Ahir, en la 2ª Conferència del llegat de Pasqual
Maragall, Odón Elorza, ex-alcalde de Sant Sebastià va parlar sobre “La governança de les ciutats”. Les idees
més rellevants van ser:
- Estem vivint una
crisi múltiple: econòmica, democràtica, de valors i ètica política; no només a
Espanya sinó a nivell globalitzat
- Les ciutats són
administracions de proximitat, properes als ciutadans i amb gran potencial de
connectar amb la ciutadania. Això els pot permetre ser la base de la necessària
regeneració democràtica.
- Cal un model de Govern
Relacional. És a dir no jeràrquic ni en base a posicions majoritàries, sinó
en permanent consulta, escoltant i treballant en xarxa amb la multitud
d’actors, institucions i grups d’interessos presents en la gestió de la ciutat.
- Les
característiques d’aquesta forma de governança són: democràcia participativa,
que significa sobirania compartida i interdependència; apropar les decisions
als governats; col·laboració amb altres administracions, sectors privats,
associacions cíviques, funcionariat propi; cultura del pacte polític i del
diàleg i la transparència.
- És bàsic tenir una
planificació estratègica, que en el cas de la ciutat vol dir tenir clar el
model de la ciutat que es vol aconseguir amb una visió a mig i llarg termini
- Importa molt “fer
ciutadania” entesa per una banda com integrar als governats en els processos de
decisió i control, on s’han de sentir actors importants; per una altra banda
això implica que les persones, a més de ser conscients dels seus drets, han de
ser responsables de les seves obligacions i capaços de valorar els serveis
rebuts i tenir coresponsabilitat en la gestió dels bens públics.
En bona part la
exposició teòrica que va fer Elorza connectava amb alguns dels valors comentats
en l’anterior article (13 d’Octubre) quan -sota la pregunta de si es podrien
fer ara uns jocs olímpics- dèiem que es requeria aplicar conceptes com lideratge,
col·laboració institucional, participació, objectius clars, diàleg.
Així mateix, el fet
de considerar les ciutats com l’àmbit d’actuació del que pot sortir la necessària
regeneració democràtica a nivell d’estat (i d’Europa), em porta a recordar la importància
que van tenir els Ajuntaments democràtics al 1979 per a la consolidació del a
transició democràtica i el canvi en les formes i relacions de poder locals. Potser
també ara pot ser l’entorn per a demostrar, a la part de la població que ha
tingut percepcions polítiques a partir de 1996, que una altre manera de fer política
és possible.
En
relació amb tot això, Jordi Borja, en el número 12 de la revista “La maleta de Portbou”, considera que “la
ciutat ha estat històricament el lloc i el moment per la innovació cultural,
pels canvis polítics i la mobilització social”.
Parla
del “dret a la ciutat”, que integra drets estrictament urbans (habitatge,
mobilitat, espai públic, equipaments), sòcio-econòmics (feina, renda bàsica, protecció
social, educació), ambientals, culturals (Identitats individuals i col·lectives)
i polítics (participació, transparència, rendiment de comptes). Considera que aquests drets requereixen de
poders públics radicalment democràtics i que assumeixin les competències i
mitjans necessaris per a fer efectius aquests drets davants dels poders
financers i de les administracions superiors.
La
seva frase final és un míting en poques paraules: “la ciutadania no es demana,
es construeix i s’exerceix”
JL Campa
