Aquest matí he assistit la 2ª Convenció Federalista organitzada per la Fundació Rafael Campalans, del PSC.
La cosa que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que, després de quatre hores parlant de federalisme, de la tradició que tenia dins de l’esquerra, reivindicant que no era una ocurrència reactiva al “procés”, sinó que estava arrelat a la història d’Espanya i de Catalunya; després d’anomenar a diferents figures històriques com Reventós, Pi i Margall, Gabriel Alomar, Carretero, després de tot això ningú ha fet referència a Pasqual Maragall i les seves propostes federalistes. ¿És un oblit casual i involuntari o bé és la negació d’un passat recent del PSC? Més encara, ¿es pot fer federalista, socialista i catalanista obviant la figura de Maragall?
Per explicar-ho tot, sí que hi ha hagut una cita a Pasqual Maragall. Ha estat Francina Armengol, la presidenta de les Balears, que ha comentat que encara recordava a Maragall explicant el federalisme al Comitè Federal (del PSOE es suposa) mentre bona part dels assistents el xiulava.
L’explicació de la teoria i de les diverses formes que te el concepte de federalisme m’ha semblat molt completa i correcta. Han esmentat alguna vegada la Declaració de Granada, però curiosament es regalava als assistents el document de la Fundació Campalans -fet uns mesos abans- que representa un enfocament molt més plurinacional i avançat que la molt suau i poruga Declaració citada.
Al final Miquel Iceta ha donat el seu diagnòstic: el PSC no te tant un problema de manca de proposta federalista, sinó un problema en quan a la factibilitat de la mateixa, és a dir a la possibilitat real de dur-la a terme en una futura reforma constitucional. Efectivament, si no ha estat possible reformar l’Estatut en un mínim sentit pluralista, ¿cóm es podrà fer una reforma constitucional federal, quan això representa una dispersió i compartició del poder de l’estat, ara concentrat?
Algun fet destacable:
- Més d’un dels ponents, inclòs Joaquin Almunia, han afirmat que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, ha portat a una situació real de tenir vigent un Estatut no constitucional, doncs no ha estat votat pel poble català en la seva redacció vigent. La Presidenta balear ha fet notar que estan vigents a l’Estatut Balear alguns articles -copiats de l’Estatut català- prohibits a Catalunya.
- Enrique Barón i Joaquin Almunia han mostrat molta preocupació pel futur de la Unió Europea, i per la seguretat col·lectiva del continent si el nou president americà abandona d’alguna manera la OTAN. Almunia ha dit que veia molt llunyana la possibilitat d’aconseguir una mena d’estats units d’Europa.
- Tots els ponents han parlat de federalisme, amb mes o menys accent en aspectes controvertits com són la garantia d’igualtat de drets de tots els ciutadans, la plurinacionalitat, la solidaritat interregional, la manca d’identitats úniques dins d’Espanya i de Catalunya, la coresponsabilitat fiscal. Manuel Cruz en canvi ha fet les seves intervencions amb un biaix orientat més a desautoritzar el “procés” que a fer propostes federals.
- Els dos ponents alemanys, de la Fundació Ebert han posat l’accent en que el model federal ha vingut funcionant bé a Alemanya, en base a un Senat representant als landers,a la negociació continua en un entorn de lleialtat institucional i constitucional, i a l'aplicació del principi de subsidiarietat pel que la gestió i les decissions s'han de fer en el nivell més proper al ciutadà possible
JL Campa.
