Oda a Espanya de Joan Maragall (1898)
Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
...
On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Cançó popular 1930
Si el rei vol corona,
corona li darem.
Que vingui a Barcelona
I el coll li tallarem
La poesía es un arma cargada de futuro.
Gabriel Celaya (1955)
Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan
decir que somos quien somos,
nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.
Estamos tocando el fondo.
La pell de Brau. Salvador Espriu (1960)
Un llunyà dia del nostre hivern,
ja sota l’esperança d’aquest cel,
al cor de l’enveja vèiem arrelar
amb esglai el gran crim de Sepharad:
la infinita tristesa del pecat
de la guerra sense victòria entre germans
…
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: “Amén”
…
Hem estimat la terra
i el nostre somni de la nova casa
alçada en el solar de la llibertat
Cantarem la vida. Raimon (1964)
Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.
Lluitarem amb forca,
lluitarem amb tota la força
per l'única possible,
perseguida, vida nostra.
I guanyarem l'esperança,
sí, pujarem al camp de l'esperança,
temps i temps negada,
arrancada i trencada.
Sí, guanyarem l'esperança,
l'esperança de viure
lliures i en pau.
Consonancias y disonancias de España.
Rafael Alberti (1972)
Dura España terrible,
temible,
aborrecible
rostro desapacible
obstinada infalible,
irascible,
insufrible,
España inamovible,
imposible,
impasible,
locura inextinguible
