En relació amb les passades eleccions del
27S He fet un exercici mot simple d’anàlisi sociològic, que no aguanta cap revisió
metodològica, però que m’ha donat uns resultats curiosos i fins i tot suggeridors.
He fet un recompte dels noms amb el que es
presenten els 85 candidats de cadascuna de les set llistes principals,
classificant-los en quatre grups: els que tenen el nom en català, els que tenen
el nom en castellà, els que el seu nom es diu de la mateixa forma en català que
en castellà (en endavant anomenat indiferent),
i per fi els que tenen el nombre en altres llengües.
Els resultats totals són els següents:
Per facilitar la lectura i l’anàlisi conseqüent,
ofereixo a continuació els resultats en forma gràfica:
Observacions sobre els resultats:
- Un 27,7% dels
candidats tenen nom exclusivament en castellà. Són menys que els que el tenen en
català (40,2) o tenen noms iguals en les dues llengües (30,4%). En relació a quina
consideren els ciutadans catalans que és la seva llengua pròpia, el % acumulat
de noms en castellà o indiferent (58,1%) és semblant al de sumar els ciutadans
que consideren al castellà com a llengua pròpia al que consideren que ho són
ambdues (un 55,5% segons el Baròmetre CEO de Juliol 2015).
- Les llistes del PP
i C,s tenen un important nombre de noms en castellà (44 i 55 respectivament).
En un altre sentit, ambdues llistes tenen pocs noms en català (19 i 13). Es
rellevant que aquest biaix és més extrem en C,s que en el PP.
- La situació inversa
es dona en les llistes de JPS i la CUP, on la majoria dels noms dels candidats
són catalans (61 i 48) i només 10 i 9 respectivament ho tenen en castellà
- UDC i CSQP tenen un
predomini dels noms en català (37 i 34) però amb menys diferències respecte als
noms indiferents (30 i 28).
- Els resultats en el
cas del PSC mostren un equilibri quasi perfecte entre els 3 casos: 27 en català,
25 en espanyol i 29 indiferents.
- Els noms en altres
llengües són molt pocs i per tant sense significança. Malgrat això, és possible
fer l’observació que només els partits d’esquerra tenen més d’un membre amb
noms d’origen “estranger” (PSC 4, CSQP 3, CUP 2), i que paral·lelament les
opcions de dretes no en tenen cap (PP, C,s, UDC)
He mirat també si
això canvia en el cas d’agafar només els 15 primers de la llista, és a dir els
candidats amb més possibilitat de sortir elegits i amb més capacitat d’arrossegar
vots. Intento veure si es pot observar un us estratègic dels noms dels
candidats per donar més sensació de transversalitat en la candidatura
Els resultats són:
S’observen algunes diferències evidents.
Per una banda en el cas del PSC, on els seus principals candidats donen un
nombre molt major de noms en català que en el global de la seva llista; de fet,
en el conjunt de la llista els noms en català són el 31,8% i entre els 15
primers candidats són el 66,7%, és a dir el doble.
També en el cas de la CUP es dona aquesta
ampliació de noms en català en els subconjunt dels seus primers 15 candidats, on
passen a ser un 80% quan en el total representen el 56%.
En el supòsit –molt opinable- que el nom
dels candidats tingui un significat polític, la conclusió és que existeix una correlació
entre els noms dels candidats i la posició de cada candidatura en l’eix
nacional: a més espanyolisme més noms en castellà, i a més catalanisme, més
noms en català.
JL Campa
