado, mal recordado y mal utilizado por todos nosotros”

JL Campa