Milagros Pérez Oliva és una gran
periodista, al menys des del punt de vista de la capacitat de sintetitzar
conceptes, prioritzar-los i explicar-los en un parell de fulls escrits. Fa uns
tres anys va fer una intervenció en una acte d la Universitat Pompeu Fabra on
va explicar la situació del periodisme i els mitjans de comunicació en el mon
actual; en 10 minuts vaig entendre i comprendre mes sobre el tema que en la
resta de la carrera de Ciència Polítiques. Val a dir que el tema dels mitjans
de comunicació i la seva influència com actors rellevants, és potser un del
punt més fluixos i que la Pompeu ho tindria de revisar
També valoro molt la capacitat de Milagros
per a posar conceptes i arguments en contexts i sentits alternatius al pensament dominant. Com exemple,
en la citada intervenció va explicar –un punt indignada- com determinat pensament
economicista havia convertit el que ella considerava la millor noticia del
segle XX (l’allargament de l’esperança de vida) en un problema de insostenibilitat
econòmica: pensions que no es pagaran, alts costos de sanitat i dependència,
increment de consum energètic, etc.
En un article d’ahir a El País, torna a
donar contra-arguments contra el pensament dominant en relació a la despesa social i la
desigualtat, i en concret contra les mesures proposades per l’OCDE. M’ha
semblat molt interesant la crítica a arguments i conceptes que, en una primera
lectura, ens podrien semblar fins i tot raonables.
Ressaltar l’avís final: “hay que sospechar de las que proponen ayudar para los pobres a costa de
eliminar prestaciones universales, porque suelen llevar trampa”.
JL CampaMilagros P Oliva. El País.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada