L’ACNUR, l’Agència de l’ONU per als
refugiats, publica de forma periòdica dades sobre la situació dels refugiats i
desplaçats en el món. Les ultimes dades globals són les que corresponen a final
de 2014.
Tot i que durant aquest 2015 s’ha agreujat encara
més la situació a l’Orient Mitjà, analitzant les dades publicades de 2014 he
trobat les següents informacions rellevants:
- El total de
refugiats al món pujava a quasi 55M (milions) de persones. Quasi 26M a Àsia,
18M a l’Àfrica i 3,8M a Europa (sense Rússia) .
- Les conseqüències de
la descomposició de l’ordre estatal a l’Orient Mitjà és esfereïdor: més de 30M
de refugiats en els països en conflicte i els fronterers: Síria (7.9M) i Iraq (4M)
tenen quasi 12M de refugiats i desplaçats dins de les seves fronteres. En la
banya d’Àfrica hi ha també un gran número d’afectats: Els dos Sudans (4,6M) i Somàlia,
el Iemen i Etiòpia uns 2,5M en conjunt
- Hi ha uns estats que
continuen forts i estables en les seves funcions (sota règims autocràtics o
dictatorials) i que, no només no tenen gaires refugiats i desplaçats interns, sinó
que tampoc recullen afectats de països propers: Aràbia Saudita te només 70.000
i Egipte 261.000. Qatar i els Emirats Àrabs, amb tot el seu potencial econòmic,
nomes tenen 1.421 i 633 respectivament. No vull caure en fer demagògia sobre la
suposada solidaritat islàmica, però em consta trobar interpretacions a aquesta
minsa participació d’aquests estats.
- Significar el cas
de Turquia. Te registrats quasi 1,7M de refugiats, el que significa un 2,24% de
la seva població. És l’estat no implicat directament en el conflicte global (encara
que sí si recordem el Kurdistan) amb més refugiats.
- En la tabla adjunta
recullo les dades referents als països europeus (inclosa Rússia), que recullen
en conjunt uns 5,6M de refugiats. Turquia és precisament el que en te més
refugiats, seguit d’Ucraïna on la immensa majoria són refugiats interns per
causa del conflicte en les fronteres amb Rússia. Sèrbia i Bòsnia tenen
igualment un gran número de refugiats interns, més de 400.000, com a conseqüència
de les guerres balcàniques.
- Percentualment
destaca el cas de Letònia que arriba a tenir un 3.82% de refugiats en
referència a la seva població. L’ACNUR els qualifica tots com persones “apàtrides”
i són persones que viuen a Letònia d’origen o parla russa, que no tenen dret a
la nacionalitat letona; cas denunciat per Amnistia Internacional com a violació
dels drets humans.
- Alemanya declara
tenir 455.000 refugiats i França més de 300.000; són nombres quantitativament
alts, però que representen al voltant del 0,5% de la seva població. Suècia,
Noruega i Suïssa acullen a un nombre de refugiats per sobre del 1% de la
població. El Regne Unit, que com a potència imperial ha estat a l’origen de
molts dels problemes actuals té uns 150.000, menys que Suècia.
- I Espanya? doncs té
13.593 refugiats, des quals 7,525 estan pendents de decidir si se'ls concedeix
el dret d’asil. Significa que és el 27è país en nombre de refugiats acollits i
que aquests signifiquen un 0,03% de la població espanyola. Amb menys proporció
de refugiats que Espanya només hi ha 4 països: Eslovènia, Romania, Portugal i
Mònaco. Al quadre d’honor no hi és doncs Espanya.
Sembla, donada la
informació disponible, que Europa té molta més capacitat per ser terra d’asil. Sobre
uns 800M d’habitants existents en els països considerats, assolir de mitja un
1% de refugiats, significaria poder acollir a 8M de persones, 2,5M més de
persones que les actuals. Espanya tindria
que acceptar 33.000 nous refugiats, però no crec que el govern espanyol i el PP
estiguin disposats; recordem que segons ells, Badalona encara està per netejar.
Els números són
freds i fins i tot digeribles. Però 55M de persones cercant un lloc per a poder
viure i treballar en pau són una barbaritat. 30M a l’orient mitjà com a conseqüència
del procés de descolonització -o de neocolonització
com la guerra d’Iraq- són un cost que certs governants tindrien de pagar (el
trio de les Açores per exemple). I pertànyer a un dels països menys solidaris d’Europa
amb els refugiats no és cap honor ni cap alegria.
JL Campa
