ELS PRECARIATS

En el número de novembre, la revista La maleta de Portbou inclou una entrevista amb Guy Standing, professor de la University of London. He fet el següent resum dels conceptes més destacats que aporta.

A la societat que es va formant en la nova societat global, hi ha una nova estructura de classes: La plutocràcia; elit molt petita, “abismalment poderosos”, amb ingressos multimilionaris. Alts directius i executius; col·lectius d’alt nivell de professionalització, amb accés a alts ingressos monetaris. Proletariat clàssic: en recessió, tant en nombre com en capacitat de poder influir. Precariat: és una nova infra-classe, amb les següents característiques:

-     El treball del precariat no implica estabilitat (ni en la feina ni en els ingressos), no és a temps complet, ni porta associat condicions de seguretat i condicions de treball. Es tradueix en una inestabilitat permanent de les persones.

-     Les relacions de distribució són diferents. No té accés a drets socials, ni conceptes com complements de pensions, vacances pagades i horaris limitats. Implica situacions d’incertesa associades a carregar amb deutes insostenibles

-     Relacions limitades amb l’Estat. Són “residents no-ciutadans”. No tenen assegurats drets socials, econòmics ni polítics. Els immigrants són el subgrup més afectat.

Estima és un sector creixent, que està arribant ja a ser el 50% de la població adulta, amb especial incidència en joves, dones i inmigrants.

L’aparició d’aquesta nova classe és un a de les conseqüències del triomf del model ideològic neoliberal de dretes. La liberalització econòmica a portat associada el “desmantellament deliberat i sistemàtic de les institucions de solidaritat social”. La flexibilitat es tradueix en fer retrocedir seguretats laborals.

Qualifica de “idiota” el creure encara en que el liberalisme ens portarà a una societat més sana i justa, on tothom es beneficiarà del creixement econòmic.

Constata que estem en una situació de canvi, on desapareixen les velles estructures i encara no funcionen les noves, i reivindica un dels valors de la revolució francesa: “la fraternitat”. Consistiria ara en la capacitat de desenvolupar els sentits de les identitats individuals i col·lectives, el ressorgiment d’associacions professionals, configurar un nou teixit ocupacional i en reestructurar noves formes d’acció col·lectiva

Fixa les seves esperances en l’aparició des dels joves d’una nova retòrica progressista, que “reclama la defensa de bens comuns i planteja recuperar l’espai públic social”. Cal restaurar el valor de la “empatia”, de posar-se en el lloc de l’altre; portarà al renaixement del sentit de comunitat i de la solidaritat.