És prou reconeguda la
característica diferencial de Catalunya respecte a Espanya, en relació a l’existència
de dos eixos pel posicionament dels ciutadans i dels partits com a conseqüència:
l’eix dit social i que es refereix a la contraposició dreta-esquerra, i l’eix
nacional que reconeix la diferència en el posicionament en relació a Espanya i
Catalunya.
Les enquestes del CIS a
nivell espanyol i del CEO a nivell català recullen els eixos citats quan
demanen als enquestats que responguin a preguntes tals com “Em pot dir on
s’ubicaria en una escala de 0 a 10, on 0 significa esquerra i 10 dreta?”, i “Em
pot dir on s’ubicaria vostè en una escala de 0 a 10, on 0 significa màxim
catalanisme i 10 màxim espanyolisme?”
Un altre manera d’apropar-se
a conèixer com es posicionen els ciutadans és a partir de l’anàlisi dels
resultats electorals, assignant un posicionament en cadascun dels dos eixos als partits que
concorren als eleccions i han obtingut representació. Exemple: considerar al PSC un partit d’esquerres
i que situa a Catalunya i a Espanya en el mateix nivell de preferència; el PP
seria un partit de dretes i espanyolista i CiU de dretes i catalanista.
Fent aquesta assignació al
llarg de les eleccions (generals, autonòmiques i europees) que s’han fet a Catalunya
des de 1977, i com es veu en el gràfic següent (que mostra només les línies de
tendència) hi ha una grana estabilitat a Catalunya en la clivella esquerra-dreta.
Les dues opcions es mouen en l’entorno molt proper al 50%, amb una lleugera
major proporció per part de l’esquerra.
La visió de l’eix nacional
sí que mostra canvis al llarg del període democràtic. Es dona una clara
tendència de creixement de la posició favorable a Catalunya (de poc més del 30%
a quasi el 50%, al temps que disminueix de forma inversa i simètrica el vot a
les opcions que es consideren tant catalanes com espanyoles. El vot espanyolista
te una molt lleugera tendència a incrementar-se, però només un 2/3%.
Aquests gràfics són una
mostra més del canvi que s’ha donat en la societat catalana, al passar a ser
majoritàries les posicions exclusivament catalanistes. Però aquest canvi s’ha
donat només en l’eix nacional, no en el social. Caldrà seguir el vot en
properes eleccions per veure si els efectes de la crisi actual acaben tenint
incidència en la composició de l’eix social, o continua l’equilibri en aquest
eix
JL Campa
