Cal tenir molta cautela en el moment de
valorar els resultats de la jornada participativa del passat diumenge, donades
les característiques especials de la jornada: una acció col·lectiva consistent
en simular una votació (prohibida) amb registre dels votants en el moment de
fer-ho. Un acte participatiu que sembla un referèndum però no ho és.
Per una banda es pot valorar com un gran
èxit dels defensors de la independència de Catalunya i el seu dret a decidir. Van
mobilitzar més de dos milions de persones (2.305.290) per un acte que no tenia resultats concrets,
que no era una votació clàssica, que no estava convocada per “l’autoritat
competent”, que tenia pocs punts de votació, sobre el que planaven amenaces de
no poder-se celebrar.
Recordem que l’Estatut de 2006 va rebre el
vot afirmatiu de 1.882.650 votants, menys que els que ara han “votat” SI-SI; l’Estatut
de 1979 va ser aprovat per 2.327.038, nombre molt semblant als participants en
el 9N. També cal tenir en compte que era un vot no vinculant, el que fa que possiblement
alguna part de l’electorat podria alterar el seu vot i la seva participació en
cas de fer-se un referèndum oficial i vinculant.
Ha sigut una capacitat de mobilització molt
important: el mateix fet a nivell de tota Espanya significaria haver congregat
a quasi 15 milions. Recordem que en les últimes eleccions europees van votar en
tot l’estat una mica menys de 16 milions. Per tant, atenció als que
desacrediten el número de participants aconseguit, doncs també estarien
desacreditant les eleccions europees, on més del 65% dels possibles votant, es
van quedar a casa.
Significa un nombre creixent de gent
mobilitzada per el dret a decidir / independència. El gràfic mostra l’evolució
dels participants en els actes realitzats des de 2012, que de fet s’ha quadruplicat.
Òbviament, les dades referides a les manifestacions són estimades, però la
última és contada una a una i presentant el DNI.
Però és important també tenir en compte que
sembla clar que el sector “indepe” es va mobilitzar de forma important, i que
les persones més allunyades d’aquest posicionament polític ho van fer en molta
menys mida.
He procedit a comparar, per comarques, les
dades de participació en el 9N i les que va haver-hi en les últimes eleccions autonòmiques
de l’any 2012, on va haver el percentatge de participació més alt (67,76%) de la
història. Com el 9N no hi ha dades dels cens, he agafat el cens de les mateixes
eleccions, tot i que el que hi hagués hagut el 9N hauria sigut més alt.
El diferencial de participació, és a dir la
diferència entre l’abstenció el 2012 i la del 9N supera el 25% en 8 comarques:
El nombre de persones no participants en
aquestes comarques, que representen el 62,5% de la població puja a un total de
2.082.898 persones, el que equival al 70,6% del total d’abstencionistes a
Catalunya. Hi ha per tant una concentració de l’abstenció en les comarques més
habitades, que alguns –crec que simplificant massa- defineixen com “cinturón rojo” o com “zonas castellano hablantes”. No tinc ara
dades per comprovar si es corresponen amb les àrees on es dona la dita “abstenció
diferencial” entre les eleccions legislatives i les autonòmiques.
No hi ha cap comarca on el diferencial d’abstenció
sigui positiu. Les que tenen un diferencial menor al 10% són 8, i corresponen
en bona part a la coneguda com Catalunya profunda:
Sigui el que sigui, és evident l’existència
d’una bossa important de gent que no ha participat el passat 9N i que potser,
insisteixo en el potser, podrien
representar un vot ocult contra la independència de Catalunya. Els partits i
les organitzacions civils implicades en el procés tenen una feina a fer en
aquestes comarques, per aconseguir una major implicació dels seus ciutadans
JL Campa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada