RECOMANACIONS

Des del 16 d’Octubre de 2017 hi han a Espanya polítics en presó i exiliats, per causa de la seva acció política, pacífica i no violenta.

dilluns, 14 de juliol del 2014

Eix nacional i eix social a Catalunya

És prou reconeguda la característica diferencial de Catalunya respecte a Espanya, en relació a l’existència de dos eixos pel posicionament dels ciutadans i dels partits com a conseqüència: l’eix dit social i que es refereix a la contraposició dreta-esquerra, i l’eix nacional que reconeix la diferència en el posicionament en relació a Espanya i Catalunya.
Les enquestes del CIS a nivell espanyol i del CEO a nivell català recullen els eixos citats quan demanen als enquestats que responguin a preguntes tals com “Em pot dir on s’ubicaria en una escala de 0 a 10, on 0 significa esquerra i 10 dreta?”, i “Em pot dir on s’ubicaria vostè en una escala de 0 a 10, on 0 significa màxim catalanisme i 10 màxim espanyolisme?”
Un altre manera d’apropar-se a conèixer com es posicionen els ciutadans és a partir de l’anàlisi dels resultats electorals, assignant un posicionament  en cadascun dels dos eixos als partits que concorren als eleccions i han obtingut representació.  Exemple: considerar al PSC un partit d’esquerres i que situa a Catalunya i a Espanya en el mateix nivell de preferència; el PP seria un partit de dretes i espanyolista i CiU de dretes i catalanista.
Fent aquesta assignació al llarg de les eleccions (generals, autonòmiques i europees) que s’han fet a Catalunya des de 1977, i com es veu en el gràfic següent (que mostra només les línies de tendència) hi ha una grana estabilitat a Catalunya en la clivella esquerra-dreta. Les dues opcions es mouen en l’entorno molt proper al 50%, amb una lleugera major proporció per part de l’esquerra.
 
La visió de l’eix nacional sí que mostra canvis al llarg del període democràtic. Es dona una clara tendència de creixement de la posició favorable a Catalunya (de poc més del 30% a quasi el 50%, al temps que disminueix de forma inversa i simètrica el vot a les opcions que es consideren tant catalanes com espanyoles. El vot espanyolista te una molt lleugera tendència a incrementar-se, però només un 2/3%.
Aquests gràfics són una mostra més del canvi que s’ha donat en la societat catalana, al passar a ser majoritàries les posicions exclusivament catalanistes. Però aquest canvi s’ha donat només en l’eix nacional, no en el social. Caldrà seguir el vot en properes eleccions per veure si els efectes de la crisi actual acaben tenint incidència en la composició de l’eix social, o continua l’equilibri en aquest eix
 
JL Campa